RUBÉN GUIJARRO PALMA
ALCALDE DE BADALONA (PSC)
“A mi ningú em trobarà parlant malament de la meva ciutat”
Vol continuar governant perquè diu que cal “canviar la imatge dels darrers anys obscurs, en què els veïns no han estat al centre de les polítiques”
Advoca per situar Badalona al mapa com una ciutat de referència, “com érem als anys noranta”
En seguretat, el que no es pot fer és ser el pitjor ambaixador de la ciutat i, a sobre, no fer res
Hem de recuperar l’orgull de viure a Badalona. Aquesta és una zona privilegiada
El discurs de la confrontació ha portat a això: falta d’interès i d’inversió pública
Rubén Guijarro, nascut fa 40 anys, s’ha criat al districte de Llefià de Badalona, un dels més densament poblats del municipi. El 8 de novembre del 2021 va accedir a l’alcaldia gràcies a una moció de censura provocada per tots els grups de l’oposició al PP, després que Xavier García Albiol va aparèixer als “papers de Pandora”. Rubén Guijarro es declara una persona enamorada de la seva ciutat, que vol dedicar els millors anys de la seva vida al servei de Badalona, i manifesta, rotund: “En això estic molt il·lusionat.”
Com afronta la recta final en les eleccions municipals?
Amb la il·lusió del dia a dia des que he tingut el gran honor de ser alcalde de la meva ciutat. Estic a l’equador del meu mandat i em trobo amb les mateixes forces i il·lusió que al principi. Estic content perquè amb aquest nou govern hem aconseguit estabilitat política i institucional. Ho hem aconseguit arran de formar aquest nou govern. Volem projectar Badalona enfora i canviar la imatge dels darrers anys obscurs, en què els veïns i veïnes no han estat al centre de les polítiques de la ciutat, sinó que més aviat han estat en l’objectiu mediàtic per l’acció i inacció dels anteriors alcaldes. El meu repte és canviar tot això i situar Badalona al mapa com una ciutat de referència, com érem als anys noranta.
Un sondeig situa el PP en 12 regidors i el PSC, en 5, un menys que ara. Com frenarà Albiol?
No vull frenar ningú. Badalona ha viscut molts anys en la confrontació. Faig política d’inclusió, en què tothom hi pugui dir la seva. La ciutat necessita estabilitat, unitat; afrontar els reptes junts. Els veïns han vist canvis amb el nou govern i tota aquesta feina que estem fent s’ha de veure després reflectida a les urnes, però això no em preocupa realment. Prioritzo la vida dels ciutadans; la lluita per veure com ens recuperem de la crisi de la covid-19, i de la que vivim actualment per la invasió de Rússia a Ucraïna.
Quatre alcaldes en tres anys; una bogeria... Com s’engresca els ciutadans en un projecte de futur amb aquesta inestabilitat?
Soc conscient que els canvis i el circ mediàtic a què ha estat sotmesa la ciutat no han estat ben percebuts per la gent. Per això apostem per l’estabilitat. Tenim un govern amb 12 regidors, i això aporta estabilitat. Amb aquesta base hem de projectar el model de ciutat, amb optimisme i engrescant els veïns.
Hi ha molts badalonins que fan servir les xarxes socials per informar-se, i sovint les notícies que hi surten són de violència. Badalona és el “Far West”?
Badalona és una ciutat tan segura o insegura com altres de l’entorn. La seguretat dels veïns és una prioritat i per això estem prenent accions per millorar-ne la seguretat. Des que soc alcalde hem incorporat 21 agents a la Guàrdia Urbana. En els 18 mesos de mandat del PP no va entrar ningú. Per què? Perquè vam ser l’única ciutat metropolitana incapaç de tirar endavant tota una promoció a l’Escola de Policia. Badalona no va aportar cap aspirant. El que no es pot fer és ser el pitjor ambaixador de la ciutat i, a sobre, no fer res. Nosaltres apostem per la policia del segle XXI, amb cotxes nous i càmeres de vigilància als nostres carrers. Fer alarmisme sobre la falta de seguretat sense aportar cap solució no ens fa cap favor. Estem per sota de la mitjana dels fets delictius tant a Catalunya com a la província.
