Política

EL RADAR

Una victòria amarga

A Macron, que no ha evitat l’avenç de la ultradreta, li tocarà gestionar ara el profund malestar social

Amb totes les incògni­tes ja des­ve­la­des, hi ha dues xifres impor­tants a rete­nir de les pre­si­den­ci­als fran­ce­ses cele­bra­des avui fa una set­mana: els 13,3 mili­ons de vots de Le Pen –2,7 mili­ons més que fa cinc anys, el millor resul­tat elec­to­ral acon­se­guit mai per l’extrema dreta fran­cesa– i els 16,7 mili­ons de per­so­nes que es van que­dar a casa o van votar nul o en blanc. Aquests resul­tats “situen Macron –que, al seu torn, ha per­dut gai­rebé dos mili­ons de vots en cinc anys– davant del seu fracàs: no haver sabut fer recu­lar l’extre­misme i revi­ta­lit­zar la vida democràtica” fran­cesa, sen­ten­ci­ava el diari Le Monde en el seu edi­to­rial del 24 d’abril. De manera més crua, ho expo­sava Libération: “Macron no s’hau­ria d’enga­nyar sobre el sig­ni­fi­cat de la seva ree­lecció, que deu menys al seu pro­jecte o a la seva per­sona que a una mobi­lit­zació democràtica per pre­ser­var l’essen­cial”, en aquest cas, impe­dir l’arri­bada de la ultra­dreta al poder. Aquest és el regust amarg que deixa a Macron la seva victòria elec­to­ral.

Tant un rota­tiu com l’altre des­ta­quen el con­text de difi­cul­tats en què s’ha desen­vo­lu­pat el pri­mer man­dat del líder cen­trista i que, pre­vi­si­ble­ment, es man­tindrà en el segon. Cri­sis “inèdites” com ara les pro­tes­tes dels armi­lles gro­gues, la pandèmia, l’emergència climàtica i, encara, la guerra de Putin a Ucraïna, amb totes les seves deri­va­des polítiques, geo­es­tratègiques i soci­o­e­conòmiques. Unes cri­sis que han posat al des­co­bert la gran frac­tura, la de la desi­gual­tat, entre la França que se’n surt i la que no arriba a finals de mes. Per això, Le Monde i Libération coin­ci­dei­xen a asse­nya­lar el prin­ci­pal repte que afronta el pre­si­dent ree­le­git, ges­ti­o­nar el pro­fund males­tar social, mani­fes­tat en part en el vot a la can­di­data ultra. “Le Pen con­cen­tra els estrats del mig [de la piràmide d’edat], és a dir, una gran part de la població activa, cosa que mos­tra l’amplada del pro­blema que recorre el món de l’ocu­pació, més enllà de la qüestió bàsica del poder adqui­si­tiu”, apunta Le Monde. O dit a la manera de Libération: més enllà de mesu­res con­cre­tes per fer front a la pujada dels preus, Macron “haurà de convèncer que no és el pre­si­dent dels rics i d’aquesta França que con­fia en el futur, sinó sobre­tot dels que tenen la sen­sació d’estar rele­gats”.

El des­a­fi­a­ment social va inti­ma­ment lli­gat a la necessària rege­ne­ració democràtica. L’ele­vada abs­tenció regis­trada en aques­tes pre­si­den­ci­als seria l’indi­ca­dor d’una “fra­gi­li­tat democràtica“ deri­vada d’un excés de “cen­tra­lisme” o d’“exer­cici ver­ti­cal del poder” per part de Macron, que ignora la veu dels diver­sos esta­ments cívics i soci­als. Queda també el repte ecològic. Abor­dar-lo d’una manera con­sen­su­ada, amb autèntics pro­ces­sos par­ti­ci­pa­tius, “és una ocasió per invo­lu­crar tota la nació cap al món de demà, cap a models de pro­ducció, de con­sum, de vida adap­tats a la urgència climàtica”, afirma Libération tot adme­tent la difi­cul­tat d’haver de bata­llar alhora amb la neces­si­tat social i la de “pen­sar el després”. Per fer tot això, però, Macron ha de sal­var encara un últim obs­ta­cle: asse­gu­rar-se una majo­ria pre­si­den­cial a les legis­la­ti­ves del juny amb què poder gover­nar con­for­ta­ble­ment. Sense ella, la victòria a l’Elisi seria encara més amarga.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.