Política
França lliura temporalment a l'estat espanyol dues suposades membres d'ETA
Agents de la Policia Nacional han traslladat des de París (França) a les presumptes membres d'ETA Ainhoa Múgica Goñi, de 37 anys i natural de Sant Sebastià, i Lexuri Gallastegui Sodupe, de 38 anys i nascuda a Bilbao.
França ha lliurat temporalment a les dues presumptes terroristes, per un termini de sis mesos, en virtut dels procediments judicials que tenen pendents en l'Audiència Nacional per la seva pertinença a banda armada. Ambdues van ser detingudes el 2002 per agents francesos, en col·laboració amb el Cos Nacional de Policia (CNP).
Ainhoa Múgica va ser detinguda el 16 de setembre del 2002 a Talence, prop de Burdeos, al costat de Juan Olarra, en una operació conjunta de la DNAT francesa i el CNP. Ambdós eren presumptes màxims responsables de l'aparell militar d'ETA i integrants del Comitè de direcció de la banda terrorista.
Comando Madrid
Durant el 1995 i 1997 Múgica Goñi va pertànyer suposadament al comando Madrid, anys en els quals hauria realitzat diverses accions terroristes com l'intent d'atemptat amb cotxe bomba a José María Aznar, l'abril del 1995, on va morir una dona.
En aquesta període també hi va haver, el juny del 1995, la col·locació d'un cotxe bomba en el carrer del Carmen de Madrid on va morir un policia municipal. I també al juny del 95 el comando Madrid va fer explotar una carta bomba en la seu de correus de la Plaça de Cibeles que anava dirigida a dos coneguts empresaris. El desembre del 1995 va esclatar un cotxe bomba al pas d'una furgoneta de l'Armada. Van morir a l'acte sis persones i 27 més van resultar ferides.
El 14 de febrer del 1996 van assassinar a l'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Tomás i Valiente; el gener del 97 assassinen al Tinent Coronel Jesús Cuesta, i el febrer del 97 assassinen al magistrat del Tribunal Suprem Rafael Martínez. Durant aquests anys, Juan Olarra i Ainhoa Múgica eren els presumptes responsables directes de tots els comandos que atemptaven a Espanya, a més de coordinar i dirigir també els subaparells de cursets, captació, informació i logística pròpia de l'aparell militar.
11 reclamacions judicials
Actualment Ainhoa Múgica té en vigor onze reclamacions judicials de l'Audiència Nacional. Lexuri Gallastegui va ser detinguda, al costat de Manex Zubiaga, la matinada del 2 de maig del 2002 en la localitat francesa de Niort, quan estaven realitzant 'pràctiques' de sostracció de vehicles i preparant l'activitat terrorista de la banda, en el litoral català i llevantí, per a aquest estiu. Lexuri era suposat membre, des de l'any 2001, del comando 'Buruahuste' i, hauria participat en la col·locació d'un cotxe bomba el 12 d'octubre de 2001, en el dipòsit de vehicles de l'Ajuntament de Madrid, coincidint amb els actes de la Festa Nacional.
També se'l hi considera partícip de l'explosió d'un cotxe bomba al pas del vehicle del Director General de Política Científica el novembre d'aquest mateix any.
França ha lliurat temporalment a les dues presumptes terroristes, per un termini de sis mesos, en virtut dels procediments judicials que tenen pendents en l'Audiència Nacional per la seva pertinença a banda armada. Ambdues van ser detingudes el 2002 per agents francesos, en col·laboració amb el Cos Nacional de Policia (CNP).
Ainhoa Múgica va ser detinguda el 16 de setembre del 2002 a Talence, prop de Burdeos, al costat de Juan Olarra, en una operació conjunta de la DNAT francesa i el CNP. Ambdós eren presumptes màxims responsables de l'aparell militar d'ETA i integrants del Comitè de direcció de la banda terrorista.
Comando Madrid
Durant el 1995 i 1997 Múgica Goñi va pertànyer suposadament al comando Madrid, anys en els quals hauria realitzat diverses accions terroristes com l'intent d'atemptat amb cotxe bomba a José María Aznar, l'abril del 1995, on va morir una dona.
En aquesta període també hi va haver, el juny del 1995, la col·locació d'un cotxe bomba en el carrer del Carmen de Madrid on va morir un policia municipal. I també al juny del 95 el comando Madrid va fer explotar una carta bomba en la seu de correus de la Plaça de Cibeles que anava dirigida a dos coneguts empresaris. El desembre del 1995 va esclatar un cotxe bomba al pas d'una furgoneta de l'Armada. Van morir a l'acte sis persones i 27 més van resultar ferides.
El 14 de febrer del 1996 van assassinar a l'expresident del Tribunal Constitucional, Francisco Tomás i Valiente; el gener del 97 assassinen al Tinent Coronel Jesús Cuesta, i el febrer del 97 assassinen al magistrat del Tribunal Suprem Rafael Martínez. Durant aquests anys, Juan Olarra i Ainhoa Múgica eren els presumptes responsables directes de tots els comandos que atemptaven a Espanya, a més de coordinar i dirigir també els subaparells de cursets, captació, informació i logística pròpia de l'aparell militar.
11 reclamacions judicials
Actualment Ainhoa Múgica té en vigor onze reclamacions judicials de l'Audiència Nacional. Lexuri Gallastegui va ser detinguda, al costat de Manex Zubiaga, la matinada del 2 de maig del 2002 en la localitat francesa de Niort, quan estaven realitzant 'pràctiques' de sostracció de vehicles i preparant l'activitat terrorista de la banda, en el litoral català i llevantí, per a aquest estiu. Lexuri era suposat membre, des de l'any 2001, del comando 'Buruahuste' i, hauria participat en la col·locació d'un cotxe bomba el 12 d'octubre de 2001, en el dipòsit de vehicles de l'Ajuntament de Madrid, coincidint amb els actes de la Festa Nacional.
També se'l hi considera partícip de l'explosió d'un cotxe bomba al pas del vehicle del Director General de Política Científica el novembre d'aquest mateix any.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.