Política
Troben mort Lluís Maria Xirinacs al bosc en estranyes circumstàncies
Tots els indicis apunten al suïcidi del sacerdot i veterà antifranquista
El pensador, sacerdot i exsenador Lluís Maria Xirinacs va ser trobat ahir mort a la zona del coll de la Tuta, una zona boscosa del Ripollès prop d'Ogassa, en circumstàncies estranyes. Xirinacs, que tenia 75 anys, feia tres dies que es trobava estirat en aquest bosc i, segons la delegació del govern de la Generalitat a Girona i les autoritats locals, tots els indicis, com uns papers que duia a sobre, apunten amb força que es podria tractar d'un suïcidi.
El cos sense vida del veterà lluitador antifranquista, nascut a Barcelona el 1932, va ser descobert per un excursionista a mitja tarda, de forma totalment casual. Immediatament va avisar els Mossos d'Esquadra, que es van fer càrrec de la situació i van apuntar també la possibilitat del suïcidi. El coll de la Tuta és una zona boscosa que es troba situada en el terme d'Ogassa, relativament pròxima a la coneguda muntanya del Taga, un terreny molt freqüentat per excursionistes des del segle XIX.
Segons testimonis recollits a la localitat ripollesa, Xirinacs s'havia endut amb ell uns papers en què dóna a entendre que s'havia dirigit a aquest indret boscós amb l'objectiu de morir i amb el missatge explícit que se li permetés fer el seu camí lliurement.
Després dels tràmits judicials, el cadàver de Xirinacs va ser traslladat ahir a la tarda a Girona, per fer-li l'autòpsia, que previsiblement tindrà lloc dilluns, i es podrà determinar amb tota certesa les causes de la mort. Segons algunes fonts, l'expolític tenia certs problemes físics de salut.
Gran impacte
La notícia de la desaparició de Xirinacs va causar ahir un gran impacte en medis catalanistes, a causa de la seva dilatada trajectòria durant el franquisme. L'exsenador va ser un personatge emblemàtic els darrers anys de la dictadura i els primers de la Transició, fins que el nou model polític democràtic es va consolidar.
Xirinacs va aprofundir a partir d'aleshores en la filosofia i en la recerca de models democràtics, reclòs en intenses hores d'estudi. Mentre desapareixia el seu referent com a polític, en amplis sectors de la població se'l recordava pel seu elevat to ètic durant la resistència a la dictadura.
Carod, commocionat
El president d'ERC, Josep-Lluís Carod, es va declarar commocionat després de conèixer la mort de Xirinacs i la forma com s'ha produït, informa Lluís Bou. Carod ha recordat que Xirinacs va ser un símbol de la resistència pacífica al franquisme als anys 70 i un referent en la defensa de principis que van quedar marginats per la Transició, com la idea d'autodeterminació, el concepte de Països Catalans. L'actual conseller de la vicepresidència va estar detingut amb Xirinacs l'octubre de 1973 en la detenció dels 113 membres de l'Assemblea de Catalunya, entre els quals també hi havia Jordi Carbonell, expresident d'ERC.
Reaccions polítiques
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha definit avui Xirinacs com "un profeta" que "estima el seu poble i per això el fustiga". En declaracions a Catalunya Ràdio, Pujol ha subratllat que Xirinacs era com un profeta "que parteix dels perills i els errors", i també dels "pecats i les debilitats". "Es podria dir que ens ha fustigat durant molts anys i amb la mort també ens fustiga", ha indicat Pujol.
Per la seva part, el PSC ha lamentat avui la mort Xirinachs, de qui ha destacat la seva lluita contra la falta de llibertats durant la dictadura franquista i la seva defensa de Catalunya.
