Un TC preventiu

El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal té pen­dent la sentència sobre la llei de l’avor­ta­ment (2010) des de fa ja onze anys, però a només sis quilòmetres de distància –els que sepa­ren a Madrid el car­rer Dome­nico Scar­latti i la Car­rera de San Jerónimo– es fan exàmens de cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat ins­tan­ta­nis en només 24 hores. L’últim a patir aquest cen­sor de cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat ex ante és el dipu­tat de Junts per Cata­lu­nya al Congrés Josep Pagès, que dimarts va pre­sen­tar al cos­tat de la por­ta­veu Míriam Nogue­ras una pro­po­sició de llei de reforma del Tri­bu­nal de Comp­tes, en la qual plan­teja reti­rar a l’ens fis­ca­lit­za­dor la funció juris­dic­ci­o­nal que ara té i gràcies a la qual té la capa­ci­tat d’obrir judici i d’embar­gar béns fins i tot abans de dic­tar una sentència sobre els expe­di­ents que ins­tru­eix. Men­tre el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal es blin­dava per tom­bar recu­sa­ci­ons i sos­te­nir el quòrum mínim per no col·lap­sar en espera de diri­mir sine die els afers pen­dents, la mesa del Congrés va ful­mi­nar en 24 hores la pro­po­sició de llei de Junts rebut­jant la seva mera admissió a tràmit amb l’argu­ment que és una ini­ci­a­tiva que “con­travé de manera palmària i evi­dent el que dis­posa l’arti­cle 136 de la Cons­ti­tució”. “La mesa del Congrés s’està atri­buint fun­ci­ons que no li per­to­quen de con­trol de cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat de les ini­ci­a­ti­ves legis­la­ti­ves, i és per­vers, perquè fa una selecció ideològica de les que arri­ben al ple i les que no, quan tot con­trol cons­ti­tu­ci­o­nal sem­pre ha de ser a poste­ri­ori i per part del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal”, denun­cia el dipu­tat de Junts Josep Pagès.

Que la mesa del Congrés resol­gui la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat d’un text sense bri de dubte –“de manera palmària i evi­dent”– i s’eri­geixi en cen­sor ex ante (abans del fet) aprima la lli­ber­tat d’expressió, però no és nou. Després de la fallida onzena legis­la­tura de 111 dies, la dot­zena legis­la­tura es va obrir el desem­bre del 2019 sense cap cordó sani­tari a Vox per un càlcul del PSOE. Amb Merit­xell Batet com a segura pre­si­denta del Congrés, en la votació dels vice­pre­si­dents de la cam­bra el PSOE i Uni­des Podem van pre­sen­tar dos noms –Alfonso Rodríguez Gómez de Celis (PSOE), que va rebre 108 vots, i Glo­ria Elizo (Podem), que en rebia 77–, però els 185 vots pro­gres­sis­tes es podrien haver repar­tit entre tres noms de manera que hau­rien entrat tots tres. El preu a pagar era que la vice­pre­si­denta pri­mera del Congrés fos Ana Pas­tor, del PP. L’aposta del PSOE de garan­tir que el suplent de Batet fos el també soci­a­lista Gómez de Celis va fer que Igna­cio Gil Lázaro (Vox) fos ele­git vice­pre­si­dent quart de la mesa. El que sem­blava un revés, en rea­li­tat no ho era: el PSOE (amb tres mem­bres dels nou) es garan­tia així una doble majo­ria de sis a tres, amb Podem (3) o bé amb el PP (2) i Vox (1). Gràcies a aquesta segona majo­ria en què el PSOE vota amb el PP i Vox al marge del soci de coa­lició, la mesa del Congrés no només ha rebut­jat la pro­po­sició de llei de Junts sobre el Tri­bu­nal de Comp­tes, sinó també el debat sobre una llei d’amnis­tia i la inves­ti­gació de la cor­rupció que envolta el rei emèrit Joan Car­les I.

A diferència del TC, on hi ha un ple i una deli­be­ració abans d’una sentència que es fa pública, la mesa del Congrés és tan ins­tantània en el vere­dicte com opaca en l’argu­men­tació. “Aquí hi pot haver un informe dels lle­trats que no hem vist, o no; crec que la mesa es pro­nun­cia asses­so­rada pels lle­trats, perquè ara per ara no conei­xem cap informe, i això que l’hem dema­nat per saber si exis­teix. Però tam­poc vam veure cap informe quan es va impe­dir la tra­mi­tació del debat de l’amnis­tia. Sovint es rep una nota d’inad­missió que sem­pre diu «por ser con­tra­ria a la Cons­ti­tución» i prou”, diu Pagès.

Junts no dona el cas del Tri­bu­nal de Comp­tes per per­dut i hi tor­narà “amb un pla B i un pla C si cal”, però el cas evoca el debat de la llei d’amnis­tia regis­trada el 16 de març per ERC, Junts, la CUP i el PDe­CAT. Una set­mana després, els lle­trats n’ava­la­ven la incons­ti­tu­ci­o­na­li­tat, i el PSOE, el PP i Vox n’impe­dien el debat. La mesa es posava en evidència res­pecte al que ha fet en el pas­sat, ja que el 2020 accep­tava que Vox elevés al ple una pro­po­sició de llei mani­fes­ta­ment incons­ti­tu­ci­o­nal en la qual s’exi­gia la il·lega­lit­zació d’ERC i Junts i que es va poder deba­tre i votar en un ple el setem­bre del 2020. Curi­o­sa­ment, el 27 de maig Albert Botran (CUP) evi­den­ci­ava el tea­tre de l’absurd abor­dant l’amnis­tia en una moció sobre la solució al con­flicte en la qual la mesa havia cen­su­rat el punt de l’amnis­tia. “La Cons­ti­tució no pro­hi­beix l’amnis­tia, no apa­reix en l’arti­cu­lat. I no hi apa­reix tam­poc l’indult indi­vi­dual, i bé que s’uti­litza. El que es pro­hi­beix és l’indult gene­ral, però si s’hagués vol­gut pro­hi­bir l’amnis­tia s’hau­ria espe­ci­fi­cat”, va dir Botran sense que Batet ni el suplent Gómez de Celis l’amo­nes­tes­sin ni ells matei­xos rebes­sin cap adver­ti­ment dels lle­trats ni del TC pel que es deia en el ple. En el joc de dri­blar la cen­sura, en el cas de Joan Car­les I, Joan Bal­doví (Com­promís) va gosar sug­ge­rir no citar l’emèrit en el títol i regis­trar una ini­ci­a­tiva “sobre les empre­ses del TAV a la Meca”.

A Mino­rity report, l’escrip­tor Phi­lip K. Dick –i més tard Ste­ven Spi­el­berg al cinema– va ima­gi­nar un món futu­rista en què el 2054 la “bri­gada pre­crim” d’agents pre­cog­ni­tius s’anti­cipa a la comissió dels delic­tes i estal­via la inter­venció poli­cial a poste­ri­ori. Que un dia gover­nin el PP i Vox i tin­guin majo­ria a la mesa del Congrés per apli­car una cen­sura ideològica encara més severa sobre què s’hi debat, però, no és ciència-ficció. I la porta ja estarà oberta. “El PSOE i Uni­des Podem no són cons­ci­ents que, quan hi hagi una majo­ria del PP i Vox a la mesa del Congrés, això que patim ara amb la seva uti­lit­zació com si fos un pre TC per impe­dir debats els pas­sarà a ells?”, es pre­gunta el dipu­tat de Junts Josep Pagès, a mig camí entre la inter­ro­gació i l’excla­mació.