Polònia aprofundeix el seu divorci ‘de facto’ amb la UE
El govern ultraconservador qüestiona la primacia del dret comunitari sobre el nacional, un pilar de l’estructura institucional de la unió
Brussel·les amenaça amb sancions i Varsòvia dona senyals de reculada
Polònia viu un terratrèmol judicial que amenaça els fonaments jurídics de la Unió Europea. Les reformes del govern ultraconservador del partit Llei i Justícia (PiS) han portat al límit la judicatura polonesa, fins al punt que podrien qüestionar la primacia del dret comunitari, un pilar bàsic per al funcionament institucional del bloc europeu. És el que ja es coneix com a Polexit legal, un divorci de facto del marc normatiu de la UE.
Així doncs, hi ha un nou maldecap per a Brussel·les, que compta amb un arsenal limitat per fer complir les lleis comunitàries, sobretot si l’estat membre en qüestió està governat per un partit euroescèptic i el sistema judicial està profundament empastifat per les interferències polítiques. A principis d’any, el primer ministre del PiS, Mateusz Morawiecki, va afegir més llenya al foc preguntant al Tribunal Constitucional si el dret de la UE està per sobre del dret polonès.
La resolució judicial inquieta a Brussel·les, especialment perquè el TC polonès ja ha donat senyals de desobediència. A mitjans de juliol, va desafiar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea declarant “inconstitucionals” unes mesures cautelars que havia decretat per aturar el controvertit règim disciplinari dels jutges. S’espera que aquest agost el TC polonès doni una resposta clara sobre la preeminència de les normes europees, però aquest primer tast no indica bones notícies per a la UE. Segons apunta el professor de dret comunitari de la Universitat de Westminster, Adam Lazowski, en un article al think tank CEPS, el fet que el Constitucional alemany desacredités fa un any l’alt tribunal amb seu a Luxemburg en el cas sobre el Banc Central Europeu ha donat “munició als populistes de Varsòvia”.
Esperant el potencialment explosiu dictamen del Constitucional polonès, la Comissió Europea ja ha amenaçat el govern de Morawiecki amb sancions, si a mitjans d’agost no acaten les sentències del Tribunal de Justícia de la UE. “La CE hauria de posar fi a l’era de la cortesia política”, diu el professor Lazowski.
Sembla que el govern polonès s’adona ara que s’han passat de frenada, apunta a El Punt Avui Dimitry Kochenov, cap del grup de recerca sobre l'estat de dret de la Universitat Europea Central de Budapest: “Hi ha un col·lapse total.” Varsòvia estudia una reforma de la polèmica cambra disciplinària del Suprem, cosa que podria alleujar la tensió. “Sembla que la pressió està funcionant”, constata Kochenov, i ho atribueix a les tres condemnes del Tribunal Europeu de Drets Humans dels últims tres mesos, que poden desencadenar “una allau de recursos”. El toc d’atenció d’Estrasburg podria ser més efectiu que els esforços de Brussel·les per redreçar l’embolic legal que també fa perillar els fonaments jurídics de la Unió Europea.
LES FRASES
Cap del grup de recerca sobre l'estat de dret de la Universitat Europea Central de Budapest
“No se sap qui és jutge o impostor”
“És l’anarquia total.” Així descriu l’expert Dimitry Kochenov l’estat actual del sistema judicial polonès. La magnitud de les reformes que ha fet el govern ultraconservador és tal que “ja no se sap qui és un jutge de debò i qui un impostor”, diu. Des de l’ascens al poder del PiS a finals del 2015, l’executiu ha dut a terme importants canvis que Brussel·les veu com un atac a la independència judicial però que Varsòvia considera necessaris per eliminar la corrupció i el llegat de l’època comunista. Toquen els pilars centrals de la judicatura: el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, el Consell Nacional per a la Judicatura, els tribunals ordinaris i l’escola nacional de la judicatura. A part d’atorgar-se el poder de nomenar els presidents dels tribunals ordinaris i gairebé tots els directius de l’escola judicial, el govern del PiS ha canviat lleis per escollir 15 dels 25 magistrats a la cúpula judicial i per col·locar nous jutges al TC. També ha rebaixat l’edat de jubilació dels jutges als 65 anys, cosa que ha forçat la retirada de gairebé el 40% dels magistrats del Suprem, i ha creat una cambra de revisió que pot anul·lar sentències i una altra de disciplinària. Totes dues estan compostes per membres triats pel parlament, controlat pel PiS.