“Plego de l’alcaldia perquè ja no puc més”

Quan ho explico al meu entorn els dic que ja no puc més. I això vol dir moltes coses. Bàsicament, per fer aquesta feina necessites tenir molta il·lusió i energia, molta paciència, fer-ho amb molta intensitat i molta responsabilitat. I si només em queda la il·lusió i la responsabilitat, si ja no tinc l’energia que crec que s’ha de tenir, ni la paciència, no faig bé d’alcalde. El dia a dia ara mateix se’m fa molt feixuc. Necessito passar temps amb la meva gent, tenir caps de setmana lliures després de tants anys, necessito alliberar-me d’aquesta pressió del dia a dia, del contacte constant.

Fer d’alcalde vol dir estar al carrer cada dia, xerrar amb gent constantment, escoltar. I això, encara que no vulguis, t’atrapa molt. I vol dir vespres i caps de setmana. I arriba un moment, almenys en el meu cas, que després de 23 anys el meu cap diu que no pot més. I segurament hi té a veure que la política avui no és la mateixa que la de fa 23 anys. O que la d’en fa deu. Però en el meu cas no he variat la manera de fer. Als catorze anys vaig començar a la comissió de festes i sempre he fet mil coses pel poble.

Fer de regidor d’Hisenda i Recursos Humans, que és el que faré aquests mesos, és un esforç però menor. El que avui em costa més és fer d’alcalde. Volia plegar de tot però els companys m’han demanat que no. Tinc una mica de mal al cor de no acabar el compromís com a alcalde.

Sí, sí. És així. Però no em veig amb cor. No puc més. Ho he donat tot. I s’ha de dir que, dels sis mandats que porto, aquest és el millor equip de govern.

Molt tranquil. Són capaços de governar això deu anys més. Ho tenen molt per la mà i tenen energia. Moltes idees. Escolten la gent. Estan al carrer. Tenen tots els atributs per fer-ho i demostrar que sense en David això també va.

És un altre dels motius que darrerament m’ha absorbit molt. L’augment de competències del nostre departament està sent molt dur. Però és el meu lloc de treball. Sempre he fet d’alcalde treballant en un altre àmbit. No he fet mai d’alcalde i prou. I quan al govern em diguin gràcies pels serveis, doncs tornaré a fer classes a l’institut.

Recança... segurament no haver fet alguna cosa més ràpid de les que volíem fer.

Exacte. Que s’està fent ara i que ja fa uns quants anys que la reclamàvem. Hi hem esmerçat mil esforços. Però, parlant de recança, em pot quedar aquella de no haver sabut explicar bé a algú, a pocs perquè els resultats de les eleccions diuen que la gent està contenta, el perquè d’algunes coses. Però la veritat és que marxo molt content de la feina que hem fet. Ens vam presentar per transformar el nostre municipi. I crec que realment ho hem fet. En tots els sentits. Nosaltres no podíem fer res, aquí. No podíem fer esport, ni teatre, ni anar a llegir. I ara es pot fer vida completa al poble. Si vols no has de baixar a Girona per a res. Bé, menys per anar al supermercat. Mira, aquesta també és una recança.

És que encara hi ha gent que ho diu. Què entenem per un lloc on només la gent hi va a dormir? Un lloc on la gent no hi fa res i no hi passa res. Aquí hi havia tres associacions i, ara, vint-i-tres. D’entrada ja vol dir que passen moltes coses. No hi havia club de futbol, ni de bàsquet, ni de tennis de taula, ni de rítmica… Això vol dir que tota la mainada del nostre municipi pot fer esport de base aquí. Aquest era un dels nostres objectius principals. No hi havia associació cultural. Ara hi ha associació de veïns. No ho entenc quan diuen que som un poble dormitori.

El poc o massa sempre és molt subjectiu. Aquest planejament que s’està desenvolupant es va aprovar el 2004. I ens vam presentar a unes eleccions dient que faríem això. I vam aconseguir majoria absoluta. De fet, durant tots aquests anys s’ha anat construint algun bloc. Hem fet 120 pisos de protecció oficial. I estem treballant per fer-ne 70 més. I això és possible perquè hi va haver aquest planejament. Tots aquests anys hem gaudit d’equipaments com Can Gruart, com el casal de la gent gran, com la biblioteca, com el camp de futbol. Tot això ha estat possible gràcies a aquest desenvolupament. I crec que tothom era conscient que en aquestes parcel·les desurbanitzades hi vindrien blocs d’habitatges plurifamiliars. Què ha passat? Que ha vingut tot de cop. Diguem-ho així, Vilablareix s’ha posat de moda i molta gent vol venir a viure aquí. És evident que els canvis sobten si venen de cop. També té un punt a favor: que quan acabin aquestes promocions estarem un temps tranquils i consolidats.

Crec que sí. De fet, a pocs llocs es veu aquest estil d’urbanització. Em penso que som el poble amb més parcs infantils per càpita de Catalunya. Carrers de vianants. Edificis de només planta baixa més dos, o planta baixa més tres. Espais verds al mig. Carrils bici a tot arreu. Pocs llocs hi ha així.

De moment és un embrió. Ningú n’ha vist cap dibuix. Algú ho filtra als mitjans, ha marcat la parcel·la on va i un sector de veïns s’ha queixat, que és molt normal, perquè són els quatre que viuen a l’entorn i veuen que canviarà la seva qualitat de vida. I, com és molt normal, diuen que no els agrada. Però no han vist cap projecte. De fet, no l’hem vist ni nosaltres. Que el Girona té interès, sí. Què ens hem de plantejar nosaltres? Aquesta iniciativa és bona per a Vilablareix o no? Si aixeques el focus veus que l’única plana que queda lliure en l’entorn d’aquest sector de l’àrea urbana és aquesta. I està planejat que s’ocuparà. No sé si passaran deu anys, quinze, vint o trenta. Però aquest espai s’ocuparà. Acabarà passant. Llavors, què ens plantegem? Tenir una ciutat esportiva del Girona, estigui a primera o a segona, és bo? És bo que un equipament important de la ciutat s’implanti a l’àrea urbana i no a la capital? Tothom qui em vol escoltar sap que fa vint anys que parlo de l’àrea urbana i que dic que els municipis del voltant no només servim per expulsar el que la capital no vol. El Trueta ha estat un canvi. I podria passar amb la ciutat esportiva del Girona. És bo per a Vilablareix? És bo que siguin camps de futbol i no naus? Crec que hem de respondre a aquestes preguntes. I hauria estat bé que tots aquells que s’hi oposen s’haguessin dirigit a l’Ajuntament.

El que fa Hipra són 100.000 metres quadrats de nau. Estic encantat que això passi a l’àrea urbana, que una empresa del nostre país faci un projecte així. Tant de bo en tinguéssim deu més. El que segur que no aconseguirem és fer res d’això sense fer malbé sòl agrícola. Sempre amb el no, no, no, és molt difícil. El no davant de casa meva és respectable però és, com a mínim, discutible. Sobre com ens afecta Hipra, doncs hi ha molta gent que hi anirà a treballar que està comprant habitatges al nostre poble. Al final, les coses tu pots guiar-les perquè passin d’una determinada manera. Però passaran… segur.

Crític, no. És que és inexistent. Vam començar a fer alguna cosa amb l’alcaldessa Pagans. Però per aconseguir amb l’alcalde Puigdemont la trama urbana consolidada, va costar el que no està escrit. I la relació amb Madrenas és la mateixa: inexistent. Ara estem treballant fa un temps en el pla de mobilitat supramunicipal. Però és l’única cosa amb la qual ens relacionem. Zero. De fet, han sigut incapaços de fer el carril bici per arribar fins aquí, quan el govern de Pagans ja el tenia projectat. Però no el va fer tampoc. Ara, com que els han donat uns fons Next Generation, sembla que el faran. Però les prioritats són unes altres. La relació amb l’àrea urbana és nul·la. Per això soc crític. Perquè el sistema urbà de la ciutat de Girona té unes possibilitats d’esdevenir un centre d’activitat econòmica, esportiva, social… com segurament pocs llocs al país i potser al sud d’Europa. Hem de ser capaços d’aprofitar això per convertir-nos en un nucli d’activitat econòmica a l’entorn de la salut i l’esport. Però hem de posar les condicions perquè passi.

És una qüestió de mirar més enllà del teu terme municipal. De sortir del concepte de ciutat del segle XIX. Hauríem de tenir muntat un ens que es dediqués només a pensar com hauria de ser l’àrea urbana i a fer possible que passés. I tots a remar. De veritat que ens hem de passar deu anys decidint si la porta del Trueta ha d’estar a Girona o a Salt? Serà l’hospital de Girona! Per mi és petitesa de mires.

Però és Vilablareix qui ho ha de liderar? Quant fa que l’alcaldessa de Girona no es reuneix amb els alcaldes del voltant? En aquest mandat, ni una sola vegada.

Sense no. En David Mascort fa un pas al costat però saben que hi seré sempre per ajudar-los. Però també és veritat que hi ha gent prou capaç. Tenim una robustesa en el projecte que va més enllà de si en David és l’alcalde. Tenim un equip de govern que té unes capacitats brutals. N’estic convençudíssim.

L’alcaldessa serà la Maite Tixis. I al setembre triarem el candidat o candidata a les eleccions.

Primer, seguir treballant molt en la meva feina. I tenir més temps per als meus pares, els meus germans, la meva dona, evidentment, els meus amics…

O millor. Perquè he viscut molt fent d’alcalde i he sigut immensament feliç. M’ho he passat molt bé. No em penedeixo en cap moment d’haver-m’hi dedicat tant. He donat els meus millors anys personals i professionals a l’Ajuntament. Però n’estic molt orgullós. Plego perquè no puc més. Simplement.