Xile discuteix un indult als empresonats per les revoltes

Xile va entrar diumenge passat en una nova etapa de la seva història democràtica. Amb el jurament de les 155 persones que formen l’Assemblea Constituent, van arrencar ahir les sessions que hauran de donar forma a una nova Constitució. El país sud-americà, un dels més estables de la regió, viurà durant un any un procés sense precedents regionals: mai una carta magna s’ha redactat des de zero, enmig d’un escenari d’alta convulsió social i donant veu a minories fins ara silenciades, com els grups indígenes. L’elecció de les persones que formaran part de l’òrgan el va dotar d’un marcat perfil d’esquerra, amb la dreta sense ni capacitat de bloquejar-hi el quòrum. Per això, la primera sessió va estar dedicada a promoure un escrit de suport a una llei d’indult als detinguts per les revoltes que avança al Congrés, una norma que el president dretà del país, Sebastián Piñera, amenaça de vetar.

L’oposició calcula que hi ha 232 persones en presó preventiva des del 2019, quan es van iniciar les revoltes de carrer contra Piñera. Per neutralitzar les protestes, el govern va promoure una reforma integral de la Constitució vigent, redactada durant la dictadura d’Augusto Pinochet. Malgrat haver estat sotmès a mig centenar d’esmenes, el text és encara ple de tics autoritaris, que bona part dels xilens consideren responsables del descontentament social. L’elecció de constituents va obrir la porta a desenes de candidats independents, no associats a cap partit polític, però amb idees progressistes. En la legislatura hi ha, a més, paritat de gènere i onze seients reservats als grups indígenes. Així mateix, l’elecció d’una acadèmica maputxe, Elisa Loncón, com a presidenta de l’organisme marcarà el to de les discussions.

“Aquest somni és el somni dels nostres avantpassats. És possible, germans i germanes, companys i companyes, refundar aquest Xile”, va dir Loncón en el seu discurs d’investidura. Els grups indígenes, en disputa per terres que consideren ancestrals al sud del país, impulsaran que Xile sigui declarat un país plurinacional, com alguna vegada van fer els seus veïns bolivians. La nova líder de la convenció, nascuda en una humil comunitat de La Araucanía, va agrair el nomenament amb una bandera maputxe entre les mans i les seves primeres paraules van ser en mapudungu.

La promoció de l’indult als detinguts per les protestes ha estat el primer escenari de les disputes que vindran. L’Assemblea Constituent no té atribucions per aprovar lleis, però sí que pot exercir pressió sobre el poder legislatiu perquè avanci en normes que estiguin d’acord amb el clima polític del moment: l’esquerra i l’extrema esquerra tenen ara a les seves mans reescriure el model xilè, basat en un estat mínim, defensa a ultrança de la propietat privada i un poder desmesurat en mans del president. Fins ara, els xilens no elegien pel vot els governadors regionals, que es consideraven funcionaris del poder executiu. Però també haurà d’ampliar l’accés a la salut i l’educació gratuïta i els drets de les dones en un país que fins fa només uns mesos prohibia a les dones tornar a casar-se abans de l’any de divorci o si estaven embarassades. Aquest serà el focus de les reformes, mentre el poder polític i els empresaris ja adverteixen que canvis estructurals profunds podrien posar en perill el model de progrés econòmic de Xile.