Política

Ni amb ratafia

El 129è president de la Generalitat es va reunir el 2014 amb Rajoy presentant-li una cartera de 23 demandes de més competències i inversions

El 130è president de la Generalitat i el líder del PP van fer dues reunions, una de secreta

El 131è president de la Generalitat i Pedro Sánchez van assajar la taula de diàleg

La Trinca can­tava allò del senyor petit i eixe­rit de Santa Coloma que anava a Madrid deci­dit i que com que no sabia prou cas­tellà far­cia el seu dis­curs de fra­ses fetes cata­la­nes traduïdes lite­ral­ment a la llen­gua espa­nyola amb un resul­tat esperpèntic, un dis­curs caòtic d’impos­si­ble com­prensió per a la gent de la capi­tal de l’Estat. Això d’anar a Madrid és un cos­tum que, per bé o per mal, per força o per desgràcia, els cata­lans tenen assu­mit com una obli­gació i un peatge obli­gat si es vol fer pro­gres­sar el país, peatge pel qual tots els pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat han hagut de pas­sar alguna vegada o una altra amb resul­tats poc pro­me­te­dors.

Pel resul­tat habi­tu­al­ment dece­be­dor d’aques­tes tro­ba­des, sovint ha sem­blat que qui anava a Madrid no era el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat de torn sinó aquell senyor de Santa Coloma que tenia molts pro­ble­mes per fer-se enten­dre. Com deien els trin­cos, tot i que a aques­tes tro­ba­des d’alt nivell entre els pre­si­dents català i espa­nyol s’hi acos­tuma a anar amb la guàrdia alta i con ojo vivo a expli­car que el motor de la Gener­li­tat hace higo i que si no se l’ajuda amb més recur­sos tot ple­gat pot aca­bar fent un pedo como una bellota, els pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat acos­tu­men a sor­tir de les reu­ni­ons sacando fuego por las mue­las, i expli­cant que de tot ple­gat n’hi ha para alqui­lar sillas.

I és que ni amb rata­fia. Aquesta història de reu­ni­ons entre pre­si­dents de Cata­lu­nya i Espa­nya comença pel final, per la que van tenir el juliol del 2018 Pedro Sánchez i Joa­quim Torra al Palau de la Mon­cloa. El 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat s’hi va pre­sen­tar amb tres obse­quis, dos lli­bres i una ampo­lla del licor de rata­fia que, evi­dent­ment, va que­dar damunt la taula per ence­tar.

Quim Torra va tenir aquell encon­tre ofi­cial amb el màxim man­da­tari espa­nyol, i després dues tro­ba­des més en el marc de la taula de diàleg que van posar en marxa els dos governs i que després va que­dar morta i ara es reprendrà. En la tro­bada de la taula que es va fer a Madrid, Sánchez va voler esce­ni­fi­car una aco­llida càlida a la dele­gació cata­lana i va pas­se­jar amb Torra pels jar­dins de La Mon­cloa, amb el resul­tat d’unes imat­ges de relació dis­tesa i cor­dial.

El tracte és una cosa, el resul­tat de les tro­ba­des n’és una altra. D’aque­lles reu­ni­ons, a les quals Quim Torra anava amb un llaç groc ben visi­ble a la solapa, el 131è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en va apren­dre la lliçó que l’Estat espa­nyol mai nego­ciarà un referèndum d’auto­de­ter­mi­nació per a Cata­lu­nya i que l’estratègia futura dels cata­lans ha de tenir clar que aquest és el punt de par­tida i el punt d’arri­bada d’Espa­nya.

El mateix tan­ca­ment de files és el que va tro­bar Car­les Puig­de­mont en les dues reu­ni­ons que va man­te­nir amb el líder del Par­tit Popu­lar i pre­si­dent espa­nyol, Mari­ano Rajoy. Tots dos líders van man­te­nir dues reu­ni­ons men­tre Puig­de­mont va ocu­par el càrrec del qual va ser des­tituït per l’apli­cació de l’arti­cle 155. La pri­mera reunió, pública, el 20 d’abril del 2016, i la segona, de la qual la premsa no va tenir notícia fins al cap d’un temps, el gener del 2017.

La pri­mera tro­bada entre Puig­de­mont i Rajoy va ser­vir per cons­ta­tar que les dues parts esta­ven molt allu­nya­des. El pre­si­dent català va trans­me­tre a l’espa­nyol que al Par­la­ment hi havia una clara majo­ria inde­pen­den­tista amb un man­dat clar, men­tre que Rajoy va res­pon­dre: “Volem con­ti­nuar vivint junts.” La segona tro­bada es va ges­tar en el marc de l’ope­ració Soraya, quan la vice­pre­si­denta Sáez de San­ta­maría va pro­var l’acos­ta­ment al govern català a través d’Oriol Jun­que­ras, però tam­poc va ser­vir de res.

Les 23 deman­des de Mas

El pre­si­dents Artur Mas i Mari­ano Rajoy també van tenir reu­ni­ons secre­tes i reu­ni­ons a la llum dels peri­o­dis­tes. Una d’aques­tes es va fer el juliol del 2014, uns mesos abans de la con­sulta del 9 de novem­bre. En aque­lla tro­bada a La Mon­cloa, Mas va posar en pràctica una vegada més el tarannà pac­tista de CDC i va voler pro­var fins a quin punt el govern espa­nyol creia en l’estat de les auto­no­mies i fins a quin punt s’esti­ma­ven tant Cata­lu­nya, com sem­pre deien. Per això els va pre­sen­tar un paquet de 23 deman­des d’inversió i millora de les com­petències de la Gene­ra­li­tat, que suma­ven 7.500 mili­ons d’euros, per fer evi­dent que bona part del des­con­ten­ta­ment de Cata­lu­nya amb Espa­nya pro­ve­nia de la falta crònica d’inversió. La car­peta de les 23 deman­des va que­dar en un més d’aquells intents d’apro­pa­ment que han que­dat sem­pre molt lluny de fer-se rea­li­tat.

Si la Trinca escrivís el final d’aquesta història, diria que difícil­ment es pot dir que els pre­si­dents de la Gene­ra­li­tat han estat uns sueña tor­ti­llas, per molta inde­pendència que s’hagin ima­gi­nat, perquè això d’anar a Madrid a nego­ciar cara a cara amb el màxim repre­sen­tant del poder de l’Estat els ha fet tocar de peus a terra i han cons­ta­tat que el somni d’acon­se­guir un estat inde­pen­dent que per­meti als cata­lans anar a espar­cir la nie­bla ni ha estat, ni és, ni serà mai soplar y hacer bote­llas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.