Política

En alerta permanent

El sistema d’alarma davant possibles atemptats terroristes es manté en el nivell 4

Els Mossos aprofundeixen en la tasca de prevenció, evitant processos de radicalització

Preocupa el nacionalisme blanc

Un 8% dels casos de radicalització no s’han atenuat al cap d’un any

El 8 de gener del 2015 Al Qaida va ata­car el set­ma­nari satíric Char­lie Hebdo a París i hi va dei­xar dotze morts i onze per­so­nes feri­des. Si l’isla­misme radi­cal col­pe­java una ciu­tat tan pro­pera com és París, ho podia fer també a Bar­ce­lona o a qual­se­vol ciu­tat de l’Estat espa­nyol, per això des d’aquell dia els màxims res­pon­sa­bles en segu­re­tat van deci­dir decre­tar l’estat d’alarma ter­ro­rista en el seu nivell 4, el més alt abans del 5, que és quan l’atemp­tat ja s’ha per­pe­trat o és immi­nent. Han pas­sat set anys i set mesos, Bar­ce­lona va ser París el 2017 i han pas­sat els anys, i també la pandèmia, i el nivell d’alarma con­ti­nua sent el mateix: 4.

El nivell 1 d’alarma ter­ro­rista pres­su­posa veure pel car­rer un patru­llatge poli­cial nor­mal. Quan es passa al segon nivell hi ha un incre­ment del patru­llatge de caire pre­ven­tiu. En el nivell 3 l’acti­vi­tat poli­cial es fa més evi­dent i més intensa, amb presència en els mit­jans de trans­port i les seves bases, com esta­ci­ons de tren o aero­ports, con­trols que es tras­lla­den també a les car­re­te­res i auto­pis­tes.

Quan la fase d’alerta és la quarta, el ciu­tadà detecta una presència del patru­llatge poli­cial en grans esde­ve­ni­ments. És sabut que el ter­ro­risme ha bus­cat fer mal en llocs on hi ha grans con­cen­tra­ci­ons de gent, i per això es reforça la presència dels agents i el con­trol sobre els ciu­ta­dans, amb escor­colls de per­ti­nen­ces, entre altres acci­ons.

Com­petència esta­tal

La fixació dels nivells d’alerta ter­ro­rista és una com­petència de l’Estat. En l’esta­bli­ment del cri­teri hi par­ti­ci­pen també els Mos­sos, que ja fa anys que estan inte­grats al CITCO, Cen­tre d’Inte­ligència con­tra el Ter­ro­risme i el Crim Orga­nit­zat. Es duen a terme reu­ni­ons set­ma­nals on els cos­sos poli­ci­als expo­sen la infor­mació de què dis­po­sen, i sobre aquesta base i altres paràmetres es fixa el nivell d’alerta.

El risc que a Cata­lu­nya hi hagi avui un atemp­tat ter­ro­rista és el mateix que hi ha a qual­se­vol país de l’Europa occi­den­tal. Aquesta és l’opinió que tenen els experts en ter­ro­risme dels Mos­sos con­sul­tats per aquest diari, experts que con­si­de­ren que el risc 4, molt ele­vat en l’escala d’alerta, està ate­nuat. És a dir, a Cata­lu­nya hi ha un ele­vat risc d’atemp­tat ter­ro­rista, però menys, perquè la rea­li­tat és que fa temps que no s’hi pro­du­ei­xen inci­dents remar­ca­bles i les incidències que pas­sen són menors.

En aquesta idea de risc ate­nuat hi ha el fet que l’últim epi­sodi vin­cu­lat amb l’isla­misme radi­cal que s’ha vis­cut a Cata­lu­nya es remunta al 20 d’agost del 2018, un any després de l’atemp­tat a Bar­ce­lona i Cam­brils, quan un home va entrar a la comis­sa­ria dels Mos­sos de Cor­nellà i va ata­car un agent amb una arma blanca. L’agres­sor, un ciu­tadà algerià amb residència espa­nyola, va ser aba­tut a trets pels Mos­sos.

