Política

Nova Caledònia ja té data per al seu tercer referèndum

París i l’arxipèlag pacten el 13 de desembre per fer la consulta independentista i un període de transició

Fumata blanca en la data del ter­cer referèndum d’inde­pendència de Nova Caledònia. Els habi­tants d’aquest arxipèlag francès del Pacífic deci­di­ran el 13 de desem­bre si volen esde­ve­nir un estat inde­pen­dent o con­ti­nuar for­mant part de França. Així ho va anun­ciar ahir el minis­tre francès d’Ultra­mar, Sébas­tien Lecornu, en la roda de premsa poste­rior al con­sell de minis­tres, en què es va ofi­ci­a­lit­zar un acord asso­lit dimarts a la mati­nada. Aquest anunci cul­mina la set­mana de nego­ci­a­ci­ons a París entre diri­gents fran­ce­sos i neo­ca­le­do­ni­ans sobre la ter­cera con­sulta, que posarà el punt final al sin­gu­lar procés de des­co­lo­nit­zació ini­ciat amb els acords de Matig­non (1988) i Numea (1998).

“El fet de cele­brar-lo [el referèndum] com més aviat millor ser­virà per garan­tir el procés”, va defen­sar Lecornu. Ini­ci­al­ment estava pre­vist que la votació tingués lloc el setem­bre de 2022, però s’avançarà, la qual cosa ser­virà per tan­car aquest deli­cat dos­sier abans del final del man­dat d’Emma­nuel Macron i de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als de la pri­ma­vera de l’any que ve. “Hi ha el risc que algu­nes per­so­na­li­tats polítiques naci­o­nals inten­tin ins­tru­men­ta­lit­zar aquesta seqüència”, va reconèixer el minis­tre, sobre la pos­si­bi­li­tat que la ultra­dre­tana Marine Le Pen uti­litzi una hipotètica victòria del sí com una arma elec­to­ral.

Nova Caledònia, situ­ada a uns 1.500 quilòmetres a l’est d’Austràlia i colo­nit­zada pels fran­ce­sos des de 1853, ja va fer dues con­sul­tes el 2018 i l’any pas­sat. Hi havia gua­nyat el no a la inde­pendència amb el 56% i el 53% dels vots, res­pec­ti­va­ment. L’ajus­tat resul­tat d’aquesta segona votació mos­tra que una victòria del sí en el ter­cer i últim referèndum no seria una qui­mera.

Per aquest motiu, algu­nes for­ces inde­pen­den­tis­tes pre­fe­rien que s’orga­nitzés l’any que ve, perquè així hau­rien dis­po­sat de més temps per fer cam­pa­nya. Encara que el poble autòcton dels canacs és clara­ment favo­ra­ble a la inde­pendència, aquest només repre­senta el 40% dels 270.000 habi­tants.

“La posició de l’Estat no ens com­pro­met, no ha estat vali­dada per la nos­tra dele­gació”, va lamen­tar la Unió Cale­do­ni­ana en un comu­ni­cat, tot i que la com­petència de deter­mi­nar la data és de París i sem­bla ina­mo­vi­ble.

Esta­tut d’auto­no­mia

Les nego­ci­a­ci­ons, que van incloure una reunió abans-d’ahir amb Macron, també han ser­vit per acor­dar un període de tran­sició de 18 mesos, fins al juny de 2023. Aquest s’apli­carà tant en el cas d’una victòria del sí com del no. Si gua­nya l’opció inde­pen­den­tista, ser­virà per nego­ciar una trans­ferència de les com­petències perquè Nova Caledònia acce­deixi a la plena sobi­ra­nia. I si torna a ser majo­ritària la con­tinuïtat en l’Estat francès, ales­ho­res s’ela­bo­ra­ria un nou esta­tut d’auto­no­mia, que hau­ria de ser rati­fi­cat pels habi­tants de l’arxipèlag amb una altra votació.

LA XIFRA

53
per cent
dels vots va obtenir el no en el darrer referèndum d’independència a Nova Caledònia, celebrat el 2020.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia