El fiscal del Suprem, contra l’absolució de Carrasco

La fiscalia del Tribunal Suprem no es dona per vençuda i ha demanat a l’alt tribunal espanyol que condemni l’activista de Viladecans Tamara Carrasco a set mesos de presó per un delicte d’incitació a desordres públics el 2018, malgrat que la magistrada del jutjat penal 25 de Barcelona i la secció segona de l’Audiència de Barcelona van concloure que el seu missatge no era delictiu. El penalista Benet Salellas, defensor de Carrasco, elabora ara la resposta al recurs de cassació del ministeri públic i va assegurar ahir: “És una batalla de fons i ideològica de la fiscalia per reprimir el dret de protesta.”

I és que aquest cas és molt important i podria establir un greu precedent, perquè seria la primera vegada que es condemna per l’article 559 del Codi Penal, introduït el 2015, i en què el fiscal vol que el tribunal avali que enviar un missatge de WhatsApp sigui considerat “difusió pública”, equiparant l’app a xarxes socials obertes, com Facebook i Twitter. El magistrat Ángel Hurtado –que no va voler condemnar el PP a l’Audiencia Nacional– és el ponent de la sala del Suprem que revisarà el recurs de l’absolució de Carrasco, detinguda el 2018 i acusada de terrorisme.

L’activista de Viladecans va enviar a un grup de WhatsApp un missatge de veu en què explicava les mobilitzacions de CDR i la preparació d’una aturada de país dels sindicats arran de la detenció del president Puigdemont a Alemanya. La magistrada del penal 25 de Barcelona va absoldre Carrasco per tres motius: aquell missatge enviat a un grup no es podia considerar difusió pública; tampoc una incitació a desordres públics perquè Carrasco explica accions de protesta que volen fer altres persones, i que el que va passar el 26 i 27 de març del 2018 no són desordres i s’empara en el dret de manifestació. La secció segona de l’Audiència de Barcelona va subscriure les dues primeres conclusions, però no la tercera i considera que aquells dies sí que hi va haver aldarulls, però no es va provar que es poguessin atribuir a Carrasco. La fiscalia de Barcelona, de manera molt excepcional, anunciava al febrer la reserva de poder presentar un recurs de cassació contra l’absolució, subscrita ara pel seu col·lega del Suprem.

En el recurs de cassació, el fiscal Luis Fernando Rey Huidobro sosté que la magistrada del penal 25 i els tres magistrats de la secció segona de l’Audiència de Barcelona han fet una interpretació “errònia” del que persegueix l’article 559 del Codi Penal, i recorda que el Suprem pot tombar una absolució, sempre que els fets provats no es toquin, com és el cas.

El fiscal hi afegeix que enviar un missatge de WhatsApp a un grup –el qual té una capacitat de fins a 256 persones– sí que és difusió pública i que és com es convoquen ara la majoria de manifestacions. “Està demostrat que a través de missatges de WhatsApp és possible convocar en molt poc temps un gran nombre de persones per dur a terme actes vandàlics que poden afectar infraestructures d’un país o les seves institucions més emblemàtiques”, escriu el fiscal, i sosté: “L’acusada sabia que el seu missatge arribaria a un gran nombre de persones.”

Sense jurisprudència sobre la incitació a actes violents, el fiscal del Suprem compara l’article 559 del Codi Penal amb el 510 d’incitació a discriminació a col·lectius desfavorits. Fins i tot explica el cas d’un ecologista alemany que el 1981 va convocar una protesta pacífica contra l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt, i, com que hi va haver aldarulls, el Suprem alemany el va condemnar per desordres, malgrat que hi ha jurisprudència més recent del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que insisteix que cal respectar el dret de protesta.

El fiscal raona que el tipus delictiu de l’article 599 descriu “un delicte de risc o perill abstracte, en el qual se sanciona un acte preparatori als desordres”, i per això –sosté– no cal demostrar si els aldarulls van passar o no, i cita la concentració posterior a l’aeroport (malgrat que va ser el 2019 contra la sentència del procés). Hi afegeix que “aquest tipus de missatges ajuden a crear un entorn social violent i intimidatori que trenca la pau pública que ha d’imperar en una societat com la catalana, que vivia moments de gran tensió social”, i insisteix: “Aquest tipus de conductes presenten un gran perill, perquè sovint són el punt de partida en el procés cap a la violència real, com va passar.”

Les xarxes socials es van omplir ahir de mostres de suport a Carrasco, que ella va agrair, tot fent difusió dels arguments crítics i jurídics del seu advocat , Benet Salellas, el qual va recordar que la Guàrdia Civil encara no ha aclarit com va obtenir el missatge de Carrasco.