Felip VI lloa Joan Carles en ple clam per saber-ho tot del 23-F

Quan el cop del 23-F del 1981 va fra­cas­sar i el tinent coro­nel Anto­nio Tejero es va ren­dir fir­mant el “pacte del capó” sobre un Land Rover, el Congrés tenia pen­dent la inves­ti­dura de Leo­poldo Calvo-Sotelo, inter­rom­puda a trets a les 18.23 hores. Miquel Roca va tru­car a Jordi Pujol i, en plena con­vulsió, deci­dien que CiU canviés l’abs­tenció de la pri­mera votació i votés sí a Calvo-Sotelo. Qua­ranta anys després, el Congrés s’enga­la­nava ahir per com­me­mo­rar el 23-F amb inco­mo­di­tat ofi­cial per l’absent Joan Car­les I i enmig del clam repu­blicà –inclòs el vice­pre­si­dent Pablo Igle­sias i els hereus de CiU– per des­clas­si­fi­car els papers secrets amb segell de “clas­si­fi­cat”. Felip VI, que el 23-F tenia 13 anys i va fal­tar a classe, citava el pare per pri­mer cop des de l’agost i l’enal­tia: “Davant aque­lla inac­cep­ta­ble frac­tura del legítim i legal ordre democràtic, el rei Joan Car­les I va assu­mir com a cap d’estat la seva res­pon­sa­bi­li­tat i el seu com­promís amb la Cons­ti­tució perquè es pren­gues­sin –i cito tex­tu­al­ment– «totes les mesu­res necessàries per man­te­nir l’ordre cons­ti­tu­ci­o­nal dins de la lega­li­tat vigent».”

La majes­tu­osa porta dels lle­ons Daoíz i Velarde s’obria ahir per rebre Felip VI al Congrés a la una de la tarda. “El mis­satge tele­vi­sat del rei Joan Car­les I ja forma part de la memòria col·lec­tiva. La seva fer­mesa i la seva auto­ri­tat van ser deter­mi­nants per a la defensa i per al tri­omf de la democràcia”, va dir el rei sobre el pare absent en una cerimònia de mínims.

Dues hores abans, però, el clam era per obrir el búnquer a la seu del Tri­bu­nal Suprem que blinda encara docu­ments clas­si­fi­cats del 23-F sota el parai­gua de la llei de secrets ofi­ci­als del 1968. No només el sumari no és públic qua­ranta anys després –ho serà el 2031, un cop pas­sats cin­quanta anys–, sinó que durant el judici mili­tar no hi va haver fotògrafs a la sala –hi ha dibui­xos– i les comu­ni­ca­ci­ons de La Zar­zu­ela aque­lla nit no s’han fet públi­ques. En una ini­ci­a­tiva con­junta abans de plan­tar Felip VI, Gabriel Rufián (ERC), Jaume Alonso-Cue­vi­llas (JxCat), Genís Boa­de­lla (PDe­CAT) i Mireia Vehí (CUP) –jun­ta­ment amb Mertxe Aiz­pu­rua (EH Bildu) i Néstor Rego (BNG)– van denun­ciar el règim del 78 i el “cade­nat” que impe­deix el dret a deci­dir i fa pos­si­ble l’existència de pre­sos polítics, exi­li­ats i repressió, i van fer un cant al repu­bli­ca­nisme. L’eina: regis­trar una pro­po­sició de llei per des­clas­si­fi­car papers, vídeos i àudios del 23-F per saber-ho tot més enllà de “la veri­tat ofi­cial”.

Si bé Podem no firma el docu­ment con­junt, el vice­pre­si­dent Pablo Igle­sias s’afe­gia a les inten­ci­ons dels inde­pen­den­tis­tes i del PNB, un dels par­tits que més han inten­tat der­ro­car el mur de la llei de secrets ofi­ci­als d’arrel fran­quista. “No pot ser que en aquest país es pugui anar a la presó per una piu­lada o una cançó men­tre el rei emèrit ha fugit als Emi­rats Àrabs”, va dir Igle­sias a la porta del Congrés poc abans de salu­dar Pedro Sánchez i Felip VI. Amb un pin de la UMD a la solapa, Igle­sias s’avançava al to hagi­ogràfic de la jor­nada avi­sant que “és molt difícil dir que la monar­quia sigui con­dició de pos­si­bi­li­tat de la democràcia”.

En con­trast amb el PSOE, el PP, Vox i Cs, que van empa­rar el rei, Igle­sias no va aplau­dir el dis­curs de Felip VI ni el de la pre­si­denta del Congrés, Merit­xell Batet, que llo­ava la “deci­dida reacció” de Joan Car­les I, tot i que el dis­curs a TVE s’eme­tia a la 1.14 hores de la mati­nada del 24-F, set hores després dels trets i dels tancs des­ple­gats a València per Jaime Milans del Bosch.

“Igual que se sap ara el paper de M. Rajoy, aviat se sabrà el paper real que va tenir la Casa del Rei el 23-F”, va augu­rar Rufián. Més dur era Alonso-Cue­vi­llas, que es feia ressò de la tro­ba­lla feta pel gene­ral Anto­nio J. Can­dil en el lli­bre El 23-F, el golpe del rey: “De l’«ele­fant blanc» només sabem que era el nom d’una casa de cites i encara no n’ha res­post el coman­dant en cap del cop i de l’ope­ració.” Des de la CUP, Vehí tenia pre­sent la con­tes­tació al car­rer: “No hi haurà pau men­tre s’hono­rin els reis cor­rup­tes i es repri­mei­xin els joves que llui­ten per un futur democràtic i amb dig­ni­tat.”

Tot i recor­dar que el 23-F era un nen de 13 anys –no va dir que va fal­tar a classe mis­te­ri­o­sa­ment–, Felip VI va pre­su­mir de “tenir aque­lla nit gra­vada a la memòria” i d’“haver après l’incal­cu­la­ble valor de la lli­ber­tat”, però no ho va ano­me­nar cop d’estat –“atac d’extra­or­dinària gra­ve­tat”, en va dir–, com tam­poc ho va fer el pare en el dis­curs de TVE, i va lloar Adolfo Suárez, ender­ro­cat amb la com­pli­ci­tat del rei fins a dimi­tir-lo el 1981.

Els actes ofi­ci­als es van cloure amb un dinar res­trin­git a Felip VI, Sánchez, Batet, la vice­pre­si­denta Car­men Calvo, i els pre­si­dents del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, Juan José González Rivas, i del Suprem i el CGPJ, Car­los Les­mes, així com Pablo Casado (PP) i els pares de la Cons­ti­tució Miquel Roca i Miguel Her­rero y Rodríguez de Miñón.