El president del Parlament, Ernest Benach, ha lamentat la mort de l'exsenador i ha destacat el compromís "en la lluita pacifista durant el franquisme per la recuperació de les llibertats democràtiques" de Catalunya. Benach ha insistit que va ser un "referent" per a molts ciutadans en els anys 70 i la transició democràtica per "la seva resistència pacífica al franquisme i el seu compromís amb la nació", i ha afegit que "va ser un model en la lluita no violenta".El president ha volgut remarcar el paper "actiu" de l'exsenador a l'Assemblea de Catalunya i en la lluita del valor de la unitat i la defensa de l'"autogovern".
El cos sense vida del veterà lluitador antifranquista, nascut a Barcelona el 1932, va ser descobert per un excursionista a mitja tarda, de forma totalment casual. Immediatament va avisar els Mossos d'Esquadra, que es van fer càrrec de la situació i van apuntar també la possibilitat del suïcidi. El coll de la Tuta és una zona boscosa que es troba situada en el terme d'Ogassa, relativament pròxima a la coneguda muntanya del Taga, un terreny molt freqüentat per excursionistes des del segle XIX.
Segons testimonis recollits a la localitat ripollesa, Xirinacs s'havia endut amb ell uns papers en què dóna a entendre que s'havia dirigit a aquest indret boscós amb l'objectiu de morir i amb el missatge explícit que se li permetés fer el seu camí lliurement.
Després dels tràmits judicials, el cadàver de Xirinacs va ser traslladat ahir a la tarda a Girona, per fer-li l'autòpsia, que previsiblement tindrà lloc dilluns, i es podrà determinar amb tota certesa les causes de la mort. Segons algunes fonts, l'expolític tenia certs problemes físics de salut.
Gran impacte
La notícia de la desaparició de Xirinacs va causar ahir un gran impacte en medis catalanistes, a causa de la seva dilatada trajectòria durant el franquisme. L'exsenador va ser un personatge emblemàtic els darrers anys de la dictadura i els primers de la Transició, fins que el nou model polític democràtic es va consolidar.
Xirinacs va aprofundir a partir d'aleshores en la filosofia i en la recerca de models democràtics, reclòs en intenses hores d'estudi. Mentre desapareixia el seu referent com a polític, en amplis sectors de la població se'l recordava pel seu elevat to ètic durant la resistència a la dictadura.
Carod, commocionat
El president d'ERC, Josep-Lluís Carod, es va declarar commocionat després de conèixer la mort de Xirinacs i la forma com s'ha produït, informa Lluís Bou. Carod ha recordat que Xirinacs va ser un símbol de la resistència pacífica al franquisme als anys 70 i un referent en la defensa de principis que van quedar marginats per la Transició, com la idea d'autodeterminació, el concepte de Països Catalans. L'actual conseller de la vicepresidència va estar detingut amb Xirinacs l'octubre de 1973 en la detenció dels 113 membres de l'Assemblea de Catalunya, entre els quals també hi havia Jordi Carbonell, expresident d'ERC.
Reaccions polítiques
L'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ha definit avui Xirinacs com "un profeta" que "estima el seu poble i per això el fustiga". En declaracions a Catalunya Ràdio, Pujol ha subratllat que Xirinacs era com un profeta "que parteix dels perills i els errors", i també dels "pecats i les debilitats". "Es podria dir que ens ha fustigat durant molts anys i amb la mort també ens fustiga", ha indicat Pujol.
Per la seva part, el PSC ha lamentat avui la mort Xirinachs, de qui ha destacat la seva lluita contra la falta de llibertats durant la dictadura franquista i la seva defensa de Catalunya.
El president del Parlament, Ernest Benach, ha lamentat la mort de l'exsenador i ha destacat el compromís "en la lluita pacifista durant el franquisme per la recuperació de les llibertats democràtiques" de Catalunya. Benach ha insistit que va ser un "referent" per a molts ciutadans en els anys 70 i la transició democràtica per "la seva resistència pacífica al franquisme i el seu compromís amb la nació", i ha afegit que "va ser un model en la lluita no violenta".El president ha volgut remarcar el paper "actiu" de l'exsenador a l'Assemblea de Catalunya i en la lluita del valor de la unitat i la defensa de l'"autogovern".
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.