Andreu Flores torna a casa

Abans de morir, l’any 2018, Josep Flores Xuriguera va accedir a donar una mostra d’ADN per al programa d’identificació genètica de la Generalitat per si un dia apareixien les restes del seu pare, caigut durant la Guerra Civil al front de l’Ebre quan ell amb prou feines tenia mig any de vida. El 31 de gener passat, Jèssica Flores va rebre una trucada del director general de Memòria Democràtica, Toni Font, per anunciar que havien localitzat el seu avi, Andreu Flores Flores, a la fossa del mas de Santa Magdalena, a Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), la més gran mai excavada a Catalunya, amb restes de fins a 177 individus. “Primer no m’ho podia creure, no ens ho esperàvem. Va ser molt emocionant. Només sabíem que havia desaparegut el 18 d’agost del 1938, però res més, ni com, ni on”, recorda la neta.

La recuperació d’una valuosa llibreta del doctor Miquel Gras Artero, que va apuntar els noms d’una vintena de pacients a qui va intervenir a l’hospital de campanya del XV Cos de l’Exèrcit republicà lligat a la fossa de Santa Magdalena, feia sospitar que les restes de Flores eren a Móra d’Ebre. “A la llibreta consta que va ser ferit al crani i que el van operar. Era inimaginable que si algun dia se’n trobaven les despulles es pogués saber amb aquesta precisió de detall què li va passar”, comenta la Jèssica.

La informació de la llibreta, que va motivar la intervenció arqueològica, formava part de l’ estudi que el 2016 la conselleria de Justícia va encarregar a un equip de la Universitat Rovira i Virgili, encapçalat pel catedràtic Josep Sànchez Cervelló , sobre les fosses a l’Ebre i el Priorat. L’associació No Jubilem la Memòria del Priorat va digitalitzar el document i el fill del doctor, Miquel Gras, en va entregar una còpia a la Generalitat. De la vintena de noms que conté, només el de Flores figura en el cens de persones desaparegudes –que actualment disposa de 6.226 inscrits.

Amb l’obertura de la fossa, excavada entre el desembre del 2020 i el juliol de l’any passat, Justícia va comparar amb èxit l’ADN de les restes òssies amb el de Josep Flores. Es tracta del dissetè identificat gràcies a l’encreuament dels perfils genètics de familiars i de les mostres extretes de despulles recuperades. El programa, iniciat el 2016, disposa de més de 2.600 mostres de familiars, però es calcula que els desapareguts podrien ser més de 20.000. Catalunya té documentades més de 600 fosses, de les quals se n’han obert 61. Els nets de Flores animen tothom qui busca un desaparegut a apuntar-lo al cens, com ells van fer el 2009, i a donar mostres genètiques.

A Santa Magdalena els arqueòlegs van practicar durant set mesos més d’una seixantena de punts d’inhumació, on també van aparèixer restes de nou amputacions i de material mèdic, fet que confirma que el mas i l’ermita adjacent, avui desapareguda, actuaven d’hospital de campanya, almenys entre l’agost i el setembre del 1938. Poc després l’exèrcit franquista va reocupar la zona.

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, entregarà les restes del soldat a la família diumenge de la setmana vinent en un acte al cementiri d’Arenys de Munt, on Andreu Flores Flores, nascut el 24 de gener del 1908 a Palomares-Cuevas del Almanzora (Almeria), podrà reposar finalment al costat del seu fill Josep. “Li donarem el lloc que es mereix, digne, no en una fossa de qualsevol manera –continua la neta–. És una manera de rescatar de l’oblit i de tancar un dol que no hem pogut fer mai. Ens servirà per col·locar les coses al seu lloc. A les famílies cadascú té el seu lloc, hi siguin o no hi siguin. Ell, tot i que no hi ha sigut mai físicament, també hi era present.”