Hi ha llocs de la demarcació amb l’accés hospitalari a 30 o 50 km. Això ara és una barbaritat
Apostem pel transport públic. Si traiem pressió a les carreteres, ja veurem si cal desdoblar-les
Després d’uns primers passos el 2018 i el 2019 en els últims llocs de les candidatures d’En Comú Podem (ECP), Rosa Lluch encapçala candidatura amb el repte de recuperar la representació gironina que aquest espai polític ha perdut en les últimes legislatures.
En l’inici de campanya es va presentar com una de les candidates amb menys experiència política. Com ho justifica?
El que dic és que no m’he dedicat mai a la política activa i afegeixo que crec que la política activa ha de ser una ocupació temporal, no un ofici. La meva manca d’experiència política queda àmpliament compensada, crec, per l’experiència en altres activitats. No soc l’única. Aportem maneres de fer i d’entendre diferents. A vegades, fa la sensació que la política ho és tot, però en realitat la majoria de la població no hi és ni s’hi dedica.
Quina valoració fa de les condicions d’aquesta campanya?
És preocupant fer una campanya quan part de la població pateix. ECP ens hem compromès a fer una campanya on line, evitar concentracions, tot i que hi ha una mica de tristesa de no poder trobar-te amb la gent.
Hi ha debat per temes gironins o tot va de detractors i partidaris de la independència?
Crec que hauríem de conjurar-nos tots els candidats per parlar dels problemes que la pandèmia està provocant, no només de salut, també econòmics i socials. És lògic i normal que la qüestió identitària segueixi essent un dels eixos de les discussions, però ara el pes del debat hauria de ser com afrontem la crisi.
Un dels primers eixos de la seva campanya s’intitula “Dret i ciutadania”. Com es tradueix això a l’àmbit gironí?
Parlem de drets perquè considerem que, aquests darrers temps, una de les qüestions fonamentals és que no s’ha garantit el dret a poder viure d’una manera digna. Cal revertir les retallades en sanitat, recuperar una sanitat pública, reobrir els CAP, garantir una equitat visquis on visquis. A les comarques gironines, segons on visquis, tens l’accés hospitalari a 30 o 50 quilòmetres. És una barbaritat en un moment com ara.
Defensa una transformació verda, però els projectes de parcs eòlics també generen alarma.
Necessitem una transformació socioecològica i recuperar sobirania energètica. Tot plegat va lligat amb el model de país que volem i la feina que volem per a la gent. És evident que cal replantejar el model energètic, i més ara que hem vist com les elèctriques apugen els preus en el moment de més demanda i més fred. Tampoc es garanteix la llum a pertot i per a tothom. Canviar aquest model implica recórrer a l’energia eòlica i solar, però no per ser l’únic model a tot el territori. Concretament, pretenem impulsar les plaques solars on sigui possible, per exemple als polígons industrials. En els projectes de parcs eòlics el primer que cal fer és escoltar el territori. No podem cometre l’error de tornar a imposar mesures des d’un despatx que no tenen en compte els sòls, la natura, l’hàbitat de cada lloc.
Proposen reinstaurar el tren entre Girona i la costa?
Hi ha moltes dificultats de comunicacions a les comarques gironines i nosaltres fem una aposta clara per recuperar el ferrocarril. No només facilitaria la mobilitat personal, també el transport de mercaderies.
Cal oblidar-se del desdoblament de l’N-II?
Cal mirar què és el que més ens convé: una aposta clara, directa, indubtable pel transport públic. Hi ha capitals de comarca amb molt mala o nul·la connexió en transport públic. Cal invertir-hi. Si baixen els desplaçaments privats, baixa la pressió sobre les carreteres, i veurem si realment calen tants desdoblaments i carreteres de quatre carrils.
Canvi de model productiu... Hi ha massa turisme a Girona?
És el primer sector econòmic i s’ha vist que posar tots els ous al mateix cistell és molt problemàtic i l’impacte ha estat més fort. Era un error. Si és que podem trobar alguna cosa bona d’aquesta crisi, ha de ser aprofitar-ho per replantejar quin model de turisme volem, quin desenvolupament econòmic i productiu volem.
Com es fa?
Proposem un pacte nacional per un turisme sostenible, socialment responsable, on s’hauran d’implicar tots els sectors: empresaris, administracions, gestors culturals, ambientals, però també els treballadors. Se’ns diu que bona part dels ajuts es destinaran només als empresaris, nosaltres hi afegim “sempre que es protegeixin els treballadors”. Amb feines estacionals, molts treballadors han quedat fora dels ajuts.
El seu objectiu és recuperar el diputat gironí de l’espai polític que representa?
És treure la màxima representació possible per fer que d’aquesta crisi en sortim tots junts. Ha impactat més en els sectors més desafavorits econòmicament. Volem que es governi d’una manera diferent i que es defensin les necessitats de la ciutadania, per això proposem una “renda Covid”.