Política

ELENA DÍAZ TORREVEJANO

PSC

“Les joventuts són més atrevides que el partit”

“Quan vaig deixar la JSC, vaig sentir que perdia una bona part del meu activisme polític”

“Les transformacions que teníem pendents ara són urgents”

A la marató de Nova York
Elena Díaz Torrevejano assegura que no és competitiva, que no corre per guanyar ningú, ni tan sols a ella mateixa, però sí que li agrada posar-se reptes. Per això, l’única marató que ha corregut (i ha acabat) va ser la més emblemàtica de totes, la de Nova York. Abans s’havia preparat amb unes quantes mitges maratons, però el repte de la cursa sencera era encara massa gran i per afrontar-lo necessitava una motivació extra, que va trobar corrent per la ciutat dels gratacels. No s’hi posa per poc, la diputada.
Cal ser agosarat. A vegades és bo posar entre l’espasa i la paret el PSC en alguns temes
Tots els diputats i diputades del grup ens sentim molt partícips del govern alternatiu

Elena Díaz Tor­re­ve­jano (Bar­ce­lona, 1985) debuta aquesta legis­la­tura com a dipu­tada al Par­la­ment. El seu nom es va fer viral el dia de la inves­ti­dura de Pere Ara­gonès con­tra la seva volun­tat.

Vostè va votar, per error, a favor de la inves­ti­dura d’Ara­gonès.
Vaig ser jo i no vaig ser jo. Va ser amb el meu nom però no era jo la per­sona perquè jo, en aquell moment, estava de baixa de mater­ni­tat i tenia el meu vot dele­gat. Vaig seguir el ple des de casa i en el moment de sen­tir el meu nom vaig veure la con­fusió. Va ser un moment de con­fusió de la com­pa­nya que tenia dele­gat el meu vot.
Li van fer gai­res bro­mes?
Algu­nes sí. Sobre­tot alguns com­panys del Par­la­ment. A Twit­ter hi va haver bro­mes i de tot. Ja sabem com són les xar­xes soci­als. Va ser una anècdota que li pot pas­sar a qual­se­vol.
Diu que ales­ho­res estava de baixa per mater­ni­tat. Deu fer molt poc temps que és al Par­la­ment.
Quan es va cons­ti­tuir aquesta legis­la­tura, hi vaig ser 18 dies i va néixer la meva filla, que es va avançar dues set­ma­nes. Vaig aga­far el permís de mater­ni­tat i em vaig incor­po­rar ahir.
Ha tre­pit­jat poc l’hemi­ci­cle. Quina impressió li ha cau­sat?
Hi havia estat de visita quan anava a escola. També amb el par­tit havia vin­gut a fer alguna visita al Par­la­ment i havia entrat a l’hemi­ci­cle i impres­si­ona. Però quan seus al teu escó i estàs allà com a dipu­tada la cosa can­via i impres­si­ona molt més. Fins que no he estat allà asse­guda no he estat cons­ci­ent que soc una dipu­tada del Par­la­ment de Cata­lu­nya i de la res­pon­sa­bi­li­tat que tinc.
Vostè ja havia estat regi­dora.
Sí. Jo vaig ser qua­tre anys regi­dora del meu muni­cipi, Cal­des d’Estrac, un muni­cipi peti­tet del Maresme. Vaig estar a l’opo­sició i va ser el meu pri­mer con­tacte amb una ins­ti­tució pública, un ajun­ta­ment. Era la pri­mera vegada que estàvem a l’opo­sició perquè veníem de gover­nar pràcti­ca­ment des de l’inici de la democràcia. Va ser nou, no només per a mi, sinó per a la resta de com­panys de par­tit.
Com n’hem de dir, Cal­des d’Estrac o Cal­de­tes?
A mi m’agrada Cal­de­tes, però jo sem­pre intento dir Cal­des d’Estrac perquè és el seu nom i pot­ser la gent el coneix més com a Cal­des d’Estrac. Amb la gent que sé que coneix el muni­cipi dic Cal­de­tes.
Viu allà, oi?
Sí, visc allà.
Pateix la Renfe o ve a Bar­ce­lona en cotxe?
Ara mateix vinc en cotxe. Abans d’aga­far la baixa i el permís de mater­ni­tat. Els plens no saps mai a quina hora s’aca­ba­ran. Pot ser que hagis d’anar a un altre lloc i després tor­nar… La mobi­li­tat és més ràpida en cotxe però jo he tre­ba­llat o estu­diat sem­pre a Bar­ce­lona i sem­pre he anat en Renfe. El tren és un mitjà de trans­port que m’agrada. De Cal­de­tes a Bar­ce­lona hi ha gai­rebé 50 minuts que s’apro­fi­ten moltíssim per lle­gir, per enviar cor­reus, per fer tru­ca­des, per tot. De fet, hi havia algu­nes tas­ques que havia de fer que dei­xava per a quan agafés el tren. Real­ment són minuts que s’apro­fi­ten molt.
D’on li ve la vocació política?
Jo crec que em ve molt de casa. A casa meva, par­lar de política era el més nor­mal en un dinar fami­liar qual­se­vol dia de la set­mana. Sentíem les notícies a la tele­visió i parlàvem del que pas­sava. De la infància recordo els diu­men­ges elec­to­rals anar amb els pares al col·legi sense saber què s’estava fent en aquell moment. Jo em dema­nava què fèiem aquell dia a l’escola si no hi havia classe i què hi feien tants adults. Ara, amb el meu fill gran faig el mateix. Sem­pre que hi ha unes elec­ci­ons me l’emporto al col·legi elec­to­ral.
Quants anys té el gran?
Al setem­bre en farà 3. En les poques elec­ci­ons que hi ha hagut l’hem por­tat als col·legis elec­to­rals. A casa meva par­lar de política és molt habi­tual. Els meus pares han estat afi­li­ats al par­tit; el meu germà mitjà, també, i la dar­rera que va fer el pas vaig ser jo.
Es va fer de les joven­tuts soci­a­lis­tes, al prin­cipi.
Sí. Em vaig afi­liar a la JSC l’any 2003. Tenia 18 anys i em vaig afi­liar pri­mer a la JSC i dos anys després em vaig afi­liar al PSC.
Per a un jove no és molt ‘esta­blish­ment’ el PSC?
Et seré molt sin­cera. Jo em vaig afi­liar a les joven­tuts; dos anys després, al PSC, però la meva acti­vi­tat política era bàsica­ment amb les joven­tuts. Estava invo­lu­crada en l’acti­vi­tat de Cal­de­tes, però la meva acti­vi­tat política era amb les joven­tuts i, de fet, quan vaig haver de dei­xar les joven­tuts soci­a­lis­tes, vaig sen­tir que per­dia una bona part del meu acti­visme polític.
Les joven­tuts són repu­bli­ca­nes.
Sí.
I el Par­tit Soci­a­lista…
Les joven­tuts sem­pre han estat més atre­vi­des en segons quins temes i, fins i tot, pio­ne­res a l’hora de posar temes sobre la taula que en aquell moment el par­tit no s’atre­veix a posar o sobre els quals no es vol pro­nun­ciar de manera clara. La Joven­tut sem­pre ha estat més ago­sa­rada. Ara, quan alguna vegada em con­vi­den a par­ti­ci­par en algun acte seu, sem­pre els dic que és una cosa que no han de per­dre. Han de con­ti­nuar sent ago­sa­rats i por­tant el lide­ratge d’alguns temes cap al par­tit. A vega­des és bo posar entre l’espasa i la paret el PSC en alguns temes.
Quina espera que sigui la seva con­tri­bució en aquesta legis­la­tura?
Vivim un moment trans­cen­den­tal per al pre­sent dels nos­tres ciu­ta­dans i per a les futu­res gene­ra­ci­ons. La crisi sanitària ha posat de mani­fest les nos­tres debi­li­tats en molts sec­tors, així com també ha posat l’accent en les trans­for­ma­ci­ons que teníem pen­dents, que ara han pas­sat a ser urgents. La trans­for­mació digi­tal així com refor­mes en el nos­tre sis­tema econòmic i pro­duc­tiu no poden espe­rar més i no ens podem per­me­tre no fer les coses bé. Ens hi juguem molt: comença una trans­for­mació social en l’àmbit euro­peu i a Cata­lu­nya hem de tor­nar a ser refe­rents.
Sal­va­dor Illa no l’ha fit­xat per al govern alter­na­tiu. Li sap greu?
Com a con­se­llera alter­na­tiva no hi soc, però l’equip de con­se­llers i con­se­lle­res que ha for­mat en Sal­va­dor em sem­bla un gran equip. Molts dels con­se­llers i con­se­lle­res són per­so­nes amb un bagatge al Par­la­ment, que conei­xen molt bé les seves matèries. Són gent pre­pa­rada. Jo estic més per apren­dre a fer coses, a la part tècnica del govern alter­na­tiu. Tots els dipu­tats i dipu­ta­des del grup ens sen­tim molt partícips del govern alter­na­tiu siguem o no siguem con­se­llers.

