El Suprem menysté l’acció política de Nuet i el castiga

El Tribunal Suprem no ha considerat suficient la defensa de la tasca parlamentària feta per l’actual diputat d’ERC-Sobiranistes Joan Josep Nuet per justificar la seva actuació com a membre de la mesa del Parlament el 2017 en nom de CSQP, i el condemna per desobediència al Tribunal Constitucional (TC) per haver votat a favor de la tramitació de la llei del referèndum, a vuit mesos d’inhabilitació per exercir càrrec públic i a una multa de 12.000 euros.

Un càstig força rebaixat –el mínim per desobediència són sis mesos–, ja que la fiscalia demanava per a Nuet setze mesos d’inhabilitació. El Suprem, però, no l’absol com demanava el diputat, adduint que la inviolabilitat parlamentària “empara la llibertat d’expressió” del parlamentari, però no l’actuació de la mesa del Parlament, que –sosté l’alt tribunal– “té una funció governativa i organitzativa” d’acceptar o no propostes parlamentàries. El TSJC va imposar als seus companys de la mesa de JxSí el càstig de vint mesos d’inhabilitació i una multa de 20.000 euros per haver permès la tramitació de les lleis de desconnexió, en què Nuet va votar en contra.

En la resolució, coneguda ahir, el jutge Andrés Martínez Arrieta, ponent d’un tribunal format per set magistrats, admet que “l’acusat, en la seva activitat parlamentària, va pretendre establir punts d’unió i connexió entre dos grups fortament enfrontats”. Hi afegeix, però, que el mandat del TC de no desenvolupar la resolució 1/X1 sobre el procés constituent era “clar i precís” i que “l’acusat va tenir fonts de coneixement qualificades per acomodar la seva conducta a les exigències disposades”. “Per això, la desobediència va ser conscient i voluntària”, sosté. I hi precisa que fins i tot Nuet va admetre la desobediència al TC en el judici, tot i que va indicar que “intentava aturar la independència” i encarrilar el procés dins del marc de la Constitució.

El Tribunal Suprem insisteix que la posició de Nuet és “creïble”, però que al final tenia dues opcions: obeir el TC o desobeir-lo. I va escollir la segona. El tribunal reitera la seva jurisprudència que totes les institucions han de complir les ordres i resolucions del TC, en les quals ordenava “impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposés una acció contrària als seus mandats”.

Per la seva banda, Enrique Leiva, advocat de Nuet, va valorar ahir que el Tribunal Suprem dona “molt pes a una decisió particular, que és l’admissió a tràmit de la llei del referèndum”, i que, com que era contrària a les resolucions del Tribunal Constitucional, amb això “en té prou per condemnar”, va lamentar. Leiva va avançar que presentaran recurs al Tribunal Constitucional (TC) i demanaran la suspensió cautelar de la condemna, tot i admetre que és difícil que prosperi, com ja va passar en el cas dels presos polítics.

El diputat d’ERC al Congrés Joan Josep Nuet va qualificar la sentència de “càstig al diàleg i a la política”. En declaracions a TV3, Nuet va afirmar que amb aquesta decisió “queda tocada la democràcia”. “Si el que hem de fer als parlaments és el que dictamini el Suprem i el Constitucional, no cal que hi hagi eleccions; posem els jutges als parlaments i ja està”, va declarar.

La sentència del Suprem es traslladarà a la presidenta del Congrés dels Diputats, Meritxell Batet, que n’haurà d’informar la Junta Electoral Central (JEC) perquè l’apliqui, ja que és aquest òrgan el que expedeix les credencials als diputats. El reglament del Congrés assenyala en l’article 22 que un diputat perdrà la seva condició “per decisió judicial ferma que anul·li l’elecció o la proclamació del diputat”, mentre que l’article 21 afirma que quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan “una sentència ferma condemnatòria ho comporti o quan el seu compliment impliqui la impossibilitat d’exercir la funció parlamentària”. El Congrés té com a precedent el cas de l’exportaveu del PDeCAT Francesc Homs, que va ser inhabilitat a un any i un mes per exercir càrrec públic per la consulta sobiranista del 9-N i se li va retirar l’escó.