Sánchez tombarà amb ERC i el PDeCAT el vet de JxCat i la CUP
L’independentisme evidencia la seva discrepància estratègica votant antagònicament el tràmit del pressupost dijous al Congrés
Rufián vol ser clau, Bel hi oposita i Borràs ho viu a l’expectativa
L’independentisme ha convertit el Congrés en el camp de batalla de la seva discrepància estratègica i dijous el xoc es plasmarà amb tota la cruesa. Pedro Sánchez, el president que el 7 de gener va suar per ser investit a la segona i per un sol vot de marge gràcies a l’abstenció d’ERC, derrotarà les esmenes a la totalitat del PP i Vox però també dels independentistes JxCat i la CUP amb una gran majoria de gairebé 200 escons gràcies al vot dels també independentistes ERC i el PDeCAT. Amb l’aval al desbloqueig del pressupost del 2021, Sánchez no només dona l’estocada final a qualsevol unitat d’acció catalana al Congrés, sinó que assolirà que l’emancipació de Ferran Bel respecte a Laura Borràs incorpori quatre escons del PDeCAT a l’equació de la governabilitat, i això rebaixa el preu a pagar a ERC, el PNB, Ciutadans i EH Bildu. Si bé la inversió a Catalunya és de 1.999,3 milions (16,5% del PIB) i no arriba al 19% del pes del PIB català, el primer tram del fons europeu –27.000 milions viatgen ja inclosos en els comptes– obre el joc d’arrencar concessions.
En un pati públic de la discussió política com és Twitter, Quim Torra i la líder del PNC, Marta Pascal, verbalitzen l’antagonisme estratègic. “És impossible que el teu país sigui lliure i socialment just si votes el pressupost del país que et vol sotmès i asfixiat econòmicament”, va avisar Torra el cap de setmana. “Només qui té el sou assegurat pot viure de la retòrica. L’obligació dels polítics és seure a la taula, negociar, aconseguir el millor per al país i arreglar els problemes. L’alternativa és el bloqueig, el no-res i el «bla bla bla»”, s’hi va encarar Pascal.
Gasolina fins al 2023
Amb menys virulència, aquest mateix xoc es viu al Congrés pel pes que té una decisió transcendental per a la legislatura: amb un pressupost propi aprovat al desembre o al gener, la coalició del president Sánchez i el vicepresident Pablo Iglesias s’assegura gairebé completar el mandat de quatre anys amb gasolina al dipòsit fins al 2023 pel comodí de poder prorrogar-lo. ERC, amb Gabriel Rufián sobre el terreny i Pere Aragonès al telèfon, està disposada a jugar fort a la carta de l’estabilitat a Madrid i ja negocia les esmenes a l’articulat per esgrimir-les sense complexos davant les eleccions catalanes del 14 de febrer. A ERC, li disputa el rol de soci responsable Ciutadans, que es vanta de ser escoltat per la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, i que vol fer un viratge a la dreta en fiscalitat, com ara frenar el recàrrec al dièsel.
Afavorir l’opció Chacón
Qui oposita a ser també clau és ara Ferran Bel, el portaveu del PDeCAT. “Boicotejar el pressupost una setmana després de presentat no és raonable. Però que al govern ningú no interpreti que és un vot favorable als comptes perquè tenen marge de millora en clau catalana i ho hem d’aprofitar”, avisa Bel per diferenciar-se dels companys de grup a JxCat i donar un segell propi des de Madrid a la candidatura d’Àngels Chacón. A diferència de la rotunditat de Torra, la portaveu de JxCat, Laura Borràs, invoca l’esmena a la totalitat com un “toc d’atenció” i no es tanca a negociar si el govern s’hi avé. La bandera del no numantí és només de la CUP, que reprotxa al PSOE i Podem no fer una “política de redistribució valenta en relació amb la fiscalitat” i idear només “mesures cosmètiques” en l’IRPF i societats.
En el debat que s’inicia dimecres i conclou dijous, Sánchez ja sap que tindrà 151 vots de rebuig als comptes i a favor del vet –el PP (88), Vox (52) JxCat (4), la CUP (2), UPN (2), Coalició Canària (1), el BNG (1) i Fòrum Astúries (1)– i que aconseguirà 199 vots a favor de no bloquejar els comptes: els del PSOE (120) i Podem (35), ERC (13), Cs (10), el PNB (6), EH Bildu (5), el PDeCAT (4), Més País (3) i Compromís (1), el cantàbric PRC (1) i Terol Existeix (1). Quan es debatin les esmenes, el bazuca keynesià dels fons de la UE seran un esquer d’excepció per al nou i disputat peix al cove.