Proposta de salari mínim de 1.000 euros, 35 més

“A mi què m’agra­da­ria? Tenir un salari mínim de 1.000 euros”, sen­ten­ci­ava ahir la vice­pre­si­denta i minis­tra de Tre­ball, Yolanda Díaz. I dit i fet. Després d’una con­fusió ini­cial que fixava la pro­posta en 996 euros, la vice­pre­si­denta Díaz ha pro­po­sat als agents soci­als l’aug­ment del salari mínim (SMI) –ara de 965 euros– en 35 euros per arri­bar fins als 1.000 euros en 14 pagues a par­tir de l’1 de gener de l’any en curs.

L’aug­ment ideat per Díaz és un punt inter­medi dins les reco­ma­na­ci­ons fetes pel comitè d’experts, perquè en el seu informe reco­llien tres esce­na­ris pos­si­bles per al 2022: fins als 989 euros men­su­als (24 euros més), fins als 996 euros (31 euros més) o fins als 1.005 euros (40 euros més). Final­ment, i mal­grat que UGT i CCOO van aban­do­nar la reunió mati­nal havent escol­tat que el govern pro­po­sava situar-lo en 996 euros, la pro­posta del Minis­teri de Tre­ball és el número rodó.

Si bé l’alça de l’SMI té un ene­mic pecu­liar a Madrid –el Banc d’Espa­nya, que en teo­ria vet­lla per la super­visió finan­cera i que ha gosat dir que és el seu aug­ment el que el 2019 va eli­mi­nar 100.000 llocs de tre­ball–, David Card rebia el Nobel d’Eco­no­mia el 2021 pel seu estudi i per pro­var que no des­tru­eix ocu­pació. Per Díaz, l’alça bene­fi­cia dos mili­ons de tre­ba­lla­dors i és “una de les millors eines per avançar en la igual­tat”.