ADN socialista

Elena Díaz Torrevejano tenia tots els números per acabar dedicant-se a la política i fent-ho des del PSC. Criada en una família en què la política era tema de conversa durant els àpats, tenia en els pares, primer, i en el germà, després, un exemple a seguir pel que fa a la militància política. Tots tres eren afiliats al PSC i ella va seguir el mateix camí al cap d’uns anys. Va començar, com passa sovint, en les joventuts del partit, de les quals enyora l’activisme polític i la gosadia que, tal com ella mateixa reconeix, de vegades no té el seu partit. També és afiliada a la Unió General de Treballadors (UGT), en el gabinet jurídic de la qual va treballar com a economista. La política institucional l’ha duta a terme al seu municipi, Caldes d’Estrac (Maresme), d’on va ser regidora, tot just després que el seu partit en perdés l’alcaldia. Ara s’estrena al Parlament. Una mica més tard que els seus companys perquè ha estat mare per segona vegada i ha estat de baixa per maternitat. Així que en tingui l’ocasió i la canalla sigui més grandeta, assegura que reprendrà el costum de sortir a córrer, la seva manera d’esbargir-se de la feina del dia a dia i de desconnectar de la política.

Elena Díaz Torrevejano

Elena Díaz Torrevejano (Barcelona, 1985) és llicenciada en economia per la Universitat de Barcelona. Té dos fills i viu a Caldes d’Estrac. És la seva primera legislatura al Parlament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.