Aval al castellà a l’escola

La pro­po­sició de llei sobre l’ús i l’apre­nen­tatge de les llengües ofi­ci­als en l’ense­nya­ment no uni­ver­si­tari s’apro­varà aquest matí, després que ahir rebés l’aval del Con­sell de Garan­ties Esta­tutàries (CGE). Aquest òrgan va eme­tre ahir al mig­dia l’informe jurídic que havien sol·lici­tat els grups de Ciu­ta­dans, el PP i Vox pel fet que el text legal no incor­po­rava el cas­tellà com a llen­gua vehi­cu­lar, com sí que ho fa en el cas del català. També recla­ma­ven que la llei fes referència explícita al 25% del cas­tellà en l’ense­nya­ment d’acord amb la sentència del TSJC.

El Con­sell els ha negat tots dos punts, però ho fa recor­dant-los que, lluny de donar pri­o­ri­tat només al català, la pro­po­sició de llei “esta­bleix un ús més ampli del cas­tellà en el sis­tema edu­ca­tiu res­pecte de les pre­vi­si­ons con­tin­gu­des en la llei d’edu­cació de Cata­lu­nya (LEC) i la llei de política lingüística en la mesura que “com a nove­tat” recull explícita­ment el seu ús “cur­ri­cu­lar i edu­ca­tiu”, indica l’informe donat a conèixer ahir. Pels mem­bres del CGE, aquest ús “suposa reconèixer la pos­si­bi­li­tat que s’esten­gui sobre tots els ele­ments que inte­gren el sis­tema edu­ca­tiu” i, per tant, se li reco­neix un ús que és obvi que va més enllà de la seva uti­lit­zació [...] només com a assig­na­tura”.

Les tres for­ces de la dreta i ultra­dreta, obvi­ant, però, el con­tin­gut de l’informe, ahir reco­nei­xien que l’objec­tiu de por­tar-ho al CGE era bàsica­ment posar tra­ves a la tra­mi­tació, i ja avançaven que ara pre­sen­ta­ran recurs al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal.

Tan­ma­teix, segon l’informe jurídic, la cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat del text esta­ria garan­tida, ja que asse­gu­ren: “La Cons­ti­tució no imposa un deter­mi­nat model lingüístic de l’ense­nya­ment”, i a més la carta magna ha ava­lat al llarg dels anys pre­ci­sa­ment aquesta plu­ra­li­tat. També asse­nyala que el fet que es con­si­deri el català llen­gua vehi­cu­lar no exclou que el cas­tellà també ho sigui; de fet “no podria impe­dir-ho”, hi afe­geix d’acord amb els pre­cep­tes del TC.

Pel CGE, la pedra angula del regim lingüístic de l’ense­nya­ment és el conei­xe­ment de les dues llengües ofi­ci­als, i així està reco­ne­gut pel TC. Un altre aspecte dife­rent és l’opció didàctica o pedagògica per garan­tir aquest dret, i això, indica, cor­res­pon als poder públics. Pel que fa als argu­ments jurídics sobre el fet que el cas­tellà no sigui vehi­cu­lar com recla­men Cs, el PP i Vox, el CGE també asse­nyala que ni la Cons­ti­tució, ni la llei orgànica d’edu­cació (LOE) esta­bleix que el cas­tellà hagi de ser vehi­cu­lar ni tam­poc esta­bleix cap per­cen­tatge de dis­tri­bució de llengües en el sis­tema edu­ca­tiu. “Ni tan sols la LOMQE” del PP, ara dero­gada, va esta­blir per­cen­tat­ges, quan, en canvi, sí que con­si­de­rava el cas­tellà llen­gua vehi­cu­lar.

Final­ment, en l’informe es des­taca el fet que la nova pro­po­sició de llei supe­diti l’ús de cada llen­gua ofi­cial als pro­jec­tes edu­ca­tius que hau­ran de pre­sen­tar tots els cen­tres esco­lars al llarg del pro­per curs esco­lar. Un ele­ment que, segons l’informe, s’adiu ple­na­ment amb el reco­nei­xe­ment de l’auto­no­mia dels cen­tres que avala la Cons­ti­tució, la LOE i la LEC.

Pel que fa al segon punt que recla­ma­ven el PP, Cs i Vox, incloure el 25% de l’ense­nya­ment del cas­tellà a les esco­les, l’informe del CGE els recorda que una sentència del TSJC “no es con­ver­teix en paràmetre de cons­ti­tu­ci­o­na­li­tat ni d’esta­tu­ta­ri­e­tat, que vin­culi el legis­la­dor i que, per tant, obli­gui a res­pec­tar-la”, indica. A més, l’informe renya en certa manera aquells que han fet valer aquesta regla del 25% que va impo­sar el TSJC com una norma que deriva de la Cons­ti­tució. Al con­trari, el CGE asse­gura que “és fàcil­ment cons­ta­ta­ble que ni la Cons­ti­tució, ni l’Esta­tut d’Auto­no­mia ni la legis­lació bàsica de l’Estat, ni la legis­lació cata­lana han esta­blert en cap moment aquesta regla ni cap altra de simi­lar per la qual es fixin per­cen­tat­ges”, rebla.

El CGE també va més enllà, i asse­nyala que “regu­lar la con­fi­gu­ració con­creta del trac­ta­ment de les llengües ofi­ci­als en el sis­tema edu­ca­tiu de Cata­lu­nya és una decisió clara­ment de “natu­ra­lesa política”, que cor­res­pon pren­dre als poders polítics i en pri­mer lloc al legis­la­dor català”, afirma en referència a la sentència del TSJC, que es va ator­gar la potes­tat d’incloure un per­cen­tatge del 25% de cas­tellà quan va dic­tar sentència. En con­tra­po­sició, el CGE remarca que la nova llei atri­bu­eixi a cada cen­tre la con­creció d’aquest ús d’acord amb les cir­cumstàncies con­cre­tes de cada un.

El nou text legal també va pro­vo­car dis­cus­si­ons dins el bloc inde­pen­den­tista. ERC i Junts s’han tirat els plats pel cap a l’hora de fer veure qui defensa més el català, quan del que es trac­tava és de regu­lar per pri­mer cop el cas­tellà a l’escola en un con­text de supo­sada “nor­ma­lit­zació lingüística” en què pre­do­mi­nava el català com a llen­gua mino­ritària. La nove­tat de la llei és el nou rang legal que hi obté el cas­tellà, i caldrà veure a par­tir d’ara qui­nes seran les con­seqüències d’aquest canvi.