Haití deté 15 colombians per l’assassinat del president, Jovenel Moïse

El pre­si­dent d’Haití, Jove­nel Moïse, era un home amb molts ene­mics. La cap­tura de quinze colom­bi­ans, acu­sats de for­mar part del comando de 28 homes que dime­cres va assas­si­nar el pre­si­dent haitià a casa seva, ha posat en evi­den­cia la dimensió de la cons­pi­ració. “Vam arres­tar quinze colom­bi­ans i dos nord-ame­ri­cans d’ori­gen haitià. Tres colom­bi­ans van morir i vuit van fugir”, va dir el direc­tor gene­ral de la poli­cia naci­o­nal, Leon Char­les, dijous a la nit. Colòmbia va res­pon­dre imme­di­a­ta­ment a la notícia i es va posar a dis­po­sició del govern pro­vi­si­o­nal que ara porta les reg­nes de Port-au-Prince. El minis­tre de Defensa de Colòmbia, Diego Molano, va adme­tre que entre els arres­tats hi ha sis mili­tars reti­rats de l’exèrcit.

La poli­cia d’Haití va matar tres dels assas­sins del pre­si­dent i vuit han fugit. Ara intenta recons­truir la ruta dels sica­ris. Se sap que van arri­bar a l’illa fa un mes i que van entrar per la veïna República Domi­ni­cana. Els mili­tars colom­bi­ans detin­guts, per la seva banda, van for­mar part del ser­vei fins al 2020. Dijous una mul­ti­tud de gent va inten­tar lin­xar dos dels cap­tu­rats, que esta­ven detin­guts en una comis­sa­ria de la capi­tal, Port-au-Prince. L’ambi­ent està cris­pat, men­tre la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal mira amb estu­por com Haití es des­sagna sense tro­bar el rumb i devas­tada per una crisi econòmica que la pandèmia ha empit­jo­rat. Haití va ser el pri­mer país a inde­pen­dit­zar-se d’Espa­nya en el segle XIX i actu­al­ment és el més pobre de l’Amèrica Lla­tina.

Sobre els autors intel·lec­tu­als del crim s’ha avançat poc o res. Les auto­ri­tats han posat, per ara, l’esforç a tro­bar els que van prémer el gallet la mati­nada de dime­cres, quan van entrar a la residència de Moïse, de 53 anys, i el van cosir a trets al seu llit. Setze trets li van dis­pa­rar. La pri­mera dama, Mar­tine Moïse, va rebre un tret, però es recu­pera en un hos­pi­tal de Miami. Els assas­sins ana­ven amb unes armi­lles que els iden­ti­fi­ca­ven com a mem­bres de l’agència anti­droga nord-ame­ri­cana DEA. En qual­se­vol cas, les hipòtesis del mag­ni­cidi apun­ten als múlti­ples ene­mics interns que tenia el pre­si­dent.

Impo­pu­lar i acu­sat d’auto­ri­tari, Moïse estava enfron­tat amb un grup de famílies pode­ro­ses, lide­ra­des pels Vorve, pro­pi­e­ta­ris del ser­vei d’elec­tri­ci­tat a l’illa. El pre­si­dent ja els havia acu­sat d’inten­tar der­ro­car-lo al novem­bre, i fins i tot de pro­moure un mag­ni­cidi que havia frus­trat. Els Vorve no per­do­na­ven al pre­si­dent que els hagués dei­xat fora d’alguns mili­o­na­ris con­trac­tes d’obra pública. Però Moïse també tenia ene­mics entre les dot­ze­nes de sena­dors que s’opo­sa­ven al seu intent de decla­rar uni­ca­me­ral el Congrés, una mesura que els hau­ria dei­xat al car­rer. O entre les pode­ro­ses ban­des que con­tro­len els bar­ris de la capi­tal, grups més o menys orga­nit­zats que fins ara havien man­tin­gut una relació de pau nego­ci­ada amb l’exe­cu­tiu. Jimmy Bar­be­cue Che­ri­zier, un expo­li­cia líder d’una d’aques­tes ban­des dedi­ca­des al segrest i al tràfic d’armes i dro­gues, havia fet recent­ment una crida a la “insur­recció dels pobres” con­tra el pre­si­dent. Com en una pel·lícula clàssica de detec­tius, la llista de sos­pi­to­sos és llarga i són múlti­ples els mòbils del crim.