El govern congela la taula de negociació pel ‘Catalangate’
Referma que reduirà al màxim les relacions amb La Moncloa fins que s’aclareixin els fets i li exigeix veure els contractes del CNI amb NSO
Ho portarà a totes les instàncies estatals i internacionals
Ja s’havia apuntat entre línies en els últims dies, però per si de cas ahir ho va dir sense embuts la portaveu del govern, Patrícia Plaja: la taula de negociació sobre l’amnistia i l’autodeterminació, que de fet no es reuneix en públic des del 15 de setembre i estava pendent de fixar una nova data, ha quedat “aparcada” sine die. Com a mínim, fins que l’executiu estatal no doni explicacions i destitueixi els responsables del cas Catalangate d’espionatge a independentistes, com a primer pas per poder restaurar una confiança que ha quedat “absolutament malmesa”. “Hi ha una crisi sense precedents i no es dona cap de les condicions perquè es pugui celebrar”, raonava Plaja, que insistia que el govern manté l’aposta pel diàleg per solucionar el conflicte polític, però que ara “hi ha una urgència i s’ha de resoldre abans”. “No n’hi ha prou a omplir-se la boca amb diàleg, perquè no pot ser buit, ha de venir acompanyat d’explicacions clares i convincents”, concloïa.
De fet, el consell executiu d’ahir va refermar que mentre no es “desclassifiquin” i s’investiguin els fets “amb garanties” per aclarir-ne “fins a l’últim detall”, i “s’assumeixin responsabilitats” en forma de dimissions de qui va impulsar i/o avalar l’espionatge (Plaja es va resistir a demanar cap cap en concret), es reduiran a la mínima expressió les relacions entre els executius, almenys al més alt nivell. Així, s’acotaran només a allò que sigui imprescindible per donar seguiment al mateix Catalangate o per qüestions tècniques que es considerin inajornables, per a la qual cosa es donarà un cert marge d’actuació a cada departament perquè ho decideixi.
Plaja retreia al president espanyol, Pedro Sánchez, que vuit dies després d’esclatar el cas encara no hagi sortit a donar la cara en públic, i exigia “explicacions oficials” al més aviat possible, ja que tot el que s’ha justificat fins ara és “del tot insuficient”. Per això, espera que es pugui produir al llarg dels propers dies una “conversa directa” entre ell i el president Pere Aragonès, en la qual ja estan treballant de fet els respectius gabinets. “Els primers interessats a explicar-se haurien de ser els mateixos responsables del govern espanyol. Totes les informacions que van sortint no fan més que demostrar que s’està posant en risc una vegada més la imatge de la democràcia espanyola”, etzibava. En aquest sentit, constatava que el govern no té més informació extra que la que ha aparegut en alguns mitjans, com El País ahir, que citant fonts del CNI admetia alguns espionatges “individualitzats” i permesos pel jutge. “Així l’Estat dona per bo que el fi d’erradicar l’independentisme justifica els mitjans?”, valorava Plaja, que denunciava “mètodes foscos” i recordava que les autoritzacions judicials han de ser “motivades i justificades”. “En una democràcia, el «todo por la patria» no hauria de ser prou justificació perquè un jutge autoritzi vulnerar tants drets fonamentals”, cloïa.
Llei franquista
En la mateixa línia, entre els acords del govern ahir hi ha la petició perquè s’aixequi el secret de les actuacions relacionades amb l’escàndol, i de manera expressa que el Consell de Ministres doni accés als contractes entre el CNI (o qualsevol altra agència estatal) i l’empresa NSO Group (o anàlogues), proveïdora del programa Pegasus, amb què s’hauria executat l’espionatge a almenys 65 líders polítics i activistes independentistes. Així mateix, l’executiu català exigirà a l’estatal la reforma de la llei de secrets oficials –que data del 1968, en ple franquisme, però regula encara avui el funcionament del CNI– i la derogació de la llei del 2019 coneguda com a “cop de decret digital”, que li permet intervenir comunicacions electròniques sense autorització judicial.
El govern dona suport també a la creació d’una comissió d’investigació específica al Congrés, i a totes les mesures anàlogues que es plantegin en l’àmbit institucional, i assegura que durà la vulneració de drets fonamentals a totes les instàncies estatals i internacionals que pugui, si bé encara no va concretar quines ni quan. A més, ha posat el cas en mans de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades perquè emprengui les accions oportunes, ja que entén constatada una “bretxa de seguretat” que afecta dispositius corporatius de la Generalitat. En la mateixa línia, s’ha encarregat al gabinet jurídic l’estudi i impuls de les actuacions judicials i policials que calguin, inclosa la petició d’indemnitzacions als afectats per danys i perjudicis. Així, s’oferirà assistència jurídica als espiats que siguin o hagin estat servidors públics, i “l’acompanyament necessari” a la resta.
El ple votarà avui presentar una denúncia al jutjat
La mesa del Parlament va acordar ahir per unanimitat que el ple d’avui voti presentar una denúncia al jutjat en defensa dels diputats i exdiputats independentistes afectats per l’espionatge. La demanda serà genèrica i s’ha impulsat d’acord amb la recomanació dels serveis jurídics, a qui es va encomanar estudiar com el Parlament podia donar suport als afectats per l’afer Pegasus.
La votació es durà a terme a l’inici de la sessió parlamentària, després que es llegeixi la declaració acordada la setmana passada per la junta de portaveus, de la qual els socialistes s’han desmarcat, malgrat estar d’acord a portar al ple la interposició d’una denúncia. El text, signat per ERC, Junts, la CUP i els comuns, exigeix al govern espanyol investigar l’espionatge contra figures de l’independentisme i que “assumeixi les responsabilitats en tots els àmbits necessaris”.
Ahir al Parlament, el portaveu de JxCat, Josep Rius, va demanar a ERC i la CUP que no donin suport a “cap iniciativa del govern espanyol” mentre no hi hagi explicacions i dimissions, i va advertir que “davant la vulneració de drets no hi ha secrets d’estat que valguin”. Per la seva banda, la presidenta d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va garantir el suport de la seva formació a “totes les accions polítiques que vagin encaminades a conèixer la veritat”.
