unió europea
Els països de la UE acorden la seva posició per a negociar la reforma del Codi Schengen
Es vol respondre a noves amenaces, com l’ús dels migrants com a arma política, o les mesures a aplicar a les fronteres en cas de crisis sanitàries
Els països de la Unió Europea han arribat aquest divendres a un acord sobre la reforma del Codi Schengen per a respondre a noves amenaces, com l’ús dels migrants com a arma política o les mesures a aplicar a les fronteres en cas de crisis sanitàries, després de les lliçons apreses de la pandèmia de covid.
L’acord entre els estats és “un avanç major que permetrà protegir millor les fronteres exteriors de la UE i preservar la integritat del nostre espai de lliure circulació”, ha dit en el seu compte en Twitter el ministre francès d’Interior, Gérald Darmanin, el país del qual presideix el Consell de la UE fins al pròxim 30 de juny.
El ministre espanyol de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha dit a l’arribada a la reunió que Espanya sempre ha mostrat ple suport a la lliure circulació en l’espai Schengen. “Espanya sempre mantindrà que cal guardar l’essència del Codi Schengen. És una de les peces angulars, de les bases de la UE”, ha assenyalat.
L’enfocament general aconseguit facilitarà al Consell (països) iniciar les negociacions amb el Parlament Europeu, quan aquest hagi adoptat la seva posició.
D’una banda, la reforma preveu mesures enfront de la instrumentalització dels immigrants, que ocorre quan un tercer país o un actor no estatal fomenta o facilita el moviment de nacionals de tercers països cap a les fronteres exteriors de la UE o cap a un estat membre amb objectius desestabilitzadors.
Es tracta de la situació que la UE va viure l’any passat, instigada pel president bielorús, Aleksandr Lukaixenko.
Per a combatre aquestes situacions, s’introdueixen noves mesures, inclosa la limitació del nombre de punts d’encreuament a la frontera exterior o la limitació del seu horari d’obertura, i la intensificació de la vigilància fronterera.
El text preveu la possible adopció ràpida de normes mínimes vinculants sobre restriccions temporals de viatge a les fronteres exteriors en cas d’amenaça per a la salut pública (enfront de les recomanacions no vinculants aplicades durant la pandèmia).
Una altra novetat és el restabliment dels controls a les fronteres interiors a través de procediments més estructurats, amb salvaguardes més estrictes.
També es proposa un marc més eficaç per als controls policials a les regions frontereres dels estats membres.
El text introdueix un nou procediment per a fer front als moviments no autoritzats d’immigrants irregulars dins de la UE.
En el context d’un acord de cooperació bilateral voluntària entre els estats membres interessats, aquest mecanisme permetrà que un país transfereixi nacionals de tercers països detinguts en la zona fronterera i que es trobin il·legalment en el seu territori a l’estat membre d’on van arribar.