Xenòfob i antiislàmic

Peri­o­dista i assa­gista, Éric Zem­mour ha irrom­put en la cam­pa­nya pre­si­den­cial fran­cesa bran­dant les seves idees radi­cals, sobre­tot rela­ti­ves a l’islam. Nas­cut el 1958 a Mon­tre­uil, als afo­res de París, és fill de jueus emi­grats d’Algèria el 1952. Després del seu pas per Sci­en­ces Po i de dos intents fallits per entrar a l’ENA, l’eli­tista cen­tre on es for­men els alts fun­ci­o­na­ris de l’admi­nis­tració fran­cesa, Zem­mour va tre­ba­llar de peri­o­dista en diver­sos mit­jans escrits fins a fer el salt a la tele­visió. Les càmeres li pro­por­ci­o­nen noto­ri­e­tat i un espai on exhi­bir la seva faceta de pole­mista, d’enfant ter­ri­ble con­tra el dis­curs política­ment cor­recte. La seva retòrica ultra­dre­tana l’ha por­tat a fer decla­ra­ci­ons racis­tes, sexis­tes i homòfobes i a posar en un mateix sac islam i isla­misme denun­ci­ant el perill de “gran reem­plaçament” que plana sobre la soci­e­tat fran­cesa. Aquesta teo­ria del com­plot, que parla d’una subs­ti­tució de la civi­lit­zació blanca per una onada mas­siva d’immi­grants afri­cans, cen­tra el vídeo que va pen­jar a les xar­xes soci­als al novem­bre per donar a conèixer la seva can­di­da­tura pre­si­den­cial. Zem­mour ha estat con­dem­nat tres cops per inci­tació a l’odi racial. L’últim, al gener, quan en un pro­grama tele­vi­siu de fa dos anys va qua­li­fi­car de lla­dres, assas­sins i vio­la­dors els menors d’edat que arri­ba­ven a França. També va ser jut­jat –i absolt en pri­mera instància– per negació de crims con­tra la huma­ni­tat el 2019, quan va afir­mar que el col·labo­ra­ci­o­nista Pétain havia “sal­vat” jueus fran­ce­sos.

A cavall del seu par­tit, Recon­questa, s’ha con­ver­tit en ariet con­tra la immi­gració i ha avançat per la dreta Le Pen. L’efecte Zem­mour, però, ha anat per­dent tracció a causa del tra­di­ci­o­nal suport brin­dat a Putin i perquè, ara, amb la pujada de preus, el seu dis­curs, fona­men­tal­ment iden­ti­tari, es veu des­fa­sat.