Hi ha barris que en 30 anys han anat enrere. Espais on els badalonins han perdut qualitat de vida. Havien millorat molt però ara estan deprimits econòmicament un altre cop.
Fomentem polítiques de protecció social a les famílies, sobretot a la classe mitjana o treballadora, com jo, que vinc de Llefià i he passat els anys vuitanta, noranta i hem prosperat i per la crisi que patim hem anat enrere. Polítiques d’inclusió, de foment del treball, que han d’estar acompanyades d’un escut social per sortir de la crisi. I aquestes polítiques han d’anar acompanyades d’accions de microurbanisme, que generin qualitat de vida. Hi ha una altra manera de fer política, que jo en dic “National Geographic”. Puc anar a fer un retrat de la situació que es viu a l’Amazònia, però amb això no milloro la situació; he de presentar propostes per revertir la situació.
Zones deprimides que contrasten amb espais dinàmics com el port. Tenim una Badalona que va a dues velocitats?
Tenim una sola Badalona amb les seves particularitats. No m’agrada gens el discurs de les dues Badalones. S’han de trencar barreres! No em val la visió de la Badalona de l’autopista cap amunt i l’altra de l’autopista cap avall. Justament s’ha d’eliminar aquesta barrera. Tenim espais de molta potencialitat: el port, amb el nou hotel i el canal futur; l’eix Besòs, amb les Tres Xemeneies; també el polígon Sud... Són motors econòmics que poden ajudar a millorar les zones més deprimides.
Badalona viu des de fa massa anys una mena de depressió col·lectiva. Cal curar-la.
Hem de recuperar l’orgull de viure a Badalona. És una zona privilegiada. Hem de transmetre que vivim en una ciutat d’èxit i amb molt de potencial. Una anècdota: vam rebre un dia al matí la ministra de Transport i Agenda Urbana al port per parlar justament de la transformació d’aquesta àrea. A la tarda, passejant jo sol per la zona, i vestit amb xandall, em vaig trobar una parella de 50 anys que em va aturar i em va preguntar si era d’una promotora perquè estaven interessats a vendre’s el seu pis del carrer Mandri a Barcelona per venir a viure al nostre front marítim perquè els semblava un lloc meravellós. Ho veu? Hi hem de creure. És clar que hi ha problemes i conflictes, però hem de treballar per ser referents: per tenir el hub biomèdic a Can Ruti; per ser la seu de la copa del Rei de bàsquet; pel desenvolupament del front marítim. Hem de fer veure als badalonins que viure al Llefià d’avui és molt millor que viure al dels anys vuitanta. A mi ningú em trobarà parlant malament de la meva ciutat. És una responsabilitat que tinc com a alcalde. Hi ha qui prefereix incendiar i restar. No obviaré els problemes però hi buscaré solucions i parlaré de Badalona sempre amb il·lusió.
Potencialitats amagades per una llista massa llarga de coses que no funcionen: aquest estiu, la brutícia de la platja; els contenidors i els cotxes cremats, edificis que cauen; immigrants que ocupen naus; equipaments esportius amb dutxes d’aigua freda; la biblioteca central, tancada durant anys...
Som una ciutat amb problemes i dèficits, i aquest reguitzell de coses sense solucionar respon a la falta d’interès i d’inversió dels darrers 10 anys. La ciutat ha de tenir pressupost. Feia tres anys que no teníem pressupost ni per afrontar la crisi, ni per a les petites coses del dia a dia, ni per invertir en les estructures de ciutat. El discurs de la confrontació ha portat a això: falta d’interès i d’inversió. Parlem d’equipaments esportius: durant 10 anys no s’hi ha invertit. Ara presentem projectes executius per reformar sis poliesportius de la ciutat. Hem aconseguir un milió i mig de la Diputació. Hem deixat d’estar aïllats: hem rebut ministres, consellers... tenim socis. Un altre exemple: la platja de Badalona. Fa 40 anys que hi ha abocaments i ningú s’hi ha posat. Quant fa que no funciona el col·lector de Llevant perquè està trencat? Al setembre ens hem reunit amb l’AMB per tirar endavant el projecte i ens hem reunit amb l’ACA per fixar prioritat i treballar un nou pla director del clavegueram. I Can Casacuberta? Més de dos anys tancada. No té cap sentit! Treballem per obrir-la. La confrontació ha fet que la gestió no sigui el principal centre d’interès i això ha portat a la inacció. Ara Badalona té estabilitat, projecte i diners per capgirar-ho.
