Felip VI lloa Joan Carles en ple clam per saber-ho tot del 23-F
Enalteix el rei emèrit, absent per la fuga a Abu Dhabi, com a “determinant per al triomf de la democràcia” el 1981
Iglesias no l’aplaudeix i s’afegeix a ERC, JxCat, el PDeCAT i la CUP per exigir desclassificar els secrets del cop d’estat guardats en un búnquer al Suprem
Quan el cop del 23-F del 1981 va fracassar i el tinent coronel Antonio Tejero es va rendir firmant el “pacte del capó” sobre un Land Rover, el Congrés tenia pendent la investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo, interrompuda a trets a les 18.23 hores. Miquel Roca va trucar a Jordi Pujol i, en plena convulsió, decidien que CiU canviés l’abstenció de la primera votació i votés sí a Calvo-Sotelo. Quaranta anys després, el Congrés s’engalanava ahir per commemorar el 23-F amb incomoditat oficial per l’absent Joan Carles I i enmig del clam republicà –inclòs el vicepresident Pablo Iglesias i els hereus de CiU– per desclassificar els papers secrets amb segell de “classificat”. Felip VI, que el 23-F tenia 13 anys i va faltar a classe, citava el pare per primer cop des de l’agost i l’enaltia: “Davant aquella inacceptable fractura del legítim i legal ordre democràtic, el rei Joan Carles I va assumir com a cap d’estat la seva responsabilitat i el seu compromís amb la Constitució perquè es prenguessin –i cito textualment– «totes les mesures necessàries per mantenir l’ordre constitucional dins de la legalitat vigent».”
La majestuosa porta dels lleons Daoíz i Velarde s’obria ahir per rebre Felip VI al Congrés a la una de la tarda. “El missatge televisat del rei Joan Carles I ja forma part de la memòria col·lectiva. La seva fermesa i la seva autoritat van ser determinants per a la defensa i per al triomf de la democràcia”, va dir el rei sobre el pare absent en una cerimònia de mínims.
Dues hores abans, però, el clam era per obrir el búnquer a la seu del Tribunal Suprem que blinda encara documents classificats del 23-F sota el paraigua de la llei de secrets oficials del 1968. No només el sumari no és públic quaranta anys després –ho serà el 2031, un cop passats cinquanta anys–, sinó que durant el judici militar no hi va haver fotògrafs a la sala –hi ha dibuixos– i les comunicacions de La Zarzuela aquella nit no s’han fet públiques. En una iniciativa conjunta abans de plantar Felip VI, Gabriel Rufián (ERC), Jaume Alonso-Cuevillas (JxCat), Genís Boadella (PDeCAT) i Mireia Vehí (CUP) –juntament amb Mertxe Aizpurua (EH Bildu) i Néstor Rego (BNG)– van denunciar el règim del 78 i el “cadenat” que impedeix el dret a decidir i fa possible l’existència de presos polítics, exiliats i repressió, i van fer un cant al republicanisme. L’eina: registrar una proposició de llei per desclassificar papers, vídeos i àudios del 23-F per saber-ho tot més enllà de “la veritat oficial”.
Si bé Podem no firma el document conjunt, el vicepresident Pablo Iglesias s’afegia a les intencions dels independentistes i del PNB, un dels partits que més han intentat derrocar el mur de la llei de secrets oficials d’arrel franquista. “No pot ser que en aquest país es pugui anar a la presó per una piulada o una cançó mentre el rei emèrit ha fugit als Emirats Àrabs”, va dir Iglesias a la porta del Congrés poc abans de saludar Pedro Sánchez i Felip VI. Amb un pin de la UMD a la solapa, Iglesias s’avançava al to hagiogràfic de la jornada avisant que “és molt difícil dir que la monarquia sigui condició de possibilitat de la democràcia”.
En contrast amb el PSOE, el PP, Vox i Cs, que van emparar el rei, Iglesias no va aplaudir el discurs de Felip VI ni el de la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, que lloava la “decidida reacció” de Joan Carles I, tot i que el discurs a TVE s’emetia a la 1.14 hores de la matinada del 24-F, set hores després dels trets i dels tancs desplegats a València per Jaime Milans del Bosch.
“Igual que se sap ara el paper de M. Rajoy, aviat se sabrà el paper real que va tenir la Casa del Rei el 23-F”, va augurar Rufián. Més dur era Alonso-Cuevillas, que es feia ressò de la troballa feta pel general Antonio J. Candil en el llibre El 23-F, el golpe del rey: “De l’«elefant blanc» només sabem que era el nom d’una casa de cites i encara no n’ha respost el comandant en cap del cop i de l’operació.” Des de la CUP, Vehí tenia present la contestació al carrer: “No hi haurà pau mentre s’honorin els reis corruptes i es reprimeixin els joves que lluiten per un futur democràtic i amb dignitat.”
Tot i recordar que el 23-F era un nen de 13 anys –no va dir que va faltar a classe misteriosament–, Felip VI va presumir de “tenir aquella nit gravada a la memòria” i d’“haver après l’incalculable valor de la llibertat”, però no ho va anomenar cop d’estat –“atac d’extraordinària gravetat”, en va dir–, com tampoc ho va fer el pare en el discurs de TVE, i va lloar Adolfo Suárez, enderrocat amb la complicitat del rei fins a dimitir-lo el 1981.
Els actes oficials es van cloure amb un dinar restringit a Felip VI, Sánchez, Batet, la vicepresidenta Carmen Calvo, i els presidents del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, i del Suprem i el CGPJ, Carlos Lesmes, així com Pablo Casado (PP) i els pares de la Constitució Miquel Roca i Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón.