Alemanya tanca una cursa èpica per succeir Merkel
El conservador Laschet porta l’últim acte de la campanya electoral a Munic, acompanyat de Merkel i el bloc bavarès
Els socialdemòcrates fan una exhibició d’unitat que feia dècades que no es veia al voltant de Scholz, a Colònia
El tancament de campanya es va ajustar, si més no, al federalisme alemany. L’aspirant socialdemòcrata, Olaf Scholz, va portar la seva gent a Colònia, al cor de Renània del Nord-Westfàlia, el land on governa al seu principal rival, el conservador Armin Laschet. I aquest va comparèixer a Munic, la capital bavaresa sota domini de l’home que volia lluitar per ser ell el candidat comú del bloc conservador, Markus Söder, líder la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU).
Fins i tot la verda Annalena Baerbock va optar per fer l’últim gran acte de campanya a Düsseldorf, també al land de Laschet. Sembla clar que la batalla pel poder pot decidir-se en aquest estat federat, el més poblat del país, amb divuit milions d’habitants. Havia estat territori històric de la socialdemocràcia alemanya, l’anomenat “cor roig” per la seva mineria. Plantar-se allà ara que hi governa Laschet era un desafiament a l’anomenat successor natural de Merkel. I, per part de Laschet, fer-ho a Munic responia a la necessitat de fer les paus amb aquest pròsper land, l’electorat del qual segurament pensa –amb certa raó-- que Söder hauria estat millor candidat.
Merkel, a qui no es veurà votant diumenge perquè ja ho ha fet per correu, segons va explicar el seu portaveu, fa ficar-se de nou en campanya, des d’una ciutat on sovint ha hagut de sentir escridassades en contra. Especialment quan va decidir no tancar les fronteres als refugiats, el 2015.
Ahir, al cor de Baviera, tot era harmonia. Laschet demanava el vot pel seu bloc “per no tirar per terra el progrés que ha dut setze anys de govern de Merkel”. Aquesta recordava tot allò que han fet els conservadors per Alemanya i per Europa. I Söder, a qui Laschet havia ofert un lloc en el futur govern que, diu, liderarà, es mostrava segur que es donarà “la volta als sondejos”, que ara donen guanyador Scholz.
Mentrestant, a Renània, el candidat socialdemòcrata es presentava amb la seva cúpula en ple, en una exhibició d’unitat com no es recorda en dècades al seu partit. La família socialdemòcrata alemanya, després de dues dècades de divisions i pèrdua d’electorat, sembla haver trobat en Scholz un motiu per recuperar l’esperança. Fins i tot si no arriben a guanyar la cancelleria podran dormir una mica més tranquils. A principi d’any, Scholz semblava condemnat al tercer lloc, després de conservadors i verds, amb resultats impropis d’un partit que ha tingut tres cancellers –Willy Brandt, Helmut Schmidt i Gerhard Schröder–. La socialdemocràcia europea revifa, si més no pel que fa a Alemanya i a tot el món nòrdic, des de Suècia fins a Dinamarca.
Les diferències s’escurcen, la incertesa creix
Si fa unes setmanes el socialdemòcrata Olaf Schloz va passar de recuperar terreny en les enquestes d’intenció de vot a empatar i, tot seguit, a superar Armin Laschet, en la recta final la seva progressió s’ha aturat, mentre que l’aspirant conservador ha pujat un o dos puntets. Dijous al vespre, un sondeig situava Laschet dos punts per sota de Scholz. L’avantatge del socialdemòcrata s’havia encongit a la meitat en cinc dies. També havia desaparegut una de les possibles coalicions liderades per Scholz. Entre el seu Partit Socialdemòcrata (SPD), els Verds i l’Esquerra no sumarien la majoria necessària, ja que els dos últims havien perdut cadascun un punt. Aquesta coalició es veia com a prou improbable donades les posicions dels esquerrans en política internacional, especialment pel que fa al rebuig a l’OTAN i a les aliances tradicionals o socis preferents –és a dir, l’eix transatlàntic–. Però el fet que fos matemàticament viable donava a Scholz marge de maniobra.
De cop sembla que les possibilitats de Scholz de convertir-se en canceller se centren a “convèncer” els liberals per formar govern amb ells i els Verds. I el seu líder, Christian Lindner, ha deixat clar que les seves preferències es decanten per Laschet, fins i tot si es tracta d’anar a un tripartit de component ecologista i també si el seu bloc conservador no és la força més votada. Al capdavall, en una democràcia parlamentària al poder no hi arriba sempre qui queda primer, sinó qui suma la majoria que necessita. Els resultats electorals podrien fer que diumenge tots dos alcin els braços i anunciïn converses “amb totes les forces democràtiques”. L’SPD només exclou la ultradretana AfD com a soci, mentre que els conservadors descarten tant aquest partit com l’Esquerra.
