Tothom hi guanya

La ren­dició dels sol­dats que resis­tien al com­plex d’Azovs­tal, a Mariúpol, després de l’acord entre Rússia i Ucraïna per tal d’inter­can­viar-los per sol­dats rus­sos cap­tu­rats, és una bona notícia, no només per les vides que se sal­ven, sinó perquè els dos pre­si­dents, Volodímir Zelenski i Vladímir Putin, ho poden mos­trar com una victòria. Pot­ser Zelenski no neces­sita mos­trar més victòries, però Putin, després de tants fra­cas­sos, sí, ja que en els 82 dies de guerra res li ha sor­tit com pen­sava. Ni les tro­pes van entrar a Kíiv com a alli­be­ra­dors, ni han acon­se­guit con­tro­lar tot el Don­bass.

Per això, la ren­dició dels sol­dats de Mariúpol, la major part mem­bres del batalló Azov, és, de cara a l’opinió pública russa, una con­fir­mació que s’ha acon­se­guit un dels objec­tius pels quals es va dir que començava l’“ope­ració espe­cial” que volia alli­be­rar Ucraïna de nazis. I, cer­ta­ment, aquest batalló es va crear amb mem­bres de par­tits ultres i va actuar per lliure durant la revolta del Mai­dan, si bé poste­ri­or­ment va patir can­vis i va ser inte­grat en la Guàrdia Naci­o­nal ucraïnesa a les ordres del Minis­teri de l’Inte­rior. Però, tot i els can­vis, alguns dels seus mem­bres venen d’on venen i al seu escut hi ha la Wolf­san­gel, el ganxo per caçar llops, dis­tin­tiu d’uni­tats de les SS durant la Segona Guerra Mun­dial. Així doncs, Putin pot dir que ha des­na­zi­fi­cat Ucraïna. I per­me­tent la seva ren­dició i assis­tint-los com a pre­so­ners de guerra ferits i inter­can­vi­ant-los per sol­dats rus­sos cap­tu­rats, es mos­tra com a líder d’un país que com­pleix la con­venció de Gine­bra, inten­tant des­men­tir les atro­ci­tats come­ses a Butxa i en altres llocs. Per Zelenski, també és una victòria, perquè retorna amb vida els super­vi­vents, com dema­na­ven les famílies, quan ja no hi havia cap pos­si­bi­li­tat mili­tar de fer-ho. I ho fa l’endemà de la victòria política que repre­senta que les tro­pes hagin recu­pe­rat el con­trol del ter­ri­tori a Khàrkiv fins a la fron­tera amb Rússia.

Amb la ren­dició i l’inter­canvi dels llui­ta­dors de Mariúpol, tots hi gua­nyen, però havent per­dut Rússia el front del nord, el futur de la guerra i d’Ucraïna es juga ara a la ciu­tat també cos­ta­nera d’Odessa, la perla del mar Negre. Ciu­tat que no només té gran valor estratègic per a Putin, ja que si acon­seguís el con­trol de la franja de costa des de Miko­laiv i el delta del Dniéper fins a la desem­bo­ca­dura del Danubi, a la fron­tera amb Roma­nia, amb Odessa al mig, dei­xa­ria Ucraïna sense sor­tida al mar i uni­ria el Don­bass amb la regió russòfona de Transnístria, a Moldàvia, on hi ha des­ple­gat l’exèrcit rus. Con­que­rir Odessa també té un valor emo­ci­o­nal per la pre­tensió de Putin de fer Rússia gran de nou, ja que fa més d’un segle s’hi va viure un dels epi­so­dis més mítics de la Revo­lució Russa.

A Odessa, abans de la Revo­lució, té lloc el motí de la tropa del cui­ras­sat Potemkim, anco­rat en aque­lla ciu­tat, i es dona una situ­ació pre­re­vo­lu­cionària i la mas­sa­cre de civils a les esca­les de la ciu­tat. Fets plas­mats al cinema en la pel·lícula del cine­asta Ein­ses­tein El cui­ras­sat Potemkim. Però, ves per on, de moment a les aigües d’Odessa Putin encara no ha tin­gut cap victòria, i allà Ucraïna va enfon­sar fa un mes el cui­ras­sat Moskova, vai­xell almi­rall de la flota russa.