La Cofoe, una oportunitat

En un món glo­ba­lit­zat cada vegada és més clar que els estats s’han d’orga­nit­zar per sumar siner­gies i interes­sos per poder ser influ­ents i seguir ofe­rint opor­tu­ni­tats a la ciu­ta­da­nia. Només estats molt grans com la Xina, l’Índia, Rússia o els EUA poden fun­ci­o­nar com una sola enti­tat. Pel que fa als estats euro­peus, altres temps domi­na­dors del món, actu­al­ment ja no poden anar sols perquè dei­xa­rien d’ésser útils i no podrien afron­tar amb garan­ties els grans rep­tes que té la huma­ni­tat sobre la taula, com la sos­te­ni­bi­li­tat del pla­neta, la gestió de l’ener­gia, les migra­ci­ons, l’eco­no­mia glo­bal i digi­tal, etc., perquè aquests rep­tes depas­sen els límits i el poder dels estats, espe­ci­al­ment dels mit­jans i petits.

La fórmula a Europa ja la tenim, és la UE, que engloba vint-i-set estats i pràcti­ca­ment cinc-cents mili­ons de ciu­ta­dans, amb quo­tes altes de siner­gies con­jun­tes en eco­no­mia, nor­mes d’inte­rior i també d’exte­rior, però també és sabut que falta molt encara per fun­ci­o­nar com un estat. De moment, la UE és una unió d’estats que només repre­sen­ten el 6% de la població mun­dial, però amb més del 20% de l’eco­no­mia i comerç mun­di­als; per tant, és una àrea econòmica molt impor­tant i que com­pe­teix amb d’altres com la Xina o els EUA. Natu­ral­ment, en no ser un estat, té dis­fun­ci­ons que com­pli­quen i alen­tei­xen res­pos­tes a situ­a­ci­ons com­ple­xes d’abast inter­na­ci­o­nal i també intern.

La UE té també molts aspec­tes posi­tius, com ara que s’està cons­truint amb acords i con­sens, sense con­fron­ta­ci­ons, sota la idea de la pau, la democràcia, la solució pacífica dels con­flic­tes, la tolerància, la soli­da­ri­tat, el res­pecte als drets humans i a les mino­ries..., tal com es deta­lla a l’arti­cle 2 del Trac­tat de la UE. És evi­dent que no sem­pre es por­ten a la pràctica aquests valors, però almenys hi són escrits, i es cri­tica des de dife­rents esta­ments soci­als i polítics quan no es com­plei­xen. Pen­sem que altres estats impor­tants del món no els tenen escrits en les seves cons­ti­tu­ci­ons, ni els apli­quen. I en aquest esce­nari, la UE ha posat en marxa la Con­ferència sobre el Futur d’Europa, la Cofoe, que pretén millo­rar la qua­li­tat democràtica, logística i resi­li­ent de la UE, amb apor­ta­ci­ons i millo­res des de la ciu­ta­da­nia, la soci­e­tat civil orga­nit­zada i la política. Ja s’ha obert el període d’apor­tar millo­res i també ja està deter­mi­nada l’estruc­tura gover­na­tiva que ho ges­ti­o­narà. Es tracta ara que aquesta bona ini­ci­a­tiva ser­veixi perquè algu­nes de les pro­pos­tes que arri­bin a la UE siguin imple­men­ta­des i, per tant, con­tri­bu­ei­xin a millo­rar la qua­li­tat democràtica, eficàcia i uti­li­tat de la UE.

Espe­rem que sigui així, perquè si no la frus­tració de la ciu­ta­da­nia podria ser impor­tant. Tant de bo s’incor­po­rin aspec­tes com aca­bar amb la una­ni­mi­tat a l’hora de deci­dir o impul­sar polítiques comu­nes en l’àmbit econòmic, de segu­re­tat i d’exte­ri­ors. En defi­ni­tiva, tant de bo es camini amb pas ferm cap a una UE amb capa­ci­tat política, sem­blant a la d’un estat, i, natu­ral­ment, pre­ser­vant la diver­si­tat de les rea­li­tats col·lec­ti­ves que la com­po­nen. Som-hi!