Política
ETA estava disposada a abandonar la lluita armada, segons publica el diari 'Gara'
'Gara' indica que el govern espanyol es va negar a acceptar un escenari polític definit sobre les condicions dels etarres
El diari Gara publica aquest divendres que ETA estava disposada a abandonar la lluita armada durant l'última treva. Segons el rotatiu, l'organització es va arribar a comprometre a expressar públicament l'anul·lació de l'activitat armada i s'hauria mostrat disposada a crear una comissió internacional de verificació dels compromisos adquirits.
Gara, però, assenyala que el govern espanyol es va negar a acceptar un escenari polític gaire definit sota les condicions dels etarres i va contestar amb una proposta que ETA va considerar una declaració de guerra.
ETA va arribar a plantejar al govern espanyol el seu compromís de "desactivar la lluita armada i desmantellar les seves estructures militars" en el marc "de la consecució definitiva dels objectius polítics i tècnics del procés de resolució", segons informa Gara.
En les trobades mantingudes entre representants de les dues parts durant el mes de maig, ETA també es va comprometre a mantenir l'alto el foc, que va trencar definitivament el 5 de juny.
L'organització terrorista estava disposada a acceptar "la creació d'una comissió internacional de verificació dels compromisos" que adquirís amb l'executiu espanyol. Gara publica que aquesta comissió internacional seria l'encarregada de determinar "el caràcter dels incidents i accidents que poguessin ocórrer durant el procés" i vetllaria "pel compliment dels acords".
A la ronda de contactes entre ETA i el govern Zapatero entre els dies 14 i 21 de maig hi van assistir com a observadors representants de dos governs europeus amb experiència en la resolució de conflictes polítics, una organització política d'un país europeu que ha sofert un conflicte polític i armat i l'organisme internacional que va actuar com a mediador durant tot el procés de negociació.
Gara, però, assenyala que el govern espanyol es va negar a acceptar un escenari polític gaire definit sota les condicions dels etarres i va contestar amb una proposta que ETA va considerar una declaració de guerra.
ETA va arribar a plantejar al govern espanyol el seu compromís de "desactivar la lluita armada i desmantellar les seves estructures militars" en el marc "de la consecució definitiva dels objectius polítics i tècnics del procés de resolució", segons informa Gara.
En les trobades mantingudes entre representants de les dues parts durant el mes de maig, ETA també es va comprometre a mantenir l'alto el foc, que va trencar definitivament el 5 de juny.
L'organització terrorista estava disposada a acceptar "la creació d'una comissió internacional de verificació dels compromisos" que adquirís amb l'executiu espanyol. Gara publica que aquesta comissió internacional seria l'encarregada de determinar "el caràcter dels incidents i accidents que poguessin ocórrer durant el procés" i vetllaria "pel compliment dels acords".
A la ronda de contactes entre ETA i el govern Zapatero entre els dies 14 i 21 de maig hi van assistir com a observadors representants de dos governs europeus amb experiència en la resolució de conflictes polítics, una organització política d'un país europeu que ha sofert un conflicte polític i armat i l'organisme internacional que va actuar com a mediador durant tot el procés de negociació.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.