Monedes sota sospita

Para­do­xes del sis­tema

Com recorda Víctor García Font, pro­fes­sor dels estu­dis d’informàtica, mul­timèdia i comu­ni­cació de la UOC, les crip­to­mo­ne­des són una forma de fer paga­ments digi­tals en què el con­trol del sis­tema no el tenen necessària­ment els bancs cen­trals sinó la comu­ni­tat que fa ser­vir la crip­to­mo­neda. “No hi ha ningú que ho ges­ti­oni i tot­hom ho fa alhora”, resu­meix. L’essència del bit­coin i altres mone­des vin­cu­la­des al nai­xe­ment del blockc­hain –com Ethe­reum– és aquesta, però amb el temps han apa­re­gut para­do­xes. Tant el Banc Cen­tral Euro­peu com la Reserva Fede­ral nord-ame­ri­cana i el Banc del Japó s’han posat les piles i han anun­ciat que en uns cinc anys tin­dran l’equi­va­lent de les seves divi­ses en crip­to­mo­neda, fet que sig­ni­fica que sí que esta­ran regu­la­des per una auto­ri­tat cen­tral i tin­dran un tipus de canvi fix (en canvi, el valor dels bit­coins fluc­tua en funció de l’oferta i la demanda).

“Els dife­rents tipus de crip­to­mo­neda coe­xis­ti­ran, tin­drem una car­tera vir­tual on podran ser-hi totes: els bit­coin, les mone­des vir­tu­als cre­a­des per enti­tats com el Barça, per posar un exem­ple, i les mone­des ofi­ci­als com l’euro o el dòlar, que també pas­sa­ran a ser crip­to­mo­ne­des en breu, i totes es podran fer ser­vir per pagar i rebre diners”, pro­nos­tica Jaume Cata­ri­neu, CEO d’Ubi­quat. Amb seu a Igua­lada, aquesta empresa està espe­ci­a­lit­zada en la implan­tació de crip­to­mo­ne­des i ha aju­dat diver­sos ajun­ta­ments i enti­tats a desen­vo­lu­par la seva moneda vir­tual, com ara els Vilawatts de Vila­de­cans. Impul­sats per l’Ajun­ta­ment de la població, equi­va­len a un euro però el seu valor és molt més gran, ja que incen­ti­ven –amb des­comp­tes o pre­mis– les pràcti­ques dels vila­tans que afa­vo­rei­xin la com­pra de pro­xi­mi­tat, la tran­sició energètica o la par­ti­ci­pació ciu­ta­dana. La pre­visió és que l’any que ve hi hagi més de 500.000 Vilawatts reac­ti­vant l’eco­no­mia local i impul­sant valors soci­als.

Conei­xe­ments i volun­tat

Per a qui es pre­gunti si és fàcil crear una moneda vir­tual, ho és. Segons Aleix Ripol, mem­bre de la junta de l’Asso­ci­ació Blockc­hain Cata­lu­nya, “qual­se­vol per­sona o col·lec­tiu pot crear una nova crip­to­mo­neda perquè totes tenen el codi obert i lliure, de manera que calen uns mínims conei­xe­ments de pro­gra­mació i una comu­ni­tat amb volun­tat de fer-la ser­vir”. És aquí on hi ha la clau: perquè tin­gui valor i sen­tit (a no ser que per llei no hi hagi alter­na­tiva), els usu­a­ris han de voler uti­lit­zar-la, ja sigui perquè els és més còmode i fàcil, perquè els dona un ren­di­ment econòmic, perquè s’ali­neen amb l’objec­tiu que per­se­gueix o per l’expec­ta­tiva de valor futur. En aquest sen­tit i pre­gun­tat per l’hipotètic pro­jecte d’una crip­to­mo­neda cata­lana pròpia, el pro­fes­sor de la UOC Víctor García Font refle­xi­ona: “Si un grup de gent d’una regió treu una moneda nova, quin meca­nisme uti­lit­za­ran per fer que la moneda tin­gui algun valor i que els ciu­ta­dans l’uti­lit­zin? Aquí el pro­blema no és tècnic sinó d’incen­tius econòmics per uti­lit­zar-la.”

Per Jaume Cata­ri­neu, és pos­si­ble que si hi ha molta gent entre­gada a la causa inde­pen­den­tista una estratègia pugui ser, efec­ti­va­ment, crear una crip­to­mo­neda pròpia i, per exem­ple, pagar amb aquesta moneda la feina feta en bene­fici de la cons­trucció de la República, pro­me­tent una con­versió a euros quan el pro­jecte sigui una rea­li­tat. El CEO d’Ubi­quat posa com a exem­ple start-ups que ja es finan­cen així, amb l’emissió d’una crip­to­mo­neda que dona un retorn quan el pro­jecte empre­sa­rial ja fun­ci­ona. Ripol, coor­ga­nit­za­dor de la tro­bada més gran sobre bit­coin i blockc­hain que es fa a Bar­ce­lona, és més escèptic: “S’ha inten­tat crear algu­nes crip­to­mo­ne­des vin­cu­la­des a una iden­ti­tat naci­o­nal i el resul­tat no ha estat gens bo, un exem­ple és Pese­ta­coin, cre­ada per un grup de gent vin­cu­lat a la comu­ni­tat his­pana i avui amb un volum de transac­ci­ons diari de només 12,20 dòlars.”

Regis­tre de les cases de canvi

Pel que fa al pos­si­ble ús de les crip­to­mo­ne­des per des­viar fons, els experts adme­ten que la pla­ta­forma pot ser­vir per fer ope­ra­ci­ons sense estar tan con­tro­la­des com quan hi ha comp­tes ban­ca­ris o tar­ge­tes de crèdit pel mig, però recor­den que les cases de canvi vir­tu­als, on es fan la majo­ria de com­pra­ven­des de mone­des vir­tu­als, han d’infor­mar diària­ment Hisenda dels movi­ments regis­trats. “Els webs que can­vien crip­to­mo­ne­des per diners con­ven­ci­o­nals han de tenir un regis­tre de les transac­ci­ons que poden con­sul­tar les auto­ri­tats en cas de sos­pita de delicte”, cer­ti­fica Ripol.

El que és cert és que els comp­tes cre­ats en pla­ta­for­mes com les de Bit­coin són anònims (no van vin­cu­lats a una iden­ti­tat com passa amb els comp­tes ban­ca­ris sinó que sim­ple­ment tenen un codi alfa­numèric), de manera que és el mitjà esco­llit, per exem­ple, per molts hackers que dema­nen diners a canvi de retor­nar dades o des­blo­que­jar comp­tes. Pel pro­fes­sor Gar­cia Font,“el veri­ta­ble pro­blema no està en el blan­queig de capi­tal perquè també un qua­dre de Picasso es pot fer ser­vir per lega­lit­zar diner negre, sinó que a la majo­ria de països els fa molta por per­dre el con­trol dels diners i pas­sar-lo als ciu­ta­dans i per això posen impe­di­ments i fins i tot pro­hi­bei­xen les crip­to­mo­ne­des”.