Diplomàcia de contenció

No se sap si aques­tes con­ver­ses arri­ba­ran gaire lluny, però el pre­si­dent francès, Emma­nuel Macron, manté la via oberta amb el seu homòleg rus, Vladímir Putin, per trac­tar de rebai­xar la tensió a l’est d’Europa. En una con­versa telefònica d’una hora i quart ahir al matí, els dos diri­gents van rei­te­rar les posi­ci­ons enro­ca­des d’occi­den­tals i Mos­cou a les fron­te­res ucraïneses, però es van ins­tar a man­te­nir aquest diàleg mal­grat la situ­ació.

Al mateix temps, el pre­si­dent nord-ame­ricà, Joe Biden, asse­gu­rava en una altra con­versa telefònica al man­da­tari ucraïnès, Volodímir Zelenski, “la clara pos­si­bi­li­tat que Rússia pugui envair el país al febrer”. Una cosa que, apa­rent­ment, Putin va negar a Macron. En aquesta con­versa entre París i Mos­cou, el líder rus es va quei­xar que “no es tenen en compte les pre­o­cu­pa­ci­ons” de Rússia en la res­posta donada pels EUA i l’OTAN a la seva exigència de no ampliar l’Aliança Atlàntica cap a altres exrepúbli­ques soviètiques com ara Ucraïna. En un comu­ni­cat del Krem­lin, es con­cre­ten les pre­o­cu­pa­ci­ons expres­sa­des per Putin a “evi­tar l’expansió de l’OTAN, negar-se a des­ple­gar sis­te­mes d’armes a prop de les fron­te­res o retor­nar al poten­cial mili­tar del 1997”. En funció d’això, el man­da­tari deci­dirà “sobre acci­ons futu­res”.

Fonts de l’Elisi van con­fir­mar que el pre­si­dent rus exi­gia que “l’OTAN aportés garan­ties en aquest sen­tit”, alhora que feia res­pon­sa­ble l’Aliança de l’actual esca­lada.

Per la seva banda, Macron va recor­dar-li “la neces­si­tat que Rússia res­pecti el prin­cipi essen­cial de la sobi­ra­nia dels Estats”, posant com a exem­ple l’annexió de Cri­mea, el 2014, i la seva acti­tud a la zona del Don­bass, ocu­pada per rebels pro­rus­sos.

Tot i això, els dos líders van mani­fes­tar “la seva volun­tat de con­ti­nuar amb el diàleg” i de man­te­nir els con­tac­tes del For­mat de Nor­man­dia, que dime­cres va reu­nir per pri­mer cop en més de dos anys a París diplomàtics de França, Ale­ma­nya, Ucraïna i Rússia.

Un punt de tro­bada pot ser el Pro­to­col de Minsk, que encara no s’ha des­ple­gat, tal com es va sig­nar en la seva segona versió del 2015 entre el govern de Kíev i els sepa­ra­tis­tes, amb un repre­sen­tant de Rússia a la taula. Putin con­ti­nua recla­mant que s’acordi un esta­tus espe­cial a les regi­ons de Donetsk i Luhansk i el pre­si­dent ucraïnès Zelenski ha atu­rat aquesta set­mana una llei al Par­la­ment que anava en direcció contrària com a senyal de dis­tensió. “Però Kíev vol estar segur de la seva sobi­ra­nia sobre el Don­bass”, comen­ten les matei­xes fonts de l’Elisi, ja que al Pro­to­col de Minsk també consta que, un cop apro­vat l’esta­tus espe­cial, es con­vo­ca­ran elec­ci­ons amb les anti­gues auto­ri­tats locals.

La posició euro­pea de faci­li­tar un acord entre les dues parts és el que va trans­me­tre a la tarda Macron a Zelenski en una altra con­versa telefònica. “És un com­promís per al res­ta­bli­ment de la sobi­ra­nia a Ucraïna al con­junt del ter­ri­tori”, van indi­car des de l’Elisi.

En aquest joc a diver­ses ban­des, en què el man­da­tari francès vol apro­fi­tar la seva pre­sidència semes­tral de la Unió Euro­pea i s’eri­geix també en inter­me­di­ari res­pecte a l’OTAN, les car­tes de l’aliat nord-ame­ricà no sem­blen ser les matei­xes. Was­hing­ton, simultània­ment, ha recla­mat una reunió per dilluns que ve del Con­sell de Segu­re­tat de l’ONU per abor­dar la presència dels 100.000 sol­dats rus­sos a les por­tes d’Ucraïna com a “amenaça clara per a la pau i la segu­re­tat inter­na­ci­o­nals”.