David Portabella - madrid
El joc de miralls perpetu que ofereixen la política catalana i la basca regala aquests dies dues postals de contrast: mentre que Pedro Sánchez no només cuida el PNB com a soci preferent sinó que ultima una bateria de traspassos al País Basc –l’ingrés mínim vital, els fons de la UE i les presons–, la Generalitat en funcions veu com la comissió bilateral de cooperació amb l’Estat no serveix ni per evitar que el Consell de Ministres acabi recorrent al Tribunal Constitucional contra el nou mínim de l’IRPF fixat en l’article 88 de la llei catalana de mesures fiscals, financeres i administratives.
El contrast entre cuidar el PNB i desdenyar ERC i JxCat és nítid, i la ministra portaveu María Jesús Montero no ho oculta. “El PNB és una escola de parlamentarisme, de diàleg, d’acord, de ser capaços d’avantposar la trobada per sobre de posicions maximalistes”, comparava Montero dimarts, quan impugnava l’IRPF català al TC. Fonts de La Moncloa admeten “preocupació” per la negociació d’ERC i la CUP i les possibles cessions en l’ordre públic i els Mossos. La sintonia amb el PNB, en canvi, es veu en l’agenda: el 25 de gener Sánchez rebia el lehendakari, Íñigo Urkullu, a La Moncloa i dilluns Carmen Calvo rebia el vicelehendakari, Josu Erkoreka.El ministre de Política Territorial, Miquel Iceta, al seu torn, s’entrevistava dimecres amb la consellera basca de Governança Pública i Autogovern, Olatz Garamendi.Paradoxalment, l’arribada d’un català com Iceta a Política Territorial no ha tingut cap efecte en el diàleg amb la Generalitat –que viu pendent d’una investidura el 26 de març– però ha estat clau per dinamitzar la col·laboració amb el govern basc, on el PNB i el Partit Socialista d’Euskadi hi governen en coalició. “Al govern central hi havia ritme caribeny amb el traspàs de les competències pendents a Euskadi, però en l’última setmana s’ha accelerat bastant”, constata el president del PNB, Andoni Ortuzar, en contrast amb el llegat de passivitat de la canària Carolina Darias.Si bé la Generalitat ja gestiona les presons des del traspàs realitzat el 1983, el govern basc no ha premut l’accelerador per obtenir-ne el traspàs fins ara coincidint amb la fi del terrorisme d’ETA i a l’abril s’espera la firma definitiva de la transferència estatal de l’administració penitenciària a Vitòria. Ortuzar critica que “es barregi interessadament la transferència de presons al País Basc amb la política penitenciària de presos d’ETA, quan molt pocs estan en presons basques”. A més de les presons, el primer dels tres blocs de traspassos pactats inclou Assegurances, Serveis privats de segureta, Meteorologia, Transport per carretera, Fons de protecció a la cinematografia, Paradors de turisme, assignació de l’ISBN i l’ISSN (registres d’autenticitat de les publicaioncs), entre d’altres. El segon bloc de traspassos es completaria a l’octubre i inclou la gestió dels aeroports i dels ports d’interès general (Bilbao i Pasaia).Pel que fa a l’agenda catalana, la mesa de diàleg inaugurada el 26 de febrer del 2020 a La Moncloa amb iconografia pròpia de cimera entre dos estats no s’ha tornat a reunir i la comissió bilateral a la qual Sánchez volia desviar els seus 43 punts de l’Agenda del retrobament, tampoc. En contrast amb la insistència compartida per ERC, JxCat, el PDeCAT i la CUP amb EH Bildu per firmar iniciatives conjuntes a favor d’investigar la corrupció del rei emèrit Joan Carles I, el portaveu del PNB, Aitor Esteban, se n’ha desmarcat. Tot i que al ple hi vota a favor de fiscalitzar les irregularitats reials i qualsevol “opacitat”, el PNB precisa que “no és monàrquic però respecta les institucions, i la monarquia”, i no en vol fer un focus de desgast del PSOE com sí que fan tan els independentistes com Podem.
