El dia en què el Parlament va dir sí a la República

Dos quarts de cinc de la tarda del 27 d’octubre del 2017. Parlament de Catalunya. “Constituïm la República catalana com a Estat independent i sobirà, de dret, democràtic i social; disposem l’entrada en vigor de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República i iniciem el procés constituent.” La presidenta de la cambra, Carme Forcadell, llegia el preàmbul de proposta de resolució per crear la República catalana. S’aprovava amb 70 vots a favor, deu en contra i dues abstencions. Al carrer, milers de persones congregades a la plaça Sant Jaume celebraven l’anunci i 650 alcaldes i alcaldesses donaven l’escalf del territori al govern independentista. Prèviament a l’aprovació del text, els parlamentaris també havien donat el vistiplau a posar en marxa el procés constituent.

El ple va evidenciar, com era d’esperar davant la tensió mantinguda en les darreres setmanes, el xoc entre les forces constitucionalistes i les independentistes, en què els primers no van estalviar els retrets i les amenaces pel que consideraven un atac a la inviolabilitat de la unió d’Espanya. El PSC, Cs i el PP, en boca dels seus màxims representants, van cloure el seu discurs abandonant la cambra irats i anunciant futures represàlies.

La sessió d’avui fa quatre anys culminava la discutida posada en escena del dia 10 d’aquell mateix mes, en què el president Carles Puigdemont donava per declarada la República catalana per suspendre-la uns segons després en pro del diàleg amb l’Estat espanyol i la mediació internacional, que no van arribar mai. La maniobra, amb la signatura inclosa del document fora de l’hemicicle, no va convèncer pràcticament ningú, però va aconseguir descol·locar momentàniament el govern espanyol.

L’aprovació de la declaració, juntament amb el rebuig de l’aplicació del 155, va ser exercida a partir del vot secret dels diputats amb la voluntat de no complicar encara més la situació dels diputats favorables al procés d’independència amenaçats per l’Estat. El toc simbòlic el va protagonitzar l’urna on es van posar les paperetes, idèntica a les utilitzades durant el referèndum de l’1-O.

El cofoisme de la cambra catalana davant el dia històric viscut va topar poques hores després amb la prevista decisió del Senat de donar cobertura a les mesures proposades pel govern de Mariano Rajoy de destituir el president Puigdemont i la resta de consellers del govern i de convocar eleccions autonòmiques per al 21 de desembre. Paral·lelament, es van anar coneixent les poques adhesions internacionals de suport a la República catalana i les nombroses mostres de suport a la “unitat d’Espanya”, incloses la de la Unió Europea i la dels Estats Units.