Política i negocis

La cam­pa­nya elec­to­ral serà bruta. Ja ho és. Hi ha molta por­que­ria acu­mu­lada als racons de les dues cases grans que hos­tat­gen els per­so­nat­ges que durant més temps han tra­fi­cat entre el món dels nego­cis i el poder polític. La fil­tració de l'informe de l'Agència Tri­butària sobre el cas Palau vol ser un cop de puny al ven­tre con­ver­gent. Quan falta poc per a la con­vo­catòria d'elec­ci­ons, ha de fer força mal que s'esbombi una trama que implica Millet en el cobra­ment de comis­si­ons paga­des per empre­ses bene­ficiàries de con­trac­tes amb ins­ti­tu­ci­ons gover­na­des per CiU.

La res­posta tran­quil·la d'Artur Mas només s'explica perquè par­teix de la con­vicció que la ciu­ta­da­nia sap molt bé que els soci­a­lis­tes tam­poc són uns ange­lets. I que, per tant, la cor­rupció i el finançament dels par­tits no seran qüesti­ons deter­mi­nants a l'hora de deci­dir el vot, com sí que ho seran, en canvi, la crisi econòmica, la immi­gració o la iden­ti­tat naci­o­nal.

Tot ple­gat demos­tra que s'ha arri­bat a un punt en què les pràcti­ques cor­rup­tes han esde­vin­gut política­ment irre­lle­vants, atès que empas­ti­fen de manera uni­forme els dos grans par­tits rivals i afec­ten sec­tors econòmics i soci­als amb molt de pes, com ara la cons­trucció, la comu­ni­cació i, en gene­ral, tots aquells que depe­nen de sub­ven­ci­ons, con­ces­si­ons, requa­li­fi­ca­ci­ons, per­mi­sos o con­trac­tes que poden ser deci­dits de manera arbitrària pels governs de torn. Un tèrbol gar­buix de política i nego­cis que mina i des­mo­ra­litza la soci­e­tat.