L’eurocambra aprova el nou macropressupost de la UE
Els comptes, dotats amb 1,1 bilions d’euros per als pròxims set anys, generen un ampli consens entre els grups polítics
El vistiplau parlamentari facilita la posada en marxa dels fons per a la Covid-19
El Parlament Europeu va aprovar ahir el nou macropressupost de la Unió Europea per als pròxims set anys. Dotat amb 1,1 bilions d’euros, l’anomenat marc financer plurianual per al 2021-2027 tindrà com a principal objectiu la reactivació econòmica europea per a l’era postpandèmica i la transformació climàtica. El vistiplau parlamentari als comptes facilita també la posada en marxa dels fons especials per a la Covid-19.
Una sòlida majoria d’eurodiputats (548 a favor, 81 en contra i 66 abstencions) van donar ahir llum verd a les principals línies d’inversió que farà cada any la UE fins al 2027. Uns comptes que han generat consens entre populars, socialistes, liberals, ecologistes, part de l’Esquerra Unitària i dels conservadors. Com a grup només els ultradretans d’Identitat i Democràcia s’hi va abstenir en bloc.
“Hem aconseguit un pressupost històric per a un moment històric: hem garantit 15.000 milions d’euros addicionals per a salut, recerca, cultura i asil”, va reivindicar ahir el president de la cambra, David Sassoli, satisfet per les negociacions amb les capitals. Més d’un 50% dels diners europeus aniran a parar a innovació, recerca i creixement econòmic, mentre que un 30% del paquet es destinarà a combatre el canvi climàtic. L’Erasmus+ continuarà sent un dels programes més ben dotats, juntament amb el de recerca, l’Horizon.
L’eurocambra també va ratificar ahir el reglament que permet suspendre els fons als estats si la Comissió Europea detecta una violació de l’estat de dret que afecta el pressupost comunitari i els interessos financers de la UE. És el mecanisme de la discòrdia que va portar Hongria i Polònia a bloquejar el fons, però que es va salvar en l’últim minut amb una nota a peu de pàgina que dona garanties als dos països que no s’aplicarà a la lleugera.
Com que el macropressupost i el fons de recuperació estan vinculats, el llum verd de l’eurocambra als comptes és un pas endavant més per a la creació de l’instrument especial per a la Covid-19. Aquests ajuts haurien d’arribar la segona meitat del 2021 si no hi ha cap entrebanc en la ratificació als parlaments dels estats els pròxims tres mesos. “El fons de recuperació suposa la reforma més ambiciosa de l’economia europea en dècades”, va assegurar la presidenta de la Comissió Europea, orgullosa que la UE pugui tirar endavant tot el paquet econòmic a llarg termini, que disposa d’un total d’1,8 bilions d’euros, si se suma el macropressupost i el fons de recuperació.
LES FRASES
Brussel·les s’intenta blindar millor dels ciberatacs
La Unió Europea es disposa a cosir les fissures de la seva seguretat cibernètica. En un món cada cop més virtual, el vell continent reconeix que les seves debilitats en l’espai digital poden posar en risc ciutadans, empreses i infraestructures crítiques com ara hospitals o centres energètics. “La seguretat i estabilitat internacionals cada cop depenen més d’un ciberespai global, obert, estable i segur”, avisava ahir el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, que recentment ha viscut en carn pròpia aquests problemes. Un periodista holandès va deixar en evidència les escletxes de seguretat a les institucions europees al novembre colant-se a la reunió per videoconferència dels ministres europeus de defensa. “Té raó general, hem d’invertir més en seguretat”, deia Borrell a un dels presents en un moment còmic, però també molt revelador de la preparació cibernètica de les autoritats europees.
Per aquest i altres episodis de ciberatacs, com ara el que ha rebut l’agència de la UE responsable de revisar la vacuna, la Comissió Europea va proposar ahir actualitzar la directiva europea de ciberseguretat per blindar-se millor d’aquest tipus d’amenaces. Els canvis legislatius volen reforçar els “requisits de seguretat” exigits a les companyies, a més d’ampliar les obligacions del sector privat d’informar sobre bretxes de seguretat. També pretén “harmonitzar” el règim de sancions per atacs cibernètics. En paral·lel, veu clau invertir en la indústria de la ciberseguretat per garantir una “autonomia estratègica”, segons l’eurocomissari d’Indústria, Tierry Breton. Així, preveu injectar més ajudes en aquest sector amb l’objectiu d’incrementar les “capacitats tecnològiques i industrials en ciberseguretat”. Això es traduiria en subvencions a projectes de dades, nous processadors, connectivitat ultrasegura o xarxes de 6G.
Com en totes les propostes de la Comissió Europea, ara falta que els estats i el Parlament Europeu la discuteixin perquè l’estratègia es posi en pràctica en els pròxims anys.