OTAN
Retorn a la guerra freda
L’OTAN definia Rússia com a “soci estratègic” el 2010 i la redefinirà com “l’amenaça directa” en el concepte estratègic de Madrid
Turquia retira el seu vet a Suècia i Finlàndia a canvi d’un acord antiterrorista que permet deportar kurds
Hi ha unes hemeroteques que envelleixen més dignament que altres, però poc ruboritza més que llegir la lletra impresa de l’OTAN amb ulls del present. “Soci estratègic” és la definició que va rebre Rússia en la cimera de Lisboa que el novembre del 2010 va aprovar l’últim concepte estratègic, el full de ruta que defineix les amenaces i guia la defensa atlàntica. El que fa dotze anys va ser celebrat a Lisboa com l’enterrament definitiu de la guerra freda, però, s’imposa ser redefinit a Madrid, d’on sortirà el nou concepte estratègic de Madrid i el document s’acostarà de nou a l’imaginari cinematogràfic del James Bond encarnat per Sean Connery a Octopussy (1983) o 007 Alta tensió (1987). L’exemple no és una llicència aleatòria: en un briefing informatiu ofert a la premsa fa vint dies i coordinat per l’ambaixador permanent de l’Estat espanyol a l’OTAN, Miguel Fernández-Palacios, els periodistes es van haver d’empassar –en to alliçonador– la seqüència de Skyfall en la qual James Bond (Daniel Craig) coneix Q en un banc de la National Gallery i ambdós dialoguen sobre què és ser espia i professional de defensa ara, en plena digitalització, i abans. “A vegades algú ha de disparar”, sosté Q des de la pretesa modernitat de tenir un portàtil com a arma. “O no disparar. És difícil saber-ho en pijama”, rebat Bond amb la duresa de qui trepitja el terreny. “L’amenaça més significativa i directa per a la seguretat” és la definició de Rússia que sorgirà de Madrid i que posa fi al miratge d’haver tingut com a invitat a Lisboa el president Dmitri Medvédev quan la invasió de Geòrgia era una realitat.
Després de l’oda a la ingenuïtat i la falsa amistat exhibida a Lisboa –“podríem cooperar a enderrocar un míssil que ve; per primera vegada en la història l’OTAN i Rússia col·laboraran per defensar-se”, va gosar afirmar en to exaltat l’exsecretari general de l’OTAN, el danès Anders Fogh Rasmussen–, l’OTAN retorna a l’aroma de la guerra freda dels seus orígens fundacionals del 1949. El que els països bàltics esperen ara és que de Madrid en surti la concreció sobre el paper que el nou pla de resposta ràpida de l’OTAN s’eleva de 40.000 a “més de 300.000” soldats, com promet el secretari general, el noruec Jens Stoltenberg. “Elevarem les nostres forces de l’est del nivell de batalló al nivell de brigada”, rebla Stoltenberg.
Si bé el concepte estratègic o full de ruta arriba gairebé pactat a la cimera en la seva integritat pels 30 aliats i queda pendent només de petits serrells, el crit d’alerta de Kaja Kallas, primera ministra d’Estònia, al Financial Times va ser un bany de realitat per als socis que no tenen Putin tan a prop. Kallas advertia que, si es comparés Ucraïna amb els països bàltics i es mantingués el pla de defensa de l’OTAN vigent actualment, Rússia podria ocupar-los “en 180 dies” i “arrasar-los completament”. Dels 40.000 soldats desplegats per l’OTAN, 25.000 ho estan actualment als països de l’Est (Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia, Hongria, Romania i Bulgària) i la xifra s’ha d’incrementar amb el salt de batalló a brigada que ha promès Stoltenberg, un noruec que –com l’estoniana Kaja Kallas– coneix de primera mà què és la psicosi biogràfica de créixer en un país que comparteix quilòmetres de frontera terrestre amb Rússia.
La Xina, esmentada per primer cop
A més de corregir la definició de Rússia i de retornar a l’esquema clàssic de dividir el món amb Occident a un costat i les autocràcies xinesa i russa a l’altre, el concepte estratègic de Madrid –aquest serà el nom oficial del full de ruta atlantista durant una dècada– esmenta per primera vegada el règim xinès. “Representa desafiaments per a la nostra seguretat, interessos i valors”, sentenciava Stoltenberg en la roda de premsa prèvia. L’ingrés de Suècia i Finlàndia, a més, s’obria de bat a bat ahir a la nit: a canvi d’un pacte antiterrorista amb els dos països que permet extradir kurds, Turquia retirava el seu vet, l’únic existent i que es basava en la malfiança de Recep Tayyip Erdogan per l’acollida a militants del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i a fidels de Fethullah Gülen als quals imputa el fallit cop d’estat del 2016.
Madrid es blinda com mai amb l’operació Eirene –deessa de la pau–, que ha desplegat 9.000 agents (6.550 policies i 2.400 guàrdies civils) i ha tancat la Castellana i el Prado per ser l’amfitriona de l’OTAN amb la particularitat de ser l’únic país que va sotmetre el seu ingrés a referèndum. Si d’aquí a deu anys llegir el document de Madrid ruboritza tant com llegir el de Lisboa, el temps –i la cartellera del cinema– ho dirà.