Política

Iceta dona pas a Illa

Iceta va agafar un PSC esgotat i dessagnat pel gir sobiranista del catalanisme i el deixa en plena recuperació

Va apostar amb èxit per Salvador Illa per guanyar el 14-F i tornar a ser el primer partit de Catalunya

El congrés d’aquest cap de setmana serà un agraïment a Iceta i formalitzarà el relleu del lideratge

Illa entoma la direcció dels socialistes catalans amb l’objectiu d’arribar al govern en les properes eleccions

Iceta aposta per Sánchez, pels indults i per Illa, i li surt bé

Avui i demà el PSC cele­bra a Bar­ce­lona el congrés extra­or­di­nari que bateja el nou lide­ratge polític de qui ja con­du­eix el par­tit de facto, Sal­va­dor Illa. El congrés esce­ni­fi­carà tant el suport al nou pri­mer secre­tari com l’agraïment a l’actual minis­tre de Cul­tura i Esports, Miquel Iceta, per haver sal­va­guar­dat el PSC enmig d’una tem­pesta per­fecta que li va cau­sar molts danys. “Iceta va aga­far les reg­nes del PSC en un moment molt difícil. Va tenir un gest de valen­tia que també li volem agrair públi­ca­ment”, anun­ci­ava la pre­si­denta del par­tit, Núria Marín, dilluns, en la pre­sen­tació del congrés. Avui el par­tit torna a ser la pri­mera força al Par­la­ment i s’ha eri­git de nou en l’alter­na­tiva al govern de la Gene­ra­li­tat, però fa set anys, quan Iceta en va aga­far les reg­nes, el PSC per­dia un llençol en cada bugada.

El dret a deci­dir

L’aposta de CDC pel dret a deci­dir, amb Artur Mas al cap­da­vant del govern, situ­ava automàtica­ment el referèndum que ja defen­sa­ven ERC i ICV com a objec­tiu cen­tral de la majo­ria del cata­la­nisme. El PSC de Pere Navarro s’hi va veure arros­se­gat i també va optar per un referèndum pac­tat, amb la con­següent tensió interna amb el PSOE. El poste­rior canvi de rumb per tor­nar al fede­ra­lisme i renun­ciar al ple­bis­cit va pro­vo­car la marxa de diri­gents impor­tants i de bona part de la militància. Però la crisi també s’explica pel 15-M de l’esquerra crítica amb el PSOE i IU, que tenia com a con­seqüència aquell 2014 el nai­xe­ment de Podem i del Gua­nyem Bar­ce­lona d’Ada Colau.

És de cara a les elec­ci­ons del 25 de novem­bre del 2012 quan els soci­a­lis­tes posen en el pro­grama una reforma de la Cons­ti­tució que per­meti reconèixer el dret a deci­dir de Cata­lu­nya. Al Congrés els soci­a­lis­tes cata­lans rebut­gen amb el PSOE la via de CiU, ERC i ICV de tras­pas­sar a la Gene­ra­li­tat les com­petències per poder fer el ple­bis­cit. El 28 d’octu­bre, el pro­grama del PSC que obria la pos­si­bi­li­tat a un referèndum cons­ti­tu­ci­o­nal s’apro­vava en un con­sell naci­o­nal només amb un vot en con­tra i qua­tre abs­ten­ci­ons. Tot i que Navarro aca­barà encar­nant els cops de volant que farà el par­tit en aquest afer, l’aposta del PSC pel referèndum tenia el suport de tota l’exe­cu­tiva, on, per exem­ple, Anto­nio Balmón, l’alcalde de Cor­nellà i un dels ano­me­nats “capi­tans del Baix Llo­bre­gat”, ocu­pava la secre­ta­ria d’Acció Política. En les elec­ci­ons, el “nou” PSC de Navarro perd vuit dipu­tats més res­pecte a la pata­cada elec­to­ral de José Mon­ti­lla el 2010 amb la fi del govern tri­par­tit.

El gener del 2013, els dipu­tats Àngel Ros, Rocío Martínez-Sam­pere, Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ven­tura s’opo­sen a votar con­tra la decla­ració sobi­ra­nista que al Par­la­ment apro­ven CiU, ERC i ICV. Per con­tra, aquell mateix febrer, al Congrés el PSC vota per pri­mer cop a la història de manera dife­rent del PSOE i tretze dipu­tats ava­len la pro­posta pel dret a deci­dir de CiU –només l’exmi­nis­tra Carme Chacón se’n des­marca, fet que ja palesa la divisió sobre l’afer en el si del par­tit–. El PSC i el PSOE es plan­ten en la reforma fede­ral de la Cons­ti­tució amb la Decla­ració de Gra­nada, que ja no recull el dret a deci­dir. La divisió interna aca­barà en tren­ca­dissa i amb la marxa de Joan Ignasi Elena, que havia per­dut les primàries con­tra Navarro, però també de diri­gents de pes com els excon­se­llers Joa­quim Nadal, Antoni Cas­tells, Marina Geli i Mont­ser­rat Tura, en una lenta sag­nia que també s’emporta bona part de les bases a la Cata­lu­nya inte­rior.

El moment més crític

És el moment més crític i, amb l’ensul­si­ada en les elec­ci­ons euro­pees del 2014 –el PSC cau a la ter­cera posició, dar­rere d’ERC i CiU–, Pere Navarro anun­cia en roda de premsa que dimi­teix i tot­hom al par­tit dona per fet que serà la jove alcal­dessa de Santa Coloma de Gra­me­net, Núria Par­lon, qui lide­rarà la nova etapa pel seu per­fil pro­per als postu­lats de l’esquerra sor­gida del 15-M. L’aposta per Par­lon d’aquells que havien impul­sat la reno­vació diri­gent després del tri­par­tit s’explica pel temor que Podem i els comuns d’Ada Colau ero­si­o­nin per l’esquerra la base elec­to­ral del par­tit, que ja tenia mol­tes fugues dels sobi­ra­nis­tes, però, elec­to­ral­ment, també de les bases espa­nyo­lis­tes –Ciu­ta­dans ja tenia nou escons i expli­cava en part el retrocés elec­to­ral del 2012–. Però en el con­sell naci­o­nal en què Navarro for­ma­litza la seva marxa Par­lon sorprèn anun­ci­ant que no es pre­sen­tarà a la pri­mera secre­ta­ria. I, enmig del des­con­cert i el desànim, Iceta s’ofe­reix a fer el pas. “Iceta hi és en el moment oportú per dir el que la gent neces­sita sen­tir: «No patiu, que això ho aixeco»”, recor­den fonts del par­tit sobre aquell 15 de juny.

L’endemà mateix, Iceta ho con­firma públi­ca­ment. Ben valo­rat per les bases com a vice­pri­mer secre­tari i por­ta­veu del PSC durant el tri­par­tit, Iceta s’havia mos­trat dis­po­sat a relle­var Mon­ti­lla el 2011, però va dema­nar una can­di­da­tura unitària i va rebut­jar enfron­tar-se als can­di­dats postu­lats ales­ho­res a primàries: Pere Navarro, Joan Ignasi Elena i Àngel Ros. Però el par­tit s’havia pro­po­sat reno­var tots els diri­gents i Iceta tenia poc suport.

Iceta agafa les reg­nes

Tres anys després, rea­pa­rei­xia com la solució d’urgència i con­sens. Amb 8.156 vots, el 85%, Iceta era esco­llit pri­mer secre­tari men­tre Pedro Sánchez gua­nyava les primàries al PSOE. “Iceta va aga­far l’orga­nit­zació quan estàvem en cai­guda lliure i ha acon­se­guit remun­tar-la”, asse­nya­len fonts que no ama­guen que va ser vist com la taula de sal­vació: “Recor­rem a un pro­fes­si­o­nal, fia­ble, bre­gat, que coneix el par­tit com ningú.”

En les elec­ci­ons del 2015, que gua­nya la coa­lició de CDC i ERC, Junts pel Sí, els soci­a­lis­tes per­den qua­tre dipu­tats més, tot i que man­te­nen la base de 500.000 vots. El 2016 Mari­ano Rajoy (PP) torna a gua­nyar les elec­ci­ons espa­nyo­les, però, de nou, no té marge d’inves­ti­dura si el PSOE no s’absté –Rajoy ja havia renun­ciat a la inves­ti­dura el 2015 per aquest motiu i la pressió dels barons soci­a­lis­tes per per­me­tre-ho creix fins al punt que acaba amb la dimissió de Pedro Sánchez en el comitè fede­ral de l’1 d’octu­bre–. Simultània­ment, Iceta rati­fica el seu lide­ratge gua­nyant les primàries del par­tit a Núria Par­lon, així com opo­sant-se a la inves­ti­dura de Rajoy –el PSOE aca­barà per­me­tent-la amb el vot en con­tra dels dipu­tats del PSC al Congrés–. És la demos­tració pública de la sin­to­nia d’Iceta amb Pedro Sánchez.

Fugaç via cana­denca

Entre les elec­ci­ons gene­rals del 2015 i les del 2016, el par­tit subs­ti­tu­eix Chacón de can­di­data per Merit­xell Batet, una tria que genera divisió interna i que escla­tarà davant d’uns resul­tats elec­to­rals encara pit­jors –el PSC queda per sota en escons d’En Comú Podem, ERC i CDC–. La tensió esclata per la pro­posta ini­cial de ponència en el XIIIè congrés del par­tit. La pro­posta recu­pera el referèndum a través de la via cana­denca en cas que Cata­lu­nya votés no a una reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. La divisió es fa evi­dent i, davant les crítiques imme­di­a­tes i alguna dimissió, el text cau i ja no arri­barà al XIIIè congrés, que rati­fi­carà Iceta.

Illa, mà dreta

En el congrés Iceta arriba a un pacte amb Par­lon per a l’exe­cu­tiva, però ja situa Sal­va­dor Illa com la seva mà dreta a la secre­ta­ria d’orga­nit­zació del par­tit. El 2017, el PSC pacta amb el PSOE les noves rela­ci­ons per superar la crisi de la inves­ti­dura de Rajoy, Pedro Sánchez acaba gua­nyant les primàries –amb el suport molt majo­ri­tari de la militància del PSC– i Par­lon s’inte­gra a l’exe­cu­tiva fede­ral dels soci­a­lis­tes espa­nyols. Els dos par­tits apro­ven la Decla­ració de Bar­ce­lona, una rea­fir­mació del fede­ra­lisme de Gra­nada. Però arri­ben les jor­na­des de setem­bre i octu­bre al Par­la­ment. Iceta nega que els pre­si­dents d’Òmnium i l’ANC, Jordi Cui­xart i Jordi Sànchez, hagin comès cap delicte de rebel·lió ni sedició. Després de l’1-O i davant la imminència de la decla­ració d’inde­pendència i la inter­venció de l’auto­go­vern amb l’arti­cle 155, Iceta i el PSC dema­nen evi­tar una cosa i l’altra. Els soci­a­lis­tes cata­lans aca­ba­ran aca­tant el pacte del PSOE amb el govern de Rajoy que per­metrà la des­ti­tució del govern de Puig­de­mont, la dis­so­lució del Par­la­ment i les elec­ci­ons del 21-D. El suport soci­a­lista al 155 porta Par­lon a dimi­tir de l’exe­cu­tiva del PSOE i des­ferma la crítica pública d’alguns alcal­des.

Tot i la victòria de Ciu­ta­dans com a con­seqüència de la pola­rit­zació, el PSC acon­se­gueix recu­pe­rar dese­nes de milers de vots i en clau interna el par­tit en surt reforçat i més satis­fet que dels resul­tats del 2015. Fonts del par­tit que s’iden­ti­fi­quen com a par­tidàries d’un dis­curs més dur con­tra el govern inde­pen­den­tista aquell 2017 asse­gu­ren que el to crític però “no fron­tista” d’Iceta va ser un encert que ha permès la recu­pe­ració del PSC. “Iceta sem­pre va dues pas­ses al davant”, sos­te­nen, i posen com a exem­ples les apos­tes con­tra cor­rent per Pedro Sánchez i pels indults dels pre­sos polítics quan des del par­tit es veia con­tra­pro­du­ent.

El dar­rer encert d’Iceta, con­clo­uen, va ser la decisió de cedir a Illa la can­di­da­tura a la Gene­ra­li­tat. Ben valo­rat per la gestió de la pandèmia com a minis­tre de Sani­tat, Iceta veu l’opor­tu­ni­tat que el PSC té de gua­nyar les elec­ci­ons i obte­nir un millor resul­tat amb Sal­va­dor Illa i, al mateix temps, fer efec­tiu el relleu a la direcció del par­tit. El 14-F el PSC torna a gua­nyar unes elec­ci­ons a Cata­lu­nya i Illa fa el relleu al Par­la­ment amb la marxa d’Iceta i Eva Gra­na­dos a Madrid. El par­tit afronta el congrés d’aquest cap de set­mana com un tret de sor­tida per reforçar la can­di­da­tura d’Illa i arri­bar al govern.

“Potser el militant més estimat del partit”
Hi ha qui afirma que Iceta (1960) és “potser el militant més estimat del partit”. Illa el considera “referent” per la seva expertesa política. Durant la seva etapa de primer secretari, el PSC també ha deixat la gran seu històrica del carrer Nicaragua de Barcelona i s’ha traslladat al Poblenou, al casal Joan Raventós, que porta el nom del seu referent polític. Ara ministre de Cultura i Esports, fa pocs dies va descartar ser el futur candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona.
De mà dreta a ministre, candidat i líder en cinc anys
Influenciat per Romà Planas, director general de la Generalitat republicana i secretari de Tarradellas, l’exalcalde de la Roca del Vallès Salvador Illa (1966) arriba el 2016 a la secretaria d’organització del PSC amb Iceta.Tots dos aposten per Pedro Sánchez com a líder del PSOE, també en els mals moments. Nomenat ministre de Sanitat per facilitar el diàleg amb el govern català, acaba havent de gestionar la pitjor pandèmia en un segle. Agafa volada i Iceta li cedeix la candidatura i el lideratge del PSC.

La nova executiva recupera Parlon

Fora de les executives del PSC i el PSOE des que va dimitir pel 155, Núria Parlon tornarà a la direcció del PSC amb Salvador Illa, que la proposa com a secretària de Polítiques de Seguretat. El nou líder del PSC també anunciava ahir la creació de la secretaria de Millora de l’Autogovern, que ocuparà el diputat Ferran Pedret. Governar Catalunya. Som-hi! és el lema d’un congrés que vol donar el tret de sortida a la cursa d’Illa cap a la presidència de la Generalitat. El congrés també serà l’adeu a Iceta. Hi participaran unes 1.500 persones entre els 927 delegats, els dirigents i membres del consell nacional i 400 convidats. Avui Iceta farà balanç polític i s’acomiadarà amb la intervenció de representants de federació. Els sindicalistes Javier Pacheco i Camil Ros i els presidents Ximo Puig i Francina Armengol participaran en debats a la tarda. Al vespre Illa serà ratificat com a primer secretari i presentarà la nova executiva, que es votarà demà. Josep Borrell i Raimon Obiols intervindran demà abans que Pedro Sánchez tanqui el congrés amb Salvador Illa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia