Marxes per reivindicar l’1-O
Milers de persones recorden caminant el referèndum per la independència del 2017
La marxa gironina, amb 7.000 participants al final, va ser la més multitudinària
També n’hi va haver a Ponent i a Tarragona
Unes 7.000 persones van arribar ahir al migdia a Aiguaviva al final de la Marxa Nord, organitzada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) per commemorar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Va ser la marxa més nombrosa, però també n’hi va haver a Ponent i a les comarques tarragonines.
La marxa gironina va recórrer la comarca del Gironès i havia començat a les vuit del matí a Sant Julià de Ramis, on fa quatre anys la Guàrdia Civil va agredir els votants, va causar destrosses al pavelló municipal i va impedir que hi votés el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va exercir el seu dret a Cornellà del Terri (Pla de l’Estany).
Segons fonts dels Mossos d’Esquadra i de la policia municipal, a Girona hi havia unes 3.000 persones recorrent els carrers, que van passar pel col·legi Verd, un altre dels focus de violència policial del 2017, i la seu de la Generalitat. A l’exterior de l’escola es van dipositar mig miler de clavells, mentre que a l’edifici del govern van penjar una estelada.
Els marxants van arribar a Aiguaviva cap a les dotze del migdia –uns tretze quilòmetres en total– recorrent la GI-533 amb pancartes i samarretes vermelles. Els lemes eren, entre d’altres, 1 d’octubre, ni oblit ni perdó i Puigdemont, el nostre president. Hi havia manifestants que duien petits cartells amb l’eslògan Vam votar independència en una banda i Exigim independència en l’altra.
Un dels presents era l’expresident Quim Torra, que dialogava amb els batlles de Sant Julià (Marc Puigtió) i d’Aiguaviva (Josep Pinsach). Ben a prop seu, hi havia una exposició de fotos de la jornada de votació al poble, fa quatre anys, quan un àpat popular va acabar malament per la intervenció policial.
En la marxa d’ahir, un dels que la van acabar va ser en Josep, que s’hi va incorporar a Girona. Veí de Vilobí d’Onyar (Selva), s’havia animat a fer la marxa “per passar una mica a la història”. Amb la mascareta acabada de posar, esmentava amb orgull que havia anat a la manifestació de Brussel·les el desembre del 2017, on “no hi va haver cap aldarull ni cap paper ni cap got a terra”. Ahir va fer “13.151 passes” –el mòbil li va registrar la dada– fins a Aiguaviva. Té una visió molt crítica de la classe política catalana. “De tots els polítics, el més bo és per llançar-lo al foc. El 95% no se’n salva”, es lamentava. Tampoc no confia gens en la taula de diàleg. “És un enganyabadocs.”
Molt a prop seu, dins l’espai polivalent d’Aiguaviva, agafava aire la Marta, de Vilassar de Mar (Maresme). Havia vingut a fer la marxa íntegrament, des de Sant Julià. Formava part de l’expedició de dues famílies, va explicar. Considerava que era una de les “coses maques” per commemorar l’1 d’octubre i per fer una excursió i gaudir del paisatge.
També havien fet el recorregut complet en Jordi i la seva dona, veïns del Port de la Selva (Alt Empordà), que es refeien de l’esforç. En Jordi explicava que havia arribat de bon matí a Sant Julià de Ramis i que havia aguantat bé l’esforç. “He vingut a fer nombre”, explicava en to de broma. “O faig nombre o faig nosa”, deia satisfet, però, de formar part d’un procés que incomoda “algú”: “Només això ja em fa sentir feliç.” Aquest algú es podria referir, entre d’altres, a l’Estat espanyol o a algun partit polític.
La secció local de l’ANC es va veure desbordada pels milers de participants en la marxa. Un dels seus responsables, Jaume Mas, explicava que havien atès com havien pogut els caminaires. “No comptàvem que hi hagués tanta gent.”
Mas va parlar de l’1 d’octubre del 2017 com “un record traumàtic”. Molts veïns i veïnes –Aiguaviva té 790 habitants– van defensar el col·legi electoral i, a l’hora de dinar, va arribar el que no desitjaven: la Guàrdia Civil, que va agredir els defensors de les urnes i va llançar gas lacrimogen –“gas pebre”, precisava Mas– en la seva aparició a les quatre de la tarda. “Ja no comptàvem que vindria a aquelles hores.”
Del referèndum, el representant de l’ANC d’Aiguaviva en té un record agredolç. “La sensació és de victòria, però no és agradable que t’agredeixin, ni t’ho esperes.” La càrrega del 2017 va provocar deu ferits, incloent-hi l’exrector de la UdG Josep M. Nadal, i un procés judicial que encara dura.
Ponent i Tarragona
La marxa de Ponent, en la qual van participar centenars de persones, va ser la més matinera de totes. Unes 50 persones van sortir a les sis del matí de Fraga, a la comarca del Baix Cinca, direcció a Alcarràs per l’autopista A-2. A l’hotel Casa Miquel d’aquesta localitat, s’hi van afegir un centenar de participants més que havien sortit de Lo Casino, un dels punts de votació on hi va haver càrregues policials l’1-O. La marxa va continuar per l’A-2 fins a arribar a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI) de Lleida, un altre dels punts de votació del referèndum del 2017.
El membre del secretariat nacional de l’ANC Jordi Alsina es va mostrar prou satisfet amb la resposta dels participants, amb més de 300 inscripcions, i va insistir que el sentit de la caminada és “reivindicar l’1-O i homenatjar tots els represaliats”. A la vegada, però, també vol “interpel·lar la classe política perquè tiri endavant” i culmini el procés d’independència de Catalunya. “Si els polítics no es veuen capaços de tirar endavant, que facin un pas al costat, perquè amb la gent valenta que som avui en les marxes ho aconseguirem.”
Francesc Mata, veí de Torres de Segre, va decidir assistir-hi per “reivindicar l’esperit de l’1-O”. Explicava que està una mica decebut amb l’acció política i es va mostrar partidari de dur a terme accions “més definitives i permanents” i de continuar sortint al carrer per “fer sentir la nostra veu”. En el mateix sentit es va expressar una altra de les participants, Isabel Barbé, partidària de mantenir-se “fermes, dempeus, i continuar la lluita per la independència”.
La marxa de Tarragona, de 21 quilòmetres, va sortir a les dues de la tarda de la plaça Parroquial de Vinaròs en direcció a Sant Carles de la Ràpita, passant per Alcanar i les Cases. “Venim per defensar la república i la llibertat del nostre país”, va expressar Albert Dasí, participant procedent del País Valencià.
La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, que va anar a la marxa de Girona al matí i a la de Tarragona a la tarda, va resumir el sentiment dels participants. “El missatge als polítics és clar: la gent no renuncia a l’1-O i us demana que feu la independència.” L’última marxa es va tancar amb un acte davant del pavelló municipal de Sant Carles de la Ràpita, centre de votacions on també hi va haver càrregues policials.