Sánchez enterra la reforma de la sedició al Codi Penal
El govern espanyol aprova el pla normatiu del 2022 amb 92 lleis i 266 decrets obviant la promesa de refer l’article aplicat per Marchena al procés
Oblida també la llei de la corona i el finançament
En el seu balanç anual del curs fet el 29 de desembre a La Moncloa, no hi va fer cap esment –la selecció de les úniques sis preguntes de la premsa sense cap torn a periodistes catalans hi va ajudar–, però el 30 de juny del 2021 i davant de Míriam Nogueras (Junts) Pedro Sánchez va valorar el minut i resultat de la seva promesa de reformar el delicte de sedició –pel qual van ser condemnats els presos del procés en la sentència del Tribunal Suprem– al Codi Penal. “La nostra voluntat persisteix, ho volem fer, però no veig que hi hagi una majoria parlamentària”, va dir Sánchez. La voluntat, però, ja no hi és: el pla normatiu del 2022 aprovat ahir pel Consell de Ministres inclou 92 lleis i 266 reials decrets i exclou la fita de refer la sedició.
L’encarregat de posar veu a l’incompliment d’una promesa ferma des que Juan Carlos Campo va agafar la cartera de Justícia –i fins al 10 de juliol del 2021, en què va ser destituït i rellevat per Pilar Llop– era el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. El sorprenent és que Bolaños va fer un pròleg argumental que semblava abonar la reforma del Codi Penal –regressiu també en delictes d’opinió, com evidencia el cas Pablo Hasél– per al final abraçar tot el contrari del que havia insinuat. “El 2022 tenim un repte de transcendència històrica que és fer una segona modernització econòmica [...] i, com que a més som un govern progressista i socialdemòcrata homologable amb qualsevol país europeu, volem seguir aprofundint en l’avenç dels drets i les llibertats per millorar la vida de les persones. Aquestes són les prioritats i fan que presentem un pla normatiu amb normes que hi són i altres que no hi són, com ara la reforma del Codi Penal”, va ser el viatge argumental de Bolaños per dir que enterra la promesa. En el capítol d’exclusions, a més del delicte de sedició i rebel·lió, també cauen en l’oblit la reforma de les injúries a la corona, la llei de la corona i el sistema de finançament, caducat des del 2014. I tot és justificat per Bolaños perquè la “prioritat” és l’economia i els fons de la UE. El pla normatiu sí que conté la llei d’habitatge i abolir la prostitució.
Únic articulat, el d’Asens
La reescriptura del delicte de sedició era la via en què confiava Podem per al retorn dels exiliats, abaratint –o deixant inhàbil– el preu penal als condemnats per l’1-O i indultats. Paradoxalment, tot i les promeses de Sánchez, Campo i Llop, l’únic que ha fet un text articulat en la coalició és el soci menor, Podem, que volia incorporar un apartat segon a l’article 544 del Codi Penal fixant-hi que “els alçats s’han de valer de l’ús d’armes o altres mitjans perillosos per posar en greu risc la vida de les persones”. ERC, Junts, la CUP i el PDeCAT es malfiaven de Sánchez i del fet d’avalar un Codi Penal que pot servir per condemnar una generació futura, però es mantenien expectants en espera de la concreció.
