Política

Una petjada que perdurarà

Johnson ha canviat el curs de la història del Regne Unit amb el ‘Brexit’ tot i els seus dos anys i mig, només, al capdavant del govern

El polític conservador és un dels primers ministres que menys temps han estat en el càrrec

Va aprofitar la popularitat que va aconseguir en els vuit anys en què va ser alcalde de Londres, per fer el salt a la política nacional

Tot i que és un dels pri­mers minis­tres britànic que menys temps han ocu­pat el càrrec –dos anys i mig–, Boris John­son ha estat pot­ser un dels que han dei­xat una pet­jada més pro­funda i ha can­viat la història del país per sem­pre amb el Bre­xit. Sem­pre havia estat con­si­de­rat un polític intel·ligent i bri­llant, però la gent no se l’aca­bava de pren­dre seri­o­sa­ment per les seves sor­ti­des de to, pels seus comen­ta­ris política­ment incor­rec­tes, i perquè sem­blava que no li impor­tava res i que no era una per­sona de fiar. Va ser aco­mi­a­dat del diari The Times quan n’era cor­res­pon­sal a Brus­sel·les per haver-se inven­tat unes cites. Els vuit anys que va ser alcalde de Lon­dres li van donar una noto­ri­e­tat que va apro­fi­tar per fer el salt a la política naci­o­nal i per entrar al Par­la­ment.

La gran opor­tu­ni­tat li va arri­bar amb el Bre­xit, quan es va mani­fes­tar en con­tra de con­ti­nuar a la UE, en una decisió d’última hora perquè tenia dues colum­nes pre­pa­ra­des per publi­car al Daily Tele­graph, una a favor i una altra en con­tra de roman­dre en el club comu­ni­tari. Es va decan­tar pel Bre­xit, en va ser un dels ideòlegs jun­ta­ment amb Domi­nic Cum­mings i Mic­hael Gove. Es va enfron­tar a David Came­ron, que va lide­rar la cam­pa­nya euro­pe­ista, el vell amic i rival d’Eton i Oxford. I va gua­nyar John­son.

Després de la dimissió de Came­ron, el juny del 2016, John­son es va pre­sen­tar a les primàries con­ser­va­do­res amb Gove de número dos. Era el gran favo­rit, però Gove el va trair a última hora dei­xant el camí lliure a The­resa May, una euro­pe­ista. Els bre­xi­ters con­ser­va­dors van aca­bar tom­bant May i van fer pujar John­son al poder perquè mate­ri­a­litzés el divorci amb Brus­sel·les, el canvi més gran de la història moderna del Regne Unit.

Èxits i escàndols

John­son va arra­sar en les elec­ci­ons gene­rals de desem­bre del 2019 amb una majo­ria abso­luta amb la pro­mesa de sor­tir de la UE. Un Bre­xit que, dos anys després, s’ha pro­vat que no ha por­tat res de bo al país. Al començament la popu­la­ri­tat de John­son estava pels núvols, però a poc a poc amb la covid va anar min­vant per la falta de com­promís i per la sen­sació que no li impor­tava res. Però sem­blava que la gent li per­do­nava tots els errors i totes les men­ti­des. No hi ha hagut al Regne Unit cap polític amb aquesta capa­ci­tat de super­vivència. De fet, un altre hau­ria cai­gut en les primàries, quan els veïns de John­son van tru­car a la poli­cia en plena cam­pa­nya de les primàries per una dis­cussió a crits amb l’ales­ho­res seva xicota, ara muller i mare dels seus dos fills.

Però el gran error de Boris John­son va ser menys­te­nir els ene­mics quan va fer fora Domi­nic Cum­mings del govern, fa dos anys. Cum­mings, que havia estat un dels seus asses­sors prin­ci­pals i està con­si­de­rat el cer­vell de la cam­pa­nya del Bre­xit, va ser qui va començar les fil­tra­ci­ons de les fes­tes a Dow­ning Street durant la pandèmia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia