L’eurocambra deixa de considerar Hongria una democràcia plena
Els eurodiputats qualifiquen el país liderat per Viktor Orbán “d’autocràcia electoral” i demanen que se li congelin els fons europeus
Denuncien també la “inacció” de la UE davant el retrocés democràtic
Hongria ja no és una democràcia plena. Almenys per al Parlament Europeu, que d’aquesta manera augmenta la pressió sobre el bloc comunitari per retallar el finançament al país centreeuropeu. El ple de l’eurocambra, reunida aquesta setmana a Estrasburg, va aprovar ahir un informe amb 433 vots a favor, 123 en contra –entre aquests els de Vox– i 28 abstencions, en què considera que el país centreeuropeu s’ha convertit en un règim “híbrid d’autocràcia electoral”; és a dir, un sistema on se celebren eleccions, però on no es respecten les normes i els estàndards democràtics.
“Hi ha un consens cada vegada més gran entre els experts que Hongria ja no és una democràcia”, van declarar els eurodiputats citant una sèrie d’índexs internacionals que en els últims anys han degradat l’estatus del país centreeuropeu.
En l’informe, que no té valor jurídic, s’acusa directament el primer ministre hongarès, l’ultraconservador Viktor Orbán, al poder des del 2010, i es condemnen “els esforços deliberats i sistemàtics” del seu govern per debilitar els valors fonamentals de la Unió Europea.
Els eurodiputats també critiquen la resta d’institucions europees per haver permès que el retrocés democràtic no es controli. El Parlament Europeu “lamenta profundament que la falta d’una acció decisiva de la UE hagi contribuït a la ruptura de la democràcia, l’estat de dret i els drets fonamentals a Hongria i hagi convertit el país en un règim híbrid d’autocràcia electoral” i demana que el país no rebi fons de recuperació si no compleix les recomanacions de la Unió Europea i les sentències judicials.
Per altra banda, els eurodiputats exigeixen que s’endureixin les eines de control al país per evitar l’ús inadequat de recursos comunitaris “per raons polítiques”.
Les principals àrees que generen inquietud entre els eurodiputats són el funcionament dels sistemes constitucional i electoral, la independència de la judicatura, la corrupció i els conflictes d’interès i la llibertat d’expressió. No obstant això, també assenyalen com a àrees problemàtiques la llibertat acadèmica, de religió i d’associació, el dret a la igualtat en el tracte –inclosos els drets de les persones LGBTIQ–, els drets de les minories i dels demandants d’asil.
En aquest sentit, el Parlament Europeu recorda que, si el Consell continua sense avançar en el procediment sota l’article 7 de la UE –el que serveix per constatar violacions de drets per part dels estats membres–, s’estarà vulnerant la legislació sobre l’estat de dret.
En resposta, el governant partit d’Orban, Fidesz, va dir que el Parlament Europeu estava més interessat a colpejar Hongria que a abordar una crisi econòmica causada per l’augment del preu de l’energia agreujat per la invasió russa d’Ucraïna. Per la seva banda, el ministre d’Afers Estrangers, hongarès, Péter Szijjártó, va qualificar la resolució del Parlament Europeu d’ofensa i insult a Hongria. Orbán fa anys que està embrancat en disputes amb la UE, a la qual Hongria es va adherir el 2004.
Les dones hauran d’escoltar el batec del cor del fetus per avortar
El govern hongarès ha imposat, a través d’un decret firmat dilluns passat pel ministre de l’Interior, Sándor Pintér, l’obligació d’escoltar el batec del cor del fetus per poder avortar. La mesura, en vigor a partir d’avui, segons explica el diari oficial, determina que abans d’avortar s’haurà de presentar un document en el qual s’asseguri, a través d’un metge, haver rebut “una indicació dels signes vitals del fetus, d’una manera clarament identificable”. Tant mitjans independents com pròxims al govern de Viktor Orbán asseguren que amb l’expressió “els signes vitals”, el govern es refereix als batecs del cor.