La junta militar birmana executa quatre opositors

Els militars birmans han executat quatre opositors, entre ells un antic diputat i un activista per la democràcia, en la primera aplicació de la pena de mort al país en les últimes tres dècades. Les execucions van provocar una condemna internacional generalitzada, van augmentar els temors que els militars executin més gent i l’oposició va instar la comunitat internacional a adoptar mesures més dures contra la junta, ja aïllada.

En una breu nota publicada ahir per l’Agència Nacional de Birmània, controlada per l’exèrcit, la junta militar confirma que els quatre opositors han estat penjats a la forca, sense precisar quan. Entre els executats figura Phyo Zeyar Thaw, antic diputat de la Lliga Nacional per a la Democràcia de la fins al febrer de l’any passat líder de facto del país i Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, actualment aïllada en una presó. Phyo Zeyar Thaw, de 41 anys, va ser detingut el novembre passat i sentenciat a mort al gener per violar la llei antiterrorista. Estrella del hip hop a Birmània cap a l’any 2000, havia passat èpoques a la presó amb l’anterior junta militar i s’havia convertit en un símbol de resistència contra l’opressió militar. Reconvertit en polític, va ser diputat entre el 2012 i el 2020, i es va convertir en un conseller pròxim a la Nobel de la pau.

El destacat activista per la democràcia Kyaw Min Yu, de 53 anys i conegut com a Ko Jimmy, va rebre la mateixa sentència que Phyo Zeyar Thaw del tribunal militar. Ko Jimmy era un escriptor i opositor, conegut pel seu paper en la revolta estudiantil del 1988 contra la junta militar de l’època. Va ser detingut l’octubre passat i condemnat a mort al gener. Els altres dos executats són Hla Myo Aung i Aung Thura Zaw, acusats d’haver mort una dona per ser suposadament confident dels militars.

“Extremadament commocionat i entristit en llegir la notícia de l’execució de quatre activistes per la democràcia”, va afirmar en un missatge a Twitter l’autoanomenat govern d’unitat nacional birmà, que va reclamar a les Nacions Unides, la UE i el bloc de països del sud-est asiàtic “castigar la junta militar per la seva crueltat i assassinats”.

La junta militar ha condemnat a mort desenes d’activistes pro democràcia des de la seva arribada al poder, l’1 de febrer del 2021, com a part de la seva repressió contra els opositors al règim. Tot i que la pena de mort era vigent a Birmània, no s’aplicava des del 1988, sota la junta militar que va governar el país entre el 1962 i el 2011. Des que els militars han tornat al poder, més d’un centenar de persones han estat condemnades a mort a Birmània. El cop d’estat ha enfonsat Birmània en una profunda crisi política, social i econòmica i va obrir una espiral de violència amb noves milícies civils que han agreujat la guerra de guerrilles que viu el país des de fa dècades.