Mirall deformat

Res ni ningú no pot justificar l’injustificable, com ara envair un país per enderrocar-ne per la força el govern democràticament elegit, apropiar-se de territori i atacar la població per terra, mar i aire. Els dubtes es dissipen a l’hora d’assenyalar Rússia, i més concretament Putin i el seu règim, per la violació del dret internacional i el bombardeig d’objectius civils perpetrats a Ucraïna.

Amb tot, a mesura que s’allarga la guerra en aquesta república exsoviètica, afloren crítiques a Occident que, sense que serveixin per avalar la intervenció militar del Kremlin ni rebaixar la gravetat dels seus crims, sí que col·loquen els EUA i els seus aliats davant del mirall de la història per posar-ne al descobert contradiccions i hipocresies.

El primer retret té a veure amb l’incompliment del pacte acordat, el 1990, amb una URSS pròxima al col·lapse, per què l’aleshores secretari d’estat dels EUA, James Baker, garantia al líder soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, que l’OTAN no s’expandiria “ni un centímetre” de l’est d’Alemanya. Des de llavors, l’Aliança va menystenir les preocupacions de seguretat russes –discutibles, però molt arrelades– i va incorporar tretze nous estats exsoviètics o altres antics membres del Pacte de Varsòvia. “Més de 900 quilòmetres de compromisos incomplerts han portat els EUA i l’OTAN a la frontera d’Ucraïna”, va escriure l’analista Ted Snider.

També es recrimina la doble vara de mesura occidental, que consistiria a condemnar l’actual invasió de Putin obviant l’ordenada, el 2003, pel president George W. Bush a l’Iraq de Saddam Hussein sota el fals pretext de l’existència d’armes de destrucció massiva. O a obrir les portes als refugiats ucraïnesos, una mesura encomiable, però que va ser negada a sirians i a víctimes generades per les guerres dels mateixos EUA, com ara iraquians i afganesos. I, finalment, una percepció distorsionada de la realitat per part dels governs occidentals que, segons l’analista britànic Edward Luce, els portaria a creure que Rússia està aïllada internacionalment a causa de la seva operació militar a Ucraïna. “No és la primera vegada que Occident confon la seva pròpia unitat amb un consens global”, alerta, posant el focus en la sessió de l’Assemblea General de l’ONU del 2 de març passat, en què 141 dels 193 estats membre van condemnar la invasió de Putin. “Però els 35 que es van abstenir representen gairebé la meitat de la població mundial”, observa Luce.