Bloqueig i desgast a Ucraïna

Sis mesos després d’haver iniciat la invasió, l’exèrcit rus està estancat a Ucraïna mentre es va estenent la idea que el conflicte va per llarg. Moscou controla la major part de la regió del Donbass –objectiu preferent de la guerra, segons el Kremlin–, però encara no l’ha conquerit del tot, com tampoc la costa del mar Negre. “Els hem aturat. La guerra està en un punt en què els russos no poden avançar enlloc a causa de les armes que ens han subministrat els occidentals”, explicava aquesta setmana a la CNN l’exministre de Defensa ucraïnès Andrí Zagorodniuk. “Però, alhora, nosaltres no en tenim prou, d’armes, per a una contraofensiva com cal”, hi afegia. És per això que a aquest antic responsable polític no li agrada parlar de “bloqueig” aplicat a Ucraïna, perquè implica una situació d’estabilitat o d’equilibri de forces que, al seu parer, no es correspon amb la realitat del seu país. “No és el cas, malauradament. Ara mateix, és una guerra extremament activa, mor gent cada dia i hi ha en marxa un munt d’operacions en gairebé totes les direccions.”

Amb tot, després de diverses setmanes sense canvis significatius en el front, l’exèrcit ucraïnès ha imprès un gir en la campanya a través de diverses accions de sabotatge contra instal·lacions militars russes al Donbass i, sobretot, a la península de Crimea, annexionada per Moscou el 2014 i, fins ara, una plaça resguardada del conflicte. Connectada per un pont a Rússia i amb dues línies de ferrocarril per al transport de material militar pesant, aquest territori representa una important plataforma logística de suport per a les desenes de milers de soldats que ocupen àmplies zones de les regions de Kherson i Zaporíjia, al sud d’Ucraïna. Ara, però, Crimea, antic balneari de tsars i dirigents del politburó soviètic, s’ha vist arrossegada a la guerra amb els darrers atacs partisans contra bases i dipòsits de municions, uns atacs que, segons alguns analistes, han tingut un impacte “psicològic” en la població i l’estat major rus. Així s’explica, per exemple, la fugida en massa de turistes de la zona, a través del pont que els torna a Rússia.

Kíiv i Moscou juguen cadascú les seves cartes. Mentre que l’objectiu dels ucraïnesos és alentir al màxim l’avenç dels ocupants i guanyar temps en espera de rebre més armament pesant occidental, el Kremlin segueix l’estratègia del desgast confiant que “el món es cansarà d’aquesta guerra”. “Hem de fer tots els possibles perquè no siguem nosaltres ni els nostres socis i amics els que ens en cansem abans, sinó el nostre enemic”, sosté en una entrevista a The Guardian l’assessor de la presidència ucraïnesa Mikhailo Podoliak. Putin es vanta de no notar els efectes de la sancions econòmiques imposades per nord-americans i europeus, mentre intenta atiar les divisions a l’altra banda, en espera que el “general hivern” l’ajudi en la seva empresa.