Putin, Bòsnia i Kosova

Ara fa 30 anys, Bòsnia entrava en el seu quart mes de guerra, amb les milícies sèrbies i l’exèrcit Iugos­lau sot­me­tent Sara­jevo a un setge de tres anys. La guerra, la neteja ètnica, el fer morir de fam els habi­tants d’una ciu­tat es tor­na­ven a repe­tir a Europa. La guerra no aca­ba­ria fins a la inter­venció mili­tar de l’OTAN del setem­bre del 1995, que va forçar el pre­si­dent serbi Slo­bo­dan Milo­se­vic a nego­ciar els Acords de Day­ton. Uns acords que van divi­dir el país en dues enti­tats que legi­ti­ma­ven la línia del front.

La República Srpska, o enti­tat sèrbia de Bòsnia, habi­tada per ser­bis, i la Fede­ració de Bòsnia Her­ce­go­vina, on viu­rien bos­ni­o­mu­sul­mans, cro­a­tes també ser­bis i ciu­ta­dans que no desit­ja­ven ads­criure’s a cap grup. Les dues enti­tats tin­drien el seu par­la­ment i govern, que ges­ti­o­na­rien la majo­ria de com­petències, men­tre que el Par­la­ment de Bòsnia i el govern cen­tral tin­drien les de segu­re­tat, defensa, justícia, impos­tos i exte­ri­ors. A la cúpula de l’Estat hi hau­ria una pre­sidència tri­par­tida rotatòria for­mada per un bos­ni­o­mu­sulmà, un croat i un serbi. I cícli­ca­ment alguns dels líders de l’enti­tat sèrbia han pro­po­sat tren­car amb Bòsnia i unir-se a la veïna Sèrbia, més enllà que la República Srpska no sigui ter­ri­to­ri­al­ment com­pacta i en el cas que tren­ques­sin amb Bòsnia, una part que­da­ria aïllada.

Per si les ins­ti­tu­ci­ons de Bòsnia pre­nien deci­si­ons contràries als Acords de Day­ton, els acords van crear la figura de l’Alt Repre­sen­tant, nome­nat per l’ONU, que vet­lla pel seu com­pli­ment, i que pot anul·lar deci­si­ons de les ins­ti­tu­ci­ons bos­ni­a­nes i fins i tot pren­dre-les ell. El 1997, l’Alt Repre­sen­tant era l’espa­nyol Car­los Wes­ten­dorp, que va impo­sar un únic model de matrícula de cotxe per a tot Bòsnia que no indiqués l’ori­gen. En aquell moment, un jove Pedro Sánchez tre­ba­llava a Sara­jevo a l’ofi­cina de Wes­ten­dorp.

Men­tre el govern i el Par­la­ment de Bel­grad tenen ara com a prin­ci­pal objec­tiu entrar a la Unió Euro­pea, aquest desem­bre el copre­si­dent serbi de Bòsnia, Milo­rad Dodik, va pro­cla­mar que els ser­bo­bos­ni­ans esta­ven opri­mits, i va pro­po­sar sepa­rar-se de Bòsnia. Una pro­posta que no va agra­dar a la majo­ria de polítics de Sèrbia, més enllà que en certs moments alguns líders ser­bis havien plan­te­jat bar­re­jar en unes matei­xes nego­ci­a­ci­ons el futur dels encla­va­ments ser­bis de Kosova, i el futur de l’enti­tat sèrbia de Bòsnia, per que­dar-se’n uns i per­dre els altres. Una pro­posta foras­se­nyada des del punt de vista de l’ONU i que era rebut­jada pels sec­tors més naci­o­na­lis­tes de Sèrbia perquè seria reconèixer la inde­pendència de Kosova.

El fet, però, és que amb el suport de Vladímir Putin, el 10 de febrer, en el con­text de la tensió per les ame­na­ces vers Ucraïna, el Par­la­ment de la República Srpska, amb el vis­ti­plau del copre­si­dent serbi de Bòsnia, Milo­rad Dodik, aprovà una llei per des­vin­cu­lar-se de les ins­ti­tu­ci­ons judi­ci­als de l’Estat bosnià i també va pro­po­sar que els mem­bres ser­bis de la poli­cia i l’exèrcit bosnià can­vi­es­sin els seus uni­for­mes, com a pri­mer pas per tren­car amb Sara­jevo. No és cap secret que sent Rússia pro­tec­tora històrica dels ser­bis, Putin, igual que va viure com una humi­li­ació la dis­so­lució de l’URSS i l’entrada d’algu­nes de les seves repúbli­ques a l’òrbita occi­den­tal, va con­si­de­rar una humi­li­ació la der­rota política i mili­tar dels naci­o­na­lis­tes ser­bis a Bòsnia, i la inde­pendència de Kosova. Inde­pendència que, tot i l’opo­sició de Rússia, és vista per l’ONU i la Unió Europa com l’única sor­tida o la solució menys dolenta, si bé Espa­nya, per com­pa­ran­ces amb Cata­lu­nya, no l’ha reco­ne­gut.

Fa vuit dies, Pedro Sánchez, apro­fi­tant la gira que va fer pels Bal­cans, va repe­tir una i altra vegada que Espa­nya no reco­neix Kosova, un fet que va coin­ci­dir amb la intenció del govern de Kosova d’uni­fi­car les matrícules de cot­xes, eli­mi­nant les dels encla­va­ments ser­bis que por­ten les matei­xes que les de la veïna Sèrbia, un fet que va pro­vo­car inci­dents i talls de car­re­te­res. Una pro­posta simi­lar a la que es va imple­men­tar quan l’ara pre­si­dent espa­nyol tre­ba­llava a Sara­jevo. Està clar que Putin vol­dria que la violència tornés a Kosova i Bòsnia, ara que té la seva pugna amb Occi­dent per Ucraïna. I Pedro Sánchez, repe­tint que Kosova és Sèrbia, li va fer un gran favor.