Política

Puigneró vol negociar amb la carta de la unilateralitat

El vicepresident creu que, si hi renuncia, la part catalana anirà “venuda” a la taula de diàleg

Hi exigirà a Sánchez que acati l’informe del Consell d’Europa i retiri les lleis que veu recentralitzadores

El vicepresident de la Generalitat, Jordi Puigneró, va advocar ahir per no renunciar a la “carta de la unilateralitat” si la part catalana vol tenir un mínim de força en la taula de diàleg amb el govern espanyol que es reprendrà la tercera setmana de setembre. “Ja la vam utilitzar l’1-O i hem d’estar disposats a tornar-la a jugar”, sentenciava, en la cloenda de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a Prada. “Si l’Estat entreveu que hi renunciem, anirem venuts a qualsevol negociació”, advertia. Tal com havien fet aquesta setmana en el mateix escenari l’expresident Quim Torra; la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, el vicepresident es mostrava escèptic sobre els resultats de la taula de diàleg, però, en canvi, declarava la seva lleialtat a l’acord de legislatura signat per explorar-la en els propers dos anys. “Ens hem compromès a assistir-hi, no hi podem dipositar gaires esperances, però per ser-hi que no quedi”, remarcava. El vicepresident creu que és l’Estat qui al capdavall la farà descarrilar, perquè refusa el diàleg sobre els grans clams de la societat catalana, i qui de fet ja actua unilateralment amb la seva “incapacitat” per arribar a acords en els últims deu anys, quan s’ha demostrat que hi havia una majoria, a qui ha ignorat, que volia un canvi en l’statu quo.

Puigneró, que de fet ja va ser en la primera i única reunió de la taula, el febrer del 2020, avançava dues grans qüestions que pensa portar-hi ja en la represa. D’entrada, pel que fa a la reclamació de l’amnistia, exigeix que l’Estat “acati” la resolució de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa de fa dos mesos, que li reclama que retiri les euroordres i que aturi tota repressió contra l’independentisme. “Li ha fumut una bufetada en tota regla en l’àmbit dels drets fonamentals”, destacava. Pel que fa al dret a l’autodeterminació, Puigneró insistirà a la part espanyola que expliqui quina és la seva proposta, però ja l’advertia que, si la seva oferta ha d’incloure una millora de l’autogovern com han insinuat fins ara, això serà “absolutament incompatible” amb l’afany de continuar aprovant “lleis recentralitzadores” que justament van en la línia contrària. Es referia, en concret, a tres textos que està elaborant el govern espanyol, que adverteix que envaeixen competències de la Generalitat: la llei de seguretat nacional –que veu “clarament regressiva”, perquè, pel que s’ha filtrat, podria mobilitzar ciutadans de manera obligatòria, requisar o expropiar béns o agafar el control dels mitjans–; la llei de l’audiovisual, que deixa a l’estacada la defensa del català en les grans plataformes i assumeix funcions de control pròpies de la Generalitat, i la llei general de telecomunicacions. “Si continuen en els textos que coneixem, Sánchez menteix quan diu que vol potenciar l’autogovern”, subratllava Puigneró, que advertia que si el president espanyol “bloqueja o atura aquesta taula, és evident que no durarà dos anys”.

Aprenentatges

El vicepresident, en tot cas, detecta que últimament hi ha gent independentista “molt desanimada, pessimista”, i reclama agafar perspectiva dels últims deu anys per recuperar l’optimisme i quedar-se també amb alguns aprenentatges. Recordava, així, que s’ha exercit dues vegades el dret a l’autodeterminació –el 9-N i l’1-O–, tot i que no se n’ha pogut desplegar el resultat; que ja s’ha sabut quin peu calça realment la democràcia espanyola i les institucions europees, i que el 21-D del 2017 es va trencar el mite que si anaven a votar tots els catalans el país deixaria de tenir un president nacionalista. “Si no ens van guanyar aquest cop, ja no ens guanyaran mai, i això ens ha de donar certa tranquil·litat”, deia.

A més, creu que Catalunya ja és avui un “subjecte polític conegut” en l’esfera internacional, si bé ara cal treballar perquè sigui reconegut, i destacava que si els líders del procés han hagut d’entomar costos personals, a l’Estat espanyol tampoc li ha sortit de franc i també ha hagut d’assumir “costos d’imatge molt importants”. “I no sé quins pesen més”, subratllava. Encara un últim aprenentatge per a ell és que la unitat independentista és imprescindible per tirar endavant, i que no és “gens fàcil” d’assolir. I que amb el voluntarisme no n’hi ha prou. “Ens cal molta estratègia i molta professionalitat”, resumia.