Un cas aïllat

Qui ales­ho­res era con­se­ller d’Inte­rior, Miquel Buch, va par­lar d’aquell fet com “un inci­dent aïllat”, i el temps li ha donat la raó, perquè des d’ales­ho­res hi ha hagut una calma abso­luta, i ja fa qua­tre anys que la situ­ació es manté així.

Aquesta situ­ació de calma podria fer que el nivell d’alerta ter­ro­rista es modi­fiqués? És una pre­gunta que no té una res­posta fàcil, ja que els ele­ments a tenir en compte són molts a l’hora de valo­rar el grau de vul­ne­ra­bi­li­tat. Per un cos­tat cal mesu­rar la capa­ci­tat de fer mal que un hipotètic ter­ro­rista, ja sigui actu­ant en soli­tari o en grup, podria fer. Per un altre, cal posar damunt la taula la capa­ci­tat de res­posta poli­cial a l’atac.

El risc d’un atemp­tat ter­ro­rista el com­plica el fet que l’isla­misme radi­cal s’estruc­tura d’una manera molt dife­rent a les orga­nit­za­ci­ons ter­ro­ris­tes cone­gu­des fins ara. ETA o els GRAPO tenien una dinàmica jerar­quit­zada, amb unes acci­ons orde­na­des i exe­cu­ta­des segons un pla pre­con­ce­but. Són el tipus d’atemp­tat diri­git, que en l’isla­misme radi­cal s’han produït en oca­si­ons, com va ser el cas de Char­lie Hebdo, però no són la majo­ria.

Atemp­tats ins­pi­rats

Efec­ti­va­ment, la majo­ria d’acci­ons de l’isla­misme radi­cal són el que s’ano­me­nen atemp­tats ins­pi­rats, i que són fruit de la radi­ca­lit­zació d’un grup de per­so­nes, o d’una sola per­sona, que actua sense haver tin­gut mai una relació directa ni amb Al-Qaida ni amb Estat Islàmic.

És el gran perill d’aquest ter­ro­risme, perquè en qual­se­vol lloc i en qual­se­vol moment una per­sona o un grup com va ser el cas de Cata­lu­nya, pot dur a terme un d’aquests atemp­tats ins­pi­rats. Com que la pos­si­bi­li­tat que una acció d’aquesta mena s’escapi és molt alta, per això es manté l’estat d’alerta en el número 4.

El pro­blema és que es lluita con­tra una ide­o­lo­gia pla­netària que es difon de punta a punta del pla­neta a través de les xar­xes, i això és el que la fa peri­llosa. La manera de fer front a l’amenaça dels atemp­tats ins­pi­rats és el patru­llatge de les xar­xes on les per­sone que es radi­ca­lit­zen van a bus­car infor­mació i ali­ment ideològic.

Un altre dels camps en què tre­ba­lla la poli­cia és la pre­venció, detec­tar el risc abans que el risc esclati, i a això els Mos­sos d’Esqua­dra hi des­ti­nen molts esforços. Amb la tasca de pre­venció es vol detec­tar pos­si­bles situ­a­ci­ons de risc però també actuar en la comu­ni­tat que pot ser sus­cep­ti­ble de radi­ca­lit­zació, per acon­se­guir que sigui crítica a segons quins tipus de mis­sat­ges que fomen­ten l’odi i la violència.

Amb la pre­venció es tracta de ficar els ulls i les ore­lles allí on es podrien estar pro­duint els pro­ces­sos de radi­ca­lit­zació per­so­nal. Per això es compta amb la col·labo­ració de les comu­ni­tats reli­gi­o­ses, de les esco­les, també dels ser­veis peni­ten­ci­a­ris.

S’està alerta sobre can­vis de con­ducta que poden res­pon­dre a aquests pro­ces­sos de radi­ca­lit­zació, com va pas­sar per exem­ple amb els nois de Ripoll que van aca­bar atemp­tant a Bar­ce­lona i Cam­brils.

Els Mos­sos tenen clar que “la detenció no és la solució”, i es vol actuar abans que una per­sona incor­pori acti­tuds vio­len­tes en la seva forma de pen­sar. Si una per­sona es radi­ca­litza, se la deté i va a presó i manté els seus pen­sa­ments durant el cap­ti­veri, quan surti serà igual de peri­llosa o més.

