La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, va fer una crida ahir a tots els territoris de parla catalana, inclosos el País Valencià, les Illes, la Catalunya del Nord i la Franja de Ponent, a fer “front comú” per a la protecció i promoció de la llengua, a fi de situar-la “en el nivell que toca”. “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres, i en el català això és claríssim”, alertava, tot parafrasejant l’intel·lectual valencià Joan Fuster, encunyador del concepte de Països Catalans i que ahir va ser homenatjat a Prada amb motiu del centenari del seu naixement, durant la Universitat Catalana d’Estiu (UCE).

Vilagrà, que va reivindicar la “vigència” del pensament polític de Fuster, creu que ara hi ha “oportunitats increïbles” i per tant seria “importantíssim” bastir aliances per treballar en tot l’àmbit territorial –recordava, en aquest sentit, com ja s’està treballant en projectes compartits com ara la vertebració de l’àmbit comunicatiu i la taula del Sénia–, ja que després de tenir sempre un estat en contra, ara cal “aprofitar” que el govern espanyol mostra certa “sensibilitat per tancar carpetes” al voltant del català, per exemple en l’àmbit judicial contra la immersió. “Volem parlar català a Europa, a les institucions perifèriques de l’Estat, als ens judicials..., i això ho farem plegats”, tancava, en al·lusió també als acords assolits en l’última taula de negociació.

En aquest sentit, la consellera va dir que, després del parèntesi de les vacances, a partir de la setmana que ve ja es reprendran les reunions “més tècniques” amb el govern espanyol per avançar en l’agenda desjudicialitzadora d’aquí a final d’any, en què confia a poder introduir en l’ordenament estatal “canvis substancials que ara l’allunyen del paradigma europeu”, i que acostarien a la fi de la repressió. Vilagrà va defensar durant l’acte l’aposta pel diàleg, i no aixecar-se de la taula “fins allà on sigui possible”, fet que va provocar que mitja dotzena dels assistents abandonessin el Teatre Lido en senyal de protesta. “La negociació és una eina que hem de seguir fins on puguem, i si al final no és possible avançar almenys haurem aprofundit en aquesta via”, insistia, mentre lamentava que qui no ho vegi així “s’equivoca, perquè és el llenguatge que s’entén internacionalment”, en al·lusió al que per exemple recomana l’informe Cilevics del Consell d’Europa. En tot cas, Vilagrà admetia que és una via molt difícil, i que ara s’és “molt lluny” d’aconseguir pactar un referèndum. “Però si som més forts, tindrem l’autodeterminació en l’agenda política”, esperonava.

La consellera, a banda, va apostar per una república catalana “municipalista, construïda de baix a dalt”, per la qual cosa es va proposar desenvolupar la sobirania municipal.