Governar

El vicepresident creu que, en l’entretant, es pot avançar a partir de lligar l’autodeterminació i el bon govern, perquè la gent no s’apunta a projectes “tronats”. “Hem de lligar l’excel·lència a l’autodeterminació”, reivindicava, la qual cosa implica donar resposta als reptes socials, climàtics i digitals que identifica ara mateix al país. És aquí on esmentava una de les grans polèmiques de l’estiu, l’ampliació de l’aeroport del Prat. “Alguns volen que tinguem un aeroport regional, amb Catalunya capital Barajas, però nosaltres volem un aeroport verd, sostenible, però, sobretot, gestionat des de Catalunya i intercontinental”, resumia. Tot seguit, això sí, apostava per avançar clarament en la descarbonització.

Puigneró, així mateix, advertia que si mai Catalunya vol ser un estat, s’ha de prendre “seriosament” la qüestió de l’ordre públic. “No podem defugir la responsabilitat de la seguretat, ni delegar-la en tercers”, constatava, amb un especial èmfasi en la necessitat de potenciar la ciberseguretat. “Les nacions del segle XXI seran digitals o no seran”, reivindicava. Puigneró, que ja havia estat a Prada com a alumne i com a professor, destacava que l’UCE és un “motor de coneixement, i de llibertat”, terra d’acollida d’exiliats, en el passat i encara avui, i també un refugi per a la llengua i la cultura, que ara “també ho ha de ser” del respecte als drets fonamentals, com el d’autodeterminació.

LES FRASES DEL VICEPRESIDENT

Som els del diàleg, però no podem renunciar a la via unilateral, per un tema de negociació
Hi anem amb ànims d’arribar a acords, no volem ser a la taula de perdre el temps. Si Sánchez la bloqueja, no durarà dos anys
Mentre treballem per tenir un estat, no podem descuidar la nació. És l’essència que ens fa catalans i formar part d’una comunitat

Premi Canigó a Joandomènec Ros

Com és habitual, l’UCE es va tancar amb la concessió del premi Canigó, que en la categoria personal es va atorgar a un dels seus grans tòtems del segle XXI, Joandomènec Ros. Es reconeix així la trajectòria de l’encara president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i com a tal de la Fundació de l’UCE, que va anunciar fa uns mesos que deixarà les seves responsabilitats. Ros, que ha estat quinze anys vinculat a l’equip rector, ahir s’enorgullia d’haver consolidat l’UCE per convertir-la en “la universitat dels Països Catalans”, i d’haver impulsat el projecte de Vallroc, l’alberg que n’és la seu central, on s’han fet la majoria d’activitats enguany.

El president de l’equip rector actual, Jordi Casassas, feia balanç i deia que marxen “contents” per la 53a edició, que ha estat semitelemàtica, ja que ha mostrat una notable “capacitat d’adaptació” per fer front a les restriccions per la Covid i les limitacions d’espai. “El futur ens presenta incògnites, i des d’ara ens hem d’arromangar per donar-hi solució i poder mantenir la institució”, subratllava. Casassas lamentava que la pandèmia ha “aturat definitivament” el model del Liceu, l’espai on es va celebrar fins al 2019, que permetia un elevat nombre de participants, si bé l’estada allà s’havia anat fent ja “progressivament difícil”. El responsable agraïa la col·laboració de la vila de Prada, que ha cedit diversos espais, i el comportament “exemplar” dels 150 alumnes que hi han passat enguany.

Miquel Àngel Maria, vicepresident del Consell Insular de Menorca, va lamentar que l’UCE “no s’aprofita com s’hauria d’aprofitar”, i es marcava el “deure inexcusable” d’enfortir el projecte perquè sigui fòrum de propostes per “convertir els Països Catalans en una nació normal”, que era el lema d’enguany. Maria confia que hi hagi més presència d’illencs el 2022, i citava altres deures pendents entre territoris com ara el reconeixement mutu de titulacions de català i la construcció d’un espai comunicatiu compartit, més enllà de la reciprocitat de canals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.