En aquesta estratègia pre­ven­tiva, des del gener del 2021 i fins al 30 de juny d’aquest any, els Mos­sos han impul­sat prop de 400 tro­ba­des infor­ma­ti­ves diri­gi­des tant a poli­cies com a mes­tres o tre­ba­lla­dors peni­ten­ci­a­ris, a qui s’explica quins ele­ments s’han de tenir en compte com a pos­si­bles aler­tes de radi­ca­lit­zació. Els cur­sos els impulsa la comis­sa­ria d’Infor­mació, res­pon­sa­ble de la lluita anti­ter­ro­rista.

Així s’ha creat una xarxa de detecció que ha permès iden­ti­fi­car 191 pos­si­bles casos de radi­ca­lit­zació vio­lenta. Com més aviat es detecti, abans es pot actuar per cor­re­gir con­duc­tes amb més eficàcia. De totes les aler­tes se n’ha fet segui­ment poli­cial i al cap d’un any només man­te­nien l’acti­tud de radi­ca­lit­zació el 8% dels casos.

El 85% de les per­so­nes on s’ha actuat cor­res­po­nen al giha­disme i la resta, a la ultra­dreta o la ide­o­lo­gia de caire supre­ma­cista cone­guda com a naci­o­na­lisme blanc. Es tracta d’una altra ide­o­lo­gia pla­netària que s’expan­deix com la pólvora per les xar­xes.

Pre­o­cupa, i molt, als Mos­sos l’auge de la sim­pa­tia cap a aquest movi­ment de con­ducta igual­ment vio­lenta. En relació amb aquest risc a Cata­lu­nya hi ha el pre­ce­dent de l’ope­ració Masia, quan els Mos­sos van des­ar­ti­cu­lar un grup supre­ma­cista blanc que tenia la base en una casa de les Gar­ri­gues.

LES ALERTES TERRORISTES

1
El risc més baix d’amenaça terrorista suposa un patrullatge normal de la policia pels carrers.
2
El segon
nivell d’alerta d’atemptat fa incrementar la tasca de vigilància preventiva de les patrulles policials.
3
L’alerta
en el seu grau tercer és percebuda pels ciutadans perquè l’activitat policial s’incrementa de forma notòria amb més patrullatge.
4
El màxim
nivell d’alerta abans del 5, que és imminència d’atemptat, fa desplegar policia als actes de masses i hi ha ús d’armes llargues.

El pla de l’Os recorda avui les víctimes de la Rambla

La ciutat de pau que és Barcelona es tornarà a concentrar aquest matí, a les 10, al pla de l’Os, el punt de la Rambla on va acabar el seu recorregut homicida la camioneta que el 17 d’agost del 2017 conduïa Younes Abouyaqoub. A tocar del mosaic de Joan Miró i del memorial a les víctimes, una inscripció clavada al terra i en diverses llengües on diu: “Que la pau et cobreixi, oh ciutat de pau”, les autoritats de Barcelona han cridat la ciutadania per retre un homenatge a les víctimes. La representació municipal l’encapçalara l’alcaldessa, Ada Colau, acompanyada de representants de tots els grups polítics. La presentadora de l’acte anirà a càrrec de la poetessa Fàtima Saheb i la música hi tindrà un protagonisme especial, amb la coral simfònica de nois i noies Vozes interpretaran dues peces musicals. L’acte es clourà amb un minut de silenci i l’ofrena floral tant de les víctimes i els familiars com de les autoritats assistents amb El cant dels ocells de fons.

Al pla de l’Os també hi seran presents les entitats que reivindiquen responsabilitat i exigeixen la veritat sobre el que va passar aquell dia. Després de convocar al pla de l’Os fan una convocatòria a les 12 del migdia, davant de la seu de la Comissió Europea a Barcelona i, finalment, a les set de la tarda convoquen a l’acte independentista que hi ha cada tarda a la plaça del Rei. Els consells locals de Barcelona, dels Consell de la República, fan costat a aquesta triple convocatòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia