Política

La collita de la negociació

La taula del diàleg es reuneix aquesta setmana amb la finalitat de recollir ja els primers fruits, encara que siguin minsos

Vilagrà insisteix en canvis legislatius a la llei mordassa, el Tribunal de Comptes o els delictes de sedició i malversació

Dos anys i mig després que se sembrés amb una primera reunió a La Moncloa, ha arribat l’hora de recollir els primers fruits tangibles, encara que siguin minsos, de la taula de diàleg i negociació. En un dia encara per fixar d’aquesta setmana –al PSOE no li agrada concretar dates amb antelació per incitar el mínim possible el soroll mediàtic de la caverna– i amb uns actors també per confirmar –si bé tot fa pensar, com el ministre Miquel Iceta va avançar divendres, que no canviaran els de l’última trobada al setembre a Barcelona–, l’òrgan bilateral entre governs se citarà de nou a Madrid per acordar les primeres concrecions en el camp de l’agenda antirepressiva, o la desjudicialització com s’estima més dir-ne La Moncloa. Després que els presidents Pere Aragonès i Pedro Sánchez beneïssin fa deu dies l’acord marc que ha de regir les bases de la negociació amb el mínim respecte i garanties d’igualtat que exigia el govern, i enfoquessin els fronts que els respectius equips acaben de preparar aquests dies, el govern té clar que no pot sortir de la tercera cita sense una collita mínima que permeti seguir abonant el terreny del diàleg, sempre qüestionat per bona part de l’independentisme, començant pels socis de Junts, que ahir van tornar a deixar clar que ni hi confien ni els hi busquin.

“Allà on regna la injustícia, qualsevol cosa que aporti justícia és bona”, opinava la setmana passada el president d’ERC, Oriol Junqueras, sobre les expectatives de la reunió. I aquesta és la filosofia ara: els republicans han preparat bé la cita, posant sobre la taula del PSOE la reforma d’una llarga llista d’elements que creuen que estan democràticament desfasats i faciliten la repressió, i exigint-li alhora un document marc previ, després d’un Catalangate que ha fet trontollar l’encara tendre edifici, per poder treballar amb una mínima tranquil·litat i simetria. En aquest punt, han acceptat parlar d’entrada d’amnistia –o el que més s’hi aproximi– per facilitar els primers acords parcials i seguir guanyant confiances, i deixar el clam clau de l’autodeterminació per a una segona fase, probablement ja no en aquesta legislatura espanyola. Tenen clar, però, que no poden fiar més i necessiten resultats ara perquè l’aposta sigui creïble, com ho necessita el PSOE, ara que no té eleccions autonòmiques però sí pressupostos a l’horitzó, si a més vol seguir fent creure en l’àmbit internacional –on ha rebut una altra dura reprimenda del Consell d’Europa en l’informe Cilevics– que té el conflicte català en vies de resolució. I uns i altres creuen que hi ha alguns punts ja prou madurs perquè es puguin tancar aquesta setmana.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà –que liderarà una minsa delegació catalana on probablement només l’acompanyi el conseller d’Empresa, Roger Torrent–, en donava algunes pistes ahir a La Vanguardia, on explicava que comencen per la carpeta de l’amnistia i pels punts on l’entesa és “més factible”. En concret, els que plantegen una “modificació legislativa”. En aquest àmbit hi ha molt camp per córrer, si bé citava ja entre els textos que cal reformar el Codi Penal, els procediments administratius del Tribunal de Comptes, la llei mordassa o el delicte de sedició, que entén que “no hauria d’existir”, tot i que el Consell d’Europa n’ha recomanat una reforma. A més, hi afegia per primer cop la reforma del delicte de malversació, pel qual s’ha perseguit “sense proves” tot de dirigents de l’1-O. La delegació catalana collarà perquè algun dels compromisos sigui contundent, si bé no creu que cap canvi que impulsi ara provoqui l’efecte desitjat de l’amnistia i alliberi de tot procés judicial els 4.200 represaliats que ha generat el procés sobiranista. Això sí, confia que els canvis plantejats, poc o molt, contribuiran a alleugerir les causes de tots els perseguits, fins i tot els que ja han estat sentenciats.

Vilagrà, a banda, recordava que el diàleg figura tant a l’acord amb Junts com al pla de govern, i espera que els socis ho “respectin”, tot i que el secretari general de Junts, Jordi Turull, ja li va replicar que el pacte també passava per preparar un “embat democràtic” si fracassa el diàleg, com dona per fet, i va insistir que “no hi ha marge” perquè el partit s’incorpori a la propera taula, que titlla “d’estratègia anestesiadora” de l’independentisme. “Uns enganyant i els altres reprimint, això no ha avançat”, denunciava Turull, per a qui, a més, el govern de Sánchez “no representa” un Estat on “manen les togues”. Junts vol que el proper debat de política general, que coincidirà amb el 5è aniversari de l’1-O, sigui el “clic” per a un “canvi de paradigma” que impliqui “passar a l’acció”, si bé s’ha anunciat ja una altra taula de diàleg per abans de final d’any. El nus intern sembla lluny de desfer-se...

Cas Dalmases.
El secretari general de Junts, Jordi Turull, va evitar defensar explícitament el vicepresident i diputat Francesc de Dalmases, acusat d’intimidar una periodista i a q ui el partit obrirà avui expedient informatiu: “Té el suport de Junts perquè s’aclareixin els fets”, va dir a l’escola d’estiu de la JNC a Gualba. Segons ell, es pot “discrepar de moltes coses, però el respecte sempre ha de formar part del comportament dels representants públics”.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia