Blindatge per al català
El govern impulsa un Pacte Nacional per la Llengua en vista del retrocés de l’ús generalitzat del català
Inclou actuacions en deu àmbits per revisar a fons el model de política lingüística caduc de fa 40 anys
L’executiu admet no haver assolit els mínims d’ús normal del català
Sense un estat fort que la protegeixi, amb un model d’immersió lingüística caduc i la tossuda realitat que ha portat nous fluxos migratoris, la globalització econòmica, un creixement del turisme i una revolució tecnològica que afecta les maneres de consumir productes audiovisuals, entre altres, han encès les alarmes sobre l’estat de salut de la llengua catalana. El govern vol donar un tomb, 40 anys després, al model de política lingüística en constatar que “no hem assolit els mínims en què ens vam comprometre els primers anys de la democràcia” per aconseguir uns mínims de coneixement generalitzat i un ús normal del català. Ho deia la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, en comissió parlamentària el 2 de juliol, i ho refermava divuit dies després al ple on exposava les línies mestres del Pacte Nacional per la Llengua que volen impulsar aquesta legislatura –debat que tot just obre als partits i entitats– que reverteixi aquesta situació i posin al dia els “mecanismes de promoció i protecció de la llengua en tots els àmbits”.
Les darreres enquestes conegudes d’usos lingüístics demostren que el català ha anat retrocedint en l’àmbit de les interaccions socials en les compres, les amistats, les relacions laborals, als estudis o altres camps, fins al punt que del 2005 al 2020 el nombre de parlants habitual es redueix un 9,9% i se situa en el 36,1% de la població. I preocupa el creixent procés de substitució del català pel castellà entre la població jove, sobretot en l’àmbit metropolità, que constata de nou l’estudi encara calent fet per l’Ajuntament de Barcelona en què només el 28,4% fa servir el català, set punts menys que el 2015.
Revertir aquesta tendència és el repte que s’ha posat la Secretaria de Política Lingüística, i la consellera de Cultura va fer un primer esbós de les principals accions:
Cultura
Fomentar l’oferta i el consum en català en el sectors del llibre, la música, les arts escèniques, però sobretot en l’audiovisual, ja sigui de cinema, sèries doblades i subtitulades en cooperació amb el sector i donant-hi suport per mitjà de línies de subvenció, ja que hi ha un “perill real d’extinció digital”. Crear un programa d’acció amb distribuïdores i plataformes en línia perquè incorporin continguts en català.
Educació
Ja hi ha un grup de treball creat amb el Departament d’Educació per millorar el model d’immersió, fent sensibilització i seguiment perquè se’n faci una aplicació real.
Àmbit social
Garantir l’accés de tothom a la llengua catalana, millorant el cicle d’acolliment lingüístic de la migració, tant la informativa com la formativa, i de sensibilització dels professionals que la integren. Fomentar l’adopció de la llengua entre la població adulta donant més marge d’acció al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), ampliant la xarxa del Voluntariat per la Llengua, els programes de l’aula al carrer i iniciatives com la dels Comerços aprenents o les xarxes d’iguals, entre altres. També s’ha previst fer un pla de foment d’ús del català en el lleure infantil i juvenil.
Universitats
En col·laboració amb el departament es pretén dissenyar una estratègia conjunta per a postgraus i màsters, i incrementar els ajuts a projectes Interlingua.
Empresa
Posar en marxa un pla de suport al teixit empresarial per arribar a l’ús normal i complet de la llengua en l’entorn de treball. Continuar el programa Emmarca’t de foment de l’ús del català a les 406 marques líders de trenta-vuit sectors perquè apliquin el català als llocs web, l’atenció oral, la publicitat, l’etiquetatge i les xarxes socials.
Justícia
És on l’ús del català se situa en nivells més residuals i està més minoritzat. En coordinació amb el departament proposaran la signatura de convenis amb els col·legis professionals per fomentar l’ús del català i s’iniciarà un pla d’acció de formació en llengua catalana i en llenguatge jurídic presencial i a distància, amb tutoria per a advocats, procuradors, registradors, notaris i graduats socials.
Internacional
Continuar el pla de foment d’aprenentatge a l’exterior, avaluant la qualitat d’aquests ensenyaments i fent extensiva la modalitat virtual del programa Voluntariat per la Llengua. S’utilitzarà la xarxa que té l’Institut Ramon Llull.
Administració
LA FRASE
LA XIFRA
Pla plurianual i accions per l’aranès i la llengua de signes
Com a pas previ, la Secretaria de Política Lingüística que dirigeix el catedràtic de sociolingüística Francesc Xavier Vila està elaborant en col·laboració amb l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) una anàlisi prospectiva que prevegi l’evolució sociolingüística de Catalunya per als propers 15-20 anys. La intenció, segons va explicar la mateixa consellera, és tenir una sèrie d’indicadors objectivables que permetin identificar i planificar les actuacions que cal prendre en matèria de política lingüística i que es podran incloure en el Pacte Nacional per la Llengua. La intenció és elaborar un pla plurianual ampliant la partida pressupostària.
La protecció i projecció del pacte també inclou l’aranès i la llengua de signes catalana i també es volen dissenyar polítiques concretes. Per exemple, la Secretaria de Política Lingüística farà un assessorament al servei de llengua i cultura en actuacions de dinamització lingüística a l’Aran i s’incrementarà el suport anual a l’Institut d’Estudis Aranesos i l’Acadèmia de l’aranès a Catalunya. Pel que fa a la llengua de signes, es farà un estudi estadístic sectorial sobre els seus usuaris i comunitats signants a Catalunya, conjuntament amb l’Idescat i els departaments de Drets Socials, Educació i Salut.