Quin és el problema del funcionament de la maquinària administrativa municipal? Badalona té problemes greus i a les arques públiques hi ha un superàvit milionari!
Tornem al punt de partida: deixadesa i poc interès en la gestió. Circ i artifici és el que hi ha hagut en el govern de la ciutat fins ara. Nosaltres volem modernitzar la maquinària municipal. Repte: tirar endavant places directives. Com s’entén que una ciutat amb més de 200.000 habitants no tingui directius a la seva estructura? Ara ja en tenim un a Recursos Humans, un altre a Urbanisme i volem acabar el mandat amb una gerència. Tots aquests canvis faran rutllar la resta.
Badalona Serveis Assistencials havia estat la nineta dels ulls de Maite Arqué. Avui té greus problemes de servei als usuaris. És una competència que hauria de ser traspassada a l’ICS, com la resta de serveis?
Crec que hem d’apostar per una ciutat saludable, sanitària i que investiga. Per tant, hem de posar el nostre granet de sorra: tenim Can Ruti, l’Hospital Municipal, la xarxa de centres d’atenció primària, i apostem per un model que vagi en benefici dels nostres ciutadans. Badalona Serveis Assistencials fa 90 anys, i és un fet singular que tinguem el nostre propi hospital. És evident que hem de millorar la nostra gestió i el servei que oferim. En l’àmbit de la sanitat, aquesta situació passa arreu. Tenim els millors sanitaris, però el sistema i els equipaments no estan a l’altura dels professionals que hi treballen. Apostem per una reforma dels nostres hospitals. Ja hi hem posat 7 milions d’euros i estem en tràmits per adquirir l’edifici de consultes externes, que avui no és de propietat municipal. Mira on arriba la deixadesa dels anteriors governs que fins i tot no s’havia pagat de manera regular el lloguer... Això no pot ser! De fet, això tampoc és gaire estrany, perquè el govern anterior pagava els proveïdors a gairebé mig any, amb sort! Hem rebaixat els pagaments a proveïdors sobre els 90 dies i volem arribar als 30-40 dies, com fan els altres municipis. Quina imatge pots tenir d’una administració que tarda mig any a pagar-te? Això sí que és una mala imatge de la ciutat i és el que ha de preocupar els gestors públics.
Els socis de govern, bé?
Bé, molt bé. En el meu govern, no hi veig ni socis ni partits; hi veig persones. Dotze regidors i regidores compromesos amb la gestió de la seva ciutat. Que algú posi un exemple de crisi de govern. Treballem perquè Badalona torni a ser referent.
Fins i tot és bona la relació amb els que els donen suport des de fora del govern?
La gestió pública necessita acords per tirar endavant el projecte de ciutat. És ben clar que tothom hi ha de dir la seva, perquè tots representem la ciutat. La relació és bona amb l’oposició, tant amb Guanyem com amb el Partit Popular, al qual no parem de llançar propostes perquè treballin pel benefici de la ciutat. No tenim tanta sort amb el PP com amb Guanyem. Penso en el darrer ple: els populars es van oposar al fet que els comerciants rebessin ajuts mitjançant xecs que l’Ajuntament promociona. Les seves són polítiques de “amb mi o contra mi”. Però ja aconseguirem que la proposta de suport als comerciants s’aprovi en el pròxim ple. Soc una persona de consens i m’agrada tenir línia oberta amb tothom. Aquest mes m’he reunit amb els dos grups municipals per parlar dels reptes que tenim i aconseguir la cohesió que els ciutadans ens demanen. La gent està cansada de la confrontació
.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.