Una jugada de risc

Dos relats s’han confrontat aquesta setmana a propòsit de la visita de Nancy Pelosi a Taiwan. D’una banda, la presidenta de la Cambra de Representants dels EUA i els seus defensors reivindicant el dret de Washington de cultivar el suport a un dels seus més estrets aliats a la regió de l’Indopacífic, sense plegar-se a les intimidacions del gegant xinès. De l’altra, els que critiquen la visita per provocadora, innecessària i carregada de perill ja que, trepitjant-li la cua invocant la democràcia i la llibertat, Pelosi desperta la fúria del gran drac oriental.

La jugada de la dirigent demòcrata –a tres mesos d’unes legislatives en què no té la reelecció assegurada– corre el risc d’afavorir els interessos de la potència rival. Més que reforçar la coalició dels EUA contra la Xina, la sortida unilateral de Pelosi podria consolidar l’aliança de Pequín amb Moscou a Ucraïna, amb lliurament d’armes als russos inclòs. I, fins i tot, accelerar el procés per a la integració de Taiwan a la Xina, objectiu declarat del Partit Comunista Xinès (PCX) des que els nacionalistes de Chiang Kai-shek es van refugiar a l’illa en perdre la guerra civil, el 1949. “Pelosi ha inaugurat una gran era que, naturalment, ens pertany”, comentava una font anònima a Weibo, servei de xarxes socials xineses. “Aprofitarem aquesta oportunitat per dur a terme patrulles marítimes al voltant de Taiwan sense cap trava, de manera que [les maniobres militars] es normalitzin constantment i la unificació s’acosti cada cop més.”

El moment és especial des del punt de vista de Pequín, tenint en compte que el president Xi Jinping, al poder des del 2012, es disposa a ser coronat per a un insòlit tercer mandat durant el vintè congrés del PCX, que s’ha de celebrar aquesta tardor. Reintegrar la “província rebel” –una potent fàbrica de semiconductors, component clau per a la indústria global– i fer efectiva la unificació de la Xina brodaria el llegat del líder xinès que més temps ha manat des de Mao Zedong, fundador de la República Popular.

I encara un altre aspecte a afegir. Aterrant a Taiwan, Pelosi hauria facilitat a Xi una cortina de fum “per desviar l’atenció dels seus propis fracassos”, sosté l’analista del New York Times Thomas L. Friedman. En el balanç negatiu del nou emperador xinès hi hauria “l’estratègia fallida per contenir l’expansió de la covid mitjançant el bloqueig de les principals ciutats de la Xina, una enorme bombolla immobiliària que ara es desinfla i amenaça de provocar una crisi bancària i una immensa muntanya de deute públic com a resultat de suport desenfrenat de Xi a les indústries estatals”. D’una manera més bel·licosa o menys, administrant amb càlcul els seus tempos, el mandatari xinès no desaprofitarà l’ocasió que li ha acabat de brindar